El dubte raonable: una baixa del 60%. Veolia és la millor classificada, però encara no és adjudicatària definitiva. Expedient, plecs i tribunals seran determinants per comprovar si la decisió de l’AMB s’ajusta a dret
El concurs per a la gestió de l’aigua a vuit municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) entra a la fase decisiva amb una pregunta inevitable: com es justifica una oferta que planteja una reducció del 60% en els preus corresponents a les inversions?
Veolia ha obtingut la millor puntuació tècnica i econòmica per a un contracte proper als 1.000 milions d’euros, que afecta més de 250.000 habitants. Però cal deixar-ho clar: és l’empresa més ben classificada, encara no l’adjudicatària definitiva.
El dubte del 60%
El centre de la controvèrsia és a les inversions. Veolia va presentar una oferta un 60% inferior als preus establerts com a referència, circumstància que va portar la mateixa AMB a sol·licitar explicacions complementàries.
L’administració va acabar considerant aquestes explicacions “raonades” i “suficients”.
Però aquí comença precisament el dubte raonable. Allò que tradicionalment s’ha anomenat “baixa temerària” s’enquadra actualment en el règim de les ofertes anormalment baixes. Una oferta extraordinàriament baixa no és automàticament il·legal ni ha de ser exclosa necessàriament. Però com més gran és la diferència, més sòlida ha de ser la justificació de la seva viabilitat.
Una baixa del 60% no demostra per si mateixa que l’oferta sigui inviable. Però obliga a demostrar amb especial contundència que sí que es pot complir.
Expedient i plecs
Vet aquí la segona qüestió fonamental. Per determinar si l‟AMB ha actuat correctament cal examinar l‟expedient complet i els plecs del concurs.
Cal conèixer la justificació econòmica presentada per Veolia i els informes tècnics que han permès acceptar una diferència de semblant magnitud.
Com s’executaran les inversions amb aquests preus? Quines eficiències permeten reduir-los un 60%? Són sostenibles durant l’execució del contracte? ¿S’han aplicat exactament els mateixos criteris a tots els licitadors?
Sense l’expedient i els plecs no es pot afirmar que l’oferta sigui il·legal. Però tampoc no es pot donar per demostrada la seva viabilitat simplement perquè l’administració hagi considerat suficient l’explicació.
La transparència no consisteix a afirmar que una oferta és viable. Consisteix a demostrar per què ho és.
La batalla jurídica
I apareix la tercera qüestió. Aiguamet –l’UTE formada per Aqualia i Global Omnium– ja ha qüestionat els criteris utilitzats per acceptar la viabilitat de la proposta de Veolia i ha reclamat rigor tècnic, seguretat jurídica, transparència i garanties econòmiques.
Són les al·legacions d’un altre licitador i, per elles mateixes, no tasten cap irregularitat. Però la possibilitat d’una judicialització ja és present en el procediment.
Si la futura adjudicació és recorreguda, seran els òrgans competents i, si escau, els tribunals els que determinin si l’AMB va respectar la legislació de contractació pública, els plecs i les garanties exigibles.
La pregunta jurídica serà llavors molt concreta: l’AMB podia acceptar com a suficientment justificada una oferta amb una reducció del 60% en les inversions aplicant estrictament la llei i els seus plecs?
La resposta estarà a l’expedient, els plecs, els informes tècnics, els números i la llei.
Estem davant d’aproximadament 1.000 milions d’euros i davant de la gestió d’un servei públic essencial per a més de 250.000 ciutadans.
Per això roman el dubte raonable. Una baixa del 60% es pot justificar. Però s’ha de demostrar. I si aquesta demostració és impugnada, una adjudicació iniciada al Consell Metropolità es pot acabar decidint als tribunals.
