La celebració de la Independència del Brasil ha tornat a convertir-se aquest 7 de setembre en un escenari de confrontació política. A menys d’un mes de la primera volta de les eleccions presidencials, Luiz Inácio Lula da Silva i Flávio Bolsonaro han utilitzat la data nacional per presentar dues imatges diferents del país que volen governar: el president, des de la desfilada oficial de Brasília, amb un discurs centrat en la sobirania i les institucions, i el candidat bolsonarista, des de l’avinguda Paulista, amb atacs contra Lula i el Tribunal Suprem Federal.
La diferència també ha aparegut en les xifres, tot i que s’han de comparar amb cautela perquè provenen de metodologies diferents. L’acte encapçalat per Flávio Bolsonaro ha reunit 28.500 persones en el moment de màxima concentració, segons el Monitor do Debate Político de la Universitat de São Paulo, el Cebrap i More in Common. L’estimació, elaborada a partir de fotografies aèries analitzades amb intel·ligència artificial, té un marge d’error del 12%, i situa el públic entre aproximadament 25.100 i 32.000 persones. La mobilització ha quedat per sota de les registrades pel mateix mètode a la Paulista el 2025, amb 42.200 assistents, i el 2024, amb 45.400.
A Brasília, el Govern federal ha informat de 70.000 persones a l’Esplanada dels Ministeris durant la desfilada cívic-militar. Aquesta xifra procedeix, però, del mateix Palau de Planalto i no d’un mesurament independent, per la qual cosa no és metodològicament equivalent al recompte de la USP a São Paulo.
Més rellevant que l’aritmètica ha estat el contingut polític de les dues jornades. Lula ha participat en una cerimònia estructurada al voltant de tres eixos: la sobirania nacional, la lluita contra la violència envers les dones i la Copa del Món Femenina de 2027, que tindrà el Brasil com a seu. A la tribuna oficial hi han estat representants dels tres poders, entre ells el president del Senat, Davi Alcolumbre, el president de la Cambra, Hugo Motta, i el president del STF, Edson Fachin.
El missatge presidencial ha buscat recuperar una idea que el bolsonarisme ha intentat apropiar-se durant anys: el patriotisme no pertany a cap corrent polític. Per a Lula, defensar la independència també significa preservar la capacitat del Brasil per prendre les seves pròpies decisions, protegir les seves institucions i exercir la seva sobirania sense sotmetre’s a interessos externs.
A la Paulista, el to ha estat considerablement diferent. L’acte convocat per Flávio ha tingut com a principals consignes «Fora Lula» i «Fora Moraes», amb atacs al ministre Alexandre de Moraes i en defensa també del magistrat André Mendonça. La mobilització s’ha utilitzat obertament com a plataforma electoral, amb la presència de figures com Tarcísio de Freitas, Nikolas Ferreira, Silas Malafaia, Valdemar Costa Neto i Sergio Moro.
També ha resultat cridanera la simbologia internacional. Banderes dels Estats Units, referències a Donald Trump i missatges en anglès han aparegut precisament durant la celebració de la independència brasilera, mentre que alguns manifestants han arribat a reclamar una intervenció de l’expresident nord-americà en la política electoral del Brasil. L’escena ofereix una paradoxa difícil d’ignorar: els qui reivindiquen amb més insistència la paraula «patriotisme» han acabat convertint part de la seva manifestació en una exhibició de referències polítiques estrangeres.
El retrocés de la mobilització bolsonarista tampoc no es pot interpretar automàticament com una derrota electoral. 28.500 persones continuen sent una multitud políticament rellevant, especialment en una campanya polaritzada. Però sí que constitueix un senyal: l’acte ha quedat lluny de les xifres dels anys anteriors i no ha assolit les expectatives d’una mobilització massiva alimentades pel mateix entorn opositor.
El 7 de Setembre ha deixat així alguna cosa més que fotografies de dues concentracions. Ha exposat dues maneres de presentar la idea del Brasil. Una busca vincular la independència amb la sobirania, les institucions i les polítiques públiques; l’altra ha convertit la data nacional en un nou capítol de la confrontació contra Lula i el Suprem.
En unes eleccions que tornen a situar el país davant d’una disputa profundament polaritzada, la qüestió serà determinar quina d’aquestes narratives aconsegueix convèncer una majoria. I, aquesta vegada, la independència brasilera ha servit com a recordatori que estimar el país no hauria d’exigir enfrontar-lo amb ell mateix.
