El nou primer ministre britànic, Andy Burnham, ha decidit convertir les primeres setmanes del seu mandat en una demostració de proximitat política. Durant el recés parlamentari d’agost, el cap del Govern recorrerà diferents punts del Regne Unit per reunir-se amb ciutadans i comunitats allunyades del centre polític de Westminster. L’estratègia pretén reforçar la seva imatge de dirigent accessible i, alhora, recuperar la confiança de sectors que durant els darrers anys s’han distanciat del Partit Laborista.
La ruta inclou territoris especialment significatius per al laborisme, des de l’anomenat Red Wall fins a antigues zones industrials que han patit dècades de transformació econòmica. Entre aquestes hi ha Port Talbot, a Gal·les, antic símbol de la indústria siderúrgica britànica. L’elecció d’aquests indrets respon a una idea que Burnham ha convertit en una de les seves principals banderes: el poder no hauria de romandre concentrat a Westminster quan les necessitats de les comunitats britàniques són profundament diferents.
La gira arriba després d’un començament de mandat marcat per anuncis concrets destinats a alleujar el cost de la vida. L’Executiu ha eliminat l’IVA de les factures elèctriques, ha reduït les tarifes dels autobusos i ha plantejat una rebaixa dels business rates que afecten pubs i establiments d’oci. També prepara mesures contra l’anomenada «trampa de les subscripcions», mitjançant procediments més senzills per cancel·lar serveis que es renoven automàticament.
Són decisions l’impacte econòmic immediat de les quals és limitat, però que tenen una utilitat política evident: transformar conceptes abstractes en petites millores reconeixibles pels ciutadans. El Govern pretén transmetre així una idea senzilla: després d’anys de frustració acumulada, la política pot tornar a ocupar-se dels problemes quotidians.
La urgència no és menor. Una enquesta d’Ipsos situa l’economia com la principal preocupació del 30 % dels britànics, mentre que un altre 22 % identifica específicament la inflació i la pressió sobre els preus. Burnham ha promès presentar abans d’acabar l’any un pla de deu anys destinat a orientar el seu projecte de Govern.
La seva recuperació política també resulta significativa. El Labour, que va arribar a quedar per darrere de Reform UK, de Nigel Farage, i dels Verds, ha recuperat part del terreny perdut des de l’arribada de Burnham a Downing Street. Però la remuntada continua sent fràgil i dependrà d’alguna cosa més difícil que una bona campanya de comunicació: governar quan les decisions tinguin costos.
El moment decisiu arribarà amb els pressupostos del 28 d’octubre. Amb un deute públic proper al 95 %, el marge financer de l’Executiu és reduït i la promesa de transformar el país haurà d’enfrontar-se a l’aritmètica fiscal.
De moment, Burnham ha triat escoltar abans d’explicar, viatjar abans de tancar-se i parlar amb els ciutadans abans que amb els passadissos de Westminster. La qüestió serà si aquesta proximitat aconsegueix convertir-se en una política duradora quan s’acabi l’estiu i comenci la part menys fotogènica del poder: decidir quines promeses es poden pagar i quines hauran d’esperar.
