L’esport, el passeig i els desplaçaments quotidians concentren bona part de l’ús ciutadà de l’espai fluvial
L’espai metropolità del riu Llobregat va registrar més de dos milions de visites entre el juliol de 2024 i el juny de 2025. En concret, l’estudi de freqüentació elaborat per l’Institut Metròpoli per encàrrec de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) comptabilitza 2.003.172 visites durant aquest període i calcula que 142.861 persones diferents van fer ús de l’espai fluvial.
Les dades confirmen el pes creixent del Llobregat com a infraestructura verda de proximitat i com a espai integrat en els hàbits quotidians de la població metropolitana.
Tot i que la freqüentació ha baixat respecte de l’estudi corresponent al període 2021-2022, els nivells d’ús continuen sent elevats. L’AMB atribueix aquesta reducció a la normalització de la freqüentació després dels pics excepcionals registrats en els anys posteriors a la pandèmia, una evolució que també s’ha observat en altres espais naturals de l’àrea metropolitana, com la serra de Collserola.
El tram sud concentra més de la meitat de les visites
L’ús de l’espai fluvial continua sent especialment intens al tram sud del riu. La Zona 3, que engloba Sant Joan Despí, Cornellà, l’Hospitalet, Sant Boi, Barcelona i el Prat, concentra el 56 % de les visites registrades.
Malgrat aquest predomini, l’estudi apunta cap a una distribució territorial progressivament més equilibrada. Les diferències de freqüentació entre la vall baixa i el Delta es redueixen, mentre que durant la setmana l’afluència també es reparteix de manera força homogènia. Les diferències entre els dies laborables i el cap de setmana són poc significatives.
Un espai integrat en la vida quotidiana
La proximitat és un dels trets que defineixen l’ús del riu. El 93,7 % de les persones usuàries procedeixen dels municipis de l’entorn i la majoria hi arriben a peu o amb bicicleta.
La freqüència de les visites reforça aquesta idea: el 78 % dels usuaris afirma que va al riu almenys una vegada a la setmana i més de la meitat hi acudeix com a mínim dues vegades durant aquest període.
natural de l’aigua a través de cunetes verdes, millora de la qualitat amb plantacions d’arbrat i espècies arbustives al llarg de tot el recorregut, i creació de nous miradors, àrees d’estada i esbarjo, punts de trobada, fonts d’aigua i un reforç en la senyalització dels espais.
Fase 1 de la millora dels recorreguts d’accés a l’àmbit fluvial del Llobregat a Santa Coloma de Gramenet. Aquesta actuació comprèn la transformació de la porta d’accés al riu Llobregat des de la carretera BV-2002 seguint el camí paral·lel fins a la riera de Can Julià.
El perfil dels visitants també presenta algunes particularitats. Prop del 80 % són homes, principalment de mitjana edat i, especialment, del grup comprès entre els 45 i els 64 anys. Una part important accedeix a l’espai sense companyia. Pel que fa a les activitats, les dones tendeixen a utilitzar-lo principalment per caminar, mentre que entre els homes té més pes l’ús de la bicicleta.
L’activitat física, principal motiu de visita
Fer exercici o practicar esport és el principal motiu pel qual la ciutadania visita l’espai fluvial. Segons l’estudi, aquesta activitat representa el 53,5 % de les visites. El passeig ocupa la segona posició, amb un 24,3 %.
El riu també ha incrementat la seva funció com a via de mobilitat quotidiana. Els desplaçaments vinculats a anar a treballar, fer gestions o arribar a altres destinacions han passat del 5 % al 10,4 % respecte de l’estudi anterior. En paral·lel, la bicicleta ha guanyat pes com a mitjà de desplaçament dins de l’espai fluvial.
natural de l’aigua a través de cunetes verdes, millora de la qualitat amb plantacions d’arbrat i espècies arbustives al llarg de tot el recorregut, i creació de nous miradors, àrees d’estada i esbarjo, punts de trobada, fonts d’aigua i un reforç en la senyalització dels espais.
La valoració que en fan els usuaris és positiva, amb una puntuació global de 7,8 sobre 10. La proximitat, amb 8,5 punts, i la tranquil·litat, amb 8,4, són els elements més ben valorats.
Entre els aspectes que generen més molèsties hi ha els comportaments incívics, la velocitat excessiva d’alguns ciclistes i la presència de gossos sense lligar.
Un projecte de recuperació amb projecció europea
L’augment de l’ús ciutadà del Llobregat coincideix amb els treballs de recuperació i transformació socioambiental que s’hi estan desenvolupant. El projecte de Recuperació socioambiental del riu Llobregat, impulsat per l’AMB i cofinançat amb fons europeus FEDER, és finalista dels Premis REGIOSTARS 2026, dins de la categoria “Una Europa verda”. Es tracta de l’únic projecte de l’Estat espanyol que ha arribat a la fase final d’aquesta edició.
Les actuacions tenen com a objectiu recuperar i millorar els espais vinculats al riu, afavorir la biodiversitat i la qualitat ambiental i facilitar alhora l’accés i l’ús ciutadà de l’entorn. La votació popular dels premis es mantindrà oberta fins al 14 d’octubre.
L’AMB actua al llarg del Llobregat en àmbits diversos, com la planificació urbanística, el manteniment, la millora paisatgística i el seguiment ambiental i social. El riu forma part de la infraestructura verda-blava metropolitana, formada pel conjunt d’espais naturals i oberts que ocupen més de la meitat del territori metropolità. Aquest sistema està previst que quedi preservat i blindat en el futur Pla director urbanístic metropolità.
L’organisme metropolità també s’encarrega del manteniment dels camins i de la vegetació dels 14 municipis situats a la riba del Llobregat, amb una inversió anual superior als 400.000 euros.
Entre les actuacions de millora paisatgística destaquen la recuperació del front fluvial de Molins de Rei, el Camí de la Moixeta de Sant Joan Despí, la recuperació ambiental del camí del riu del Papiol i la construcció del gual inundable que permet connectar Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat i Sant Vicenç dels Horts.
A aquests projectes se sumen diferents estudis que analitzen l’evolució ecològica, ambiental i social de l’espai fluvial, així com qüestions relacionades amb l’ecosistema, les espècies, la connectivitat territorial i la freqüentació.
Les dades de l’últim estudi, amb més de dos milions de visites en només un any, posen de manifest fins a quin punt el riu Llobregat s’ha incorporat als hàbits quotidians de la població metropolitana, combinant funcions ambientals, esportives, recreatives i de mobilitat.
