En el marc de la commemoració del 90è aniversari de l’Olimpíada Popular, que la Guerra Civil va impedir celebrar
El Govern ha reivindicat el llegat de Conxita Badia i Pau Casals com a referents de la «cultura catalana compromesa», coincidint amb la commemoració de l’Any Conxita Badia.
El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha destacat que «preservar la memòria» de figures com les homenatjades «és també preservar els valors democràtics que representen». El reconeixement s’inscriu en la commemoració del 90è aniversari de l’Olimpíada Popular, projecte esportiu i democràtic que l’esclat de la Guerra Civil va impedir celebrar. Badia i Casals havien de participar en el concert inaugural.
El conseller ha remarcat que «la memòria democràtica no és un exercici de nostàlgia, sinó una eina per entendre el present i construir el futur» i ha defensat que «recordar episodis com els que van viure Conxita Badia i Pau Casals és imprescindible perquè les noves generacions comprenguin el valor de la democràcia, de la llibertat i dels drets fonamentals».
El 18 de juliol de 1936, la notícia del cop d’estat militar va interrompre l’últim assaig que Badia preparava amb Casals, l’Orquestra Pau Casals i l’Orfeó Gracienc al Palau de la Música Catalana. El concert havia d’inaugurar l’Olimpíada Popular a Montjuïc, però l’esclat de la Guerra Civil en va impedir la celebració.
Conxita Badia, una veu universal marcada per l’exili
Nascuda a Barcelona el 1897, Conxita Badia és considerada una de les grans sopranos del segle XX. Deixebla d’Enric Granados i vinculada artísticament a figures com Pau Casals i Manuel de Falla, va desenvolupar una trajectòria internacional brillant que va quedar profundament condicionada per la Guerra Civil.
Com tants altres artistes vinculats a la República i al catalanisme democràtic, es va veure obligada a exiliar-se. No va poder retornar a Catalunya fins una dècada més tard, quan va tenir la garantia que no seria represaliada. La seva vida, igual que la de Pau Casals, simbolitza la resistència d’una cultura que va sobreviure a la dictadura gràcies al compromís dels seus creadors.
La seva carrera artística, el seu mestratge i la seva contribució decisiva a la difusió de la música catalana la converteixen en una figura imprescindible del patrimoni cultural i de la memòria democràtica del país.
