La coordinadora del Núcleo del PT Madrid analitza les eleccions brasileres del 4 d’octubre, el paper de la comunitat brasilera a Espanya i una campanya que, al seu parer, torna a situar al centre del debat la democràcia, els drets socials i la sobirania nacional
El Brasil arriba a les eleccions generals del 4 d’octubre travessat per una forta polarització política i per una disputa que, per al Núcleo del Partit dels Treballadors (PT) a Madrid, va molt més enllà de l’elecció d’un president. La defensa de la democràcia, la reducció de les desigualtats, els drets socials i la sobirania nacional apareixen, en la lectura de Renecéya Mara de Mello Assis, com alguns dels grans assumptes que hi ha sobre la taula.
Coordinadora del Núcleo del PT Madrid, Renecéya coneix també la dimensió de la política brasilera des de la distància. Viu a Espanya des de fa més de 35 anys i va abandonar el Brasil el 1991. Des de Madrid observa una campanya que no només mobilitza aquells que van romandre al país, sinó també una comunitat brasilera a l’exterior que ha crescut de manera significativa en els darrers anys.
El 2026, 918.876 brasilers residents fora del país estan habilitats per votar, un 31,82 % més que el 2022. Els qui tenen domicili electoral a l’exterior voten per president i vicepresident de la República.
Però darrere de les xifres també hi ha una qüestió molt més quotidiana: qui pot desplaçar-se, qui disposa de temps, qui pot assumir el cost d’un viatge per votar i qui queda, per les circumstàncies de la seva pròpia vida migratòria, més lluny de les urnes.
Amb Renecéya Mara de Mello Assis parlem del Brasil, de Madrid, de la comunitat brasilera a Espanya i d’unes eleccions en què, des de la seva perspectiva, la distància geogràfica no ha aconseguit convertir el país d’origen en un assumpte del passat.
«El 4 d’octubre no només està en joc la Presidència del Brasil»
Com definiríeu el moment polític que viu el Brasil a pocs dies de les eleccions generals del 4 d’octubre i què considereu que està en joc en aquests comicis?
El Brasil viu un moment polític de molta preocupació i forta polarització, en un context de creixement de l’extrema dreta que no és exclusivament brasiler, sinó que també veiem en altres països.
El 4 d’octubre no només està en joc la Presidència del Brasil, sinó projectes molt diferents de país: la defensa de la democràcia, dels drets socials, de la reducció de les desigualtats i de la sobirania nacional.
I el que passi al Brasil transcendeix les nostres fronteres. El Brasil té un pes enorme a l’Amèrica Llatina i he pogut comprovar, en les trobades que hem mantingut amb representants de diferents països llatinoamericans, l’atenció amb què molts sectors progressistes miren aquestes eleccions. El que passi al Brasil tindrà repercussions per a tota la regió.
Quin balanç feu de la gestió de Luiz Inácio Lula da Silva durant aquest mandat i quins creieu que són els principals arguments per defensar la seva continuïtat al capdavant del Govern del Brasil?
El balanç que en fem és positiu, tot i que som conscients que no s’ha pogut fer tot el que hauríem volgut. Aquest no ha estat un govern exclusivament del PT, sinó un govern de coalició àmplia, i moltes propostes han depès d’una correlació de forces molt complexa al Congrés.
Per a mi, un dels arguments més importants per defensar la continuïtat de Lula és molt senzill: que la gent pugui menjar i viure amb dignitat. El Brasil va tornar a sortir del Mapa de la Fam i el 2026 es va mantenir fora d’aquest mapa, amb una reducció molt important de la inseguretat alimentària severa. A això s’hi sumen polítiques de valorització dels ingressos, ocupació i protecció social.
Queden moltes coses per fer. Però Lula ha demostrat capacitat per governar, negociar i reconstruir polítiques públiques fins i tot en un escenari polític difícil. La continuïtat significa, per a nosaltres, poder aprofundir aquest procés.
La sortida del Brasil del Mapa de la Fam i la seva permanència fora d’aquest indicador han estat confirmades per les dades de la FAO corresponents als períodes més recents.
La vida quotidiana com a camp de batalla polític
Quines considereu que són actualment les principals preocupacions dels brasilers i quines respostes planteja el projecte polític de Lula davant d’aquestes qüestions?
Les enquestes mostren que les preocupacions dels brasilers estan molt vinculades a la vida quotidiana: la salut, la seguretat pública, el cost de la vida, l’educació i l’ocupació apareixen entre els principals problemes assenyalats per la població. També ens preocupa especialment la violència contra les dones i els feminicidis.
El projecte de Lula planteja respondre a aquestes qüestions enfortint el SUS, posant en valor el treball i els ingressos, ampliant les polítiques d’habitatge i educació, combatent les desigualtats i fent front a la criminalitat amb més coordinació i intel·ligència. La protecció del medi ambient i una transició econòmica sostenible també formen part d’aquesta visió.
Per a nosaltres, l’objectiu és que el creixement i la riquesa del país es tradueixin en una vida millor i més digna per a la població.
Des de la vostra perspectiva, quines diferències fonamentals existeixen entre el projecte de Lula i les alternatives polítiques que concorren a aquestes eleccions?
Per a nosaltres hi ha diferències molt profundes entre els projectes que es presenten a aquestes eleccions. El projecte de Lula parteix d’una concepció de l’Estat com a instrument per reduir les desigualtats, garantir drets i ampliar oportunitats, especialment per a aquells que més ho necessiten.
Les diferents alternatives polítiques tenen concepcions diferents sobre el paper de l’Estat, les polítiques socials, els drets, el medi ambient, l’economia i la política exterior. Per això entenem que no només estem escollint un president: estem decidint quin model de país volem construir.
Fer militància des de Madrid
Quines activitats està desenvolupant el vostre nucli a Espanya durant aquesta campanya electoral i quin paper està exercint la militància i la comunitat brasilera resident al país?
Durant aquesta campanya hem desenvolupat un treball molt intens, tant amb la comunitat brasilera com amb forces polítiques i socials progressistes d’Espanya i d’altres països.
Hem organitzat actes en defensa de la democràcia, trobades i debats sobre el Brasil i l’Amèrica Llatina, hem participat en mobilitzacions i hem construït aliances amb partits, sindicats i organitzacions espanyoles i llatinoamericanes. En aquesta recta final també som als carrers, distribuint material, orientant els electors i organitzant la fiscalització de les eleccions.
Cal tenir en compte que la nostra militància està formada fonamentalment per emigrants que treballen, estudien i tenen famílies. Fer militància a l’exterior significa moltes vegades treure temps d’on no n’hi ha. Tot i així, quan convoquem una activitat trobem persones disposades a col·laborar.
Tot aquest treball és voluntari, i això dona encara més valor al seu compromís.
Com percebeu la participació política de la comunitat brasilera a Espanya? Hi ha interès per les eleccions i pel futur polític del Brasil o també aprecieu desmobilització, indiferència o dificultats per participar?
Hi ha de tot. Hi ha interès i trobem brasilers molt mobilitzats i preocupats pel futur polític del país, però també hi ha desmobilització i indiferència, com passa en qualsevol societat.
A l’exterior hi ha, a més, una dificultat específica: som una comunitat immigrant i moltes persones tenen jornades laborals molt dures i poc temps disponible. Hi ha dones que treballen com a internes, en la neteja o en les cures; persones que treballen tota la setmana i utilitzen el cap de setmana per ocupar-se de la seva pròpia casa i de la seva família; a més d’estudiants i treballadors de molts altres sectors.
Per això valorem molt cada persona que troba temps per participar. Moltes vegades la manca de participació no significa manca d’interès, sinó manca de temps i de condicions per fer-ho.
Madrid: una comunitat brasilera plural
En el cas concret de la vostra comunitat autònoma o ciutat, com descriuríeu la realitat dels brasilers residents allà i quines demandes o preocupacions us traslladen amb més freqüència?
La comunitat brasilera a Madrid és molt diversa. Hi trobem treballadors de diferents sectors, estudiants, professionals, petits empresaris i persones que han creat aquí els seus propis negocis. Hi ha brasilers plenament establerts des de fa molts anys i d’altres que estan començant el seu projecte migratori.
Entre les dificultats que observem hi ha especialment l’accés a l’habitatge —un problema molt seriós actualment a Madrid— i les qüestions relacionades amb la documentació i la regularització de la vida migratòria. També trobem situacions laborals molt diferents.
Per això és difícil parlar d’una única realitat brasilera: som una comunitat plural, amb trajectòries, condicions i necessitats diferents.
Quina importància té, al vostre parer, el vot dels brasilers residents a l’exterior en aquestes eleccions i quines dificultats específiques troben per exercir el seu dret al vot?
El vot dels brasilers residents a l’exterior té cada vegada més importància. El 2026 hi ha 918.876 electors habilitats fora del Brasil, un 31,82 % més que el 2022. A més, els qui tenen domicili electoral a l’exterior voten precisament per president i vicepresident de la República.
La gran dificultat és la distància. Les seccions electorals a l’exterior estan concentrades en determinades ciutats i moltes persones han de desplaçar-se llargues distàncies per votar, amb despeses de transport i, en alguns casos, d’allotjament. Per a un treballador o una família aquest desplaçament pot ser molt difícil. Tampoc no existeix la possibilitat de traslladar-se temporalment a una altra secció instal·lada a l’exterior per votar.
Per això defensem que, a mesura que creix l’electorat exterior, també s’ampliïn les condicions efectives per exercir aquest dret.
Sobirania més enllà de les fronteres
En aquesta campanya s’està parlant especialment de democràcia, institucions, drets socials i del paper del Brasil en l’escenari internacional. Quins d’aquests assumptes considereu prioritaris i per què?
Per a mi, una qüestió fonamental és la sobirania. La democràcia comença pel dret d’un poble a escollir lliurement el seu propi govern i decidir el seu propi camí, sense ingerències externes.
I quan parlem de sobirania no parlem només de fronteres. Parlem també de defensar els nostres recursos naturals, la nostra economia, la nostra Amazònia i la nostra capacitat de prendre decisions pensant en els interessos de la població brasilera.
Sense sobirania és molt difícil parlar d’una democràcia plena i també de garantir drets socials.
El Brasil ha de relacionar-se i dialogar amb tots els països, però sempre d’igual a igual, sense subordinació.
Com valoreu el debat polític i la circulació d’informació sobre les eleccions a les xarxes socials? Heu detectat desinformació, discursos polaritzats o dificultats perquè els ciutadans accedeixin a informació fiable?
Les xarxes socials són una arma de doble tall. Mai no havíem tingut tant accés a la informació ni tanta facilitat per comunicar-nos directament amb milers de persones. Podrien ser una eina extraordinària per democratitzar la informació.
Tanmateix, també s’han convertit en un espai molt propici per a la desinformació, la manipulació i els continguts trets de context. Una frase retallada o una informació falsa pot arribar a milions de persones en molt poc temps.
Per això defensem una regulació democràtica de les plataformes digitals, amb regles de transparència i responsabilitat. Això no significa acabar amb la llibertat d’expressió: la llibertat d’expressió és un dret fonamental, però no es pot confondre amb un suposat dret a difamar, amenaçar o cometre delictes a les xarxes.
El desafiament és protegir la llibertat i, al mateix temps, exigir responsabilitats en l’entorn digital.
Prudència davant les urnes
A pocs dies de la primera volta, quin escenari electoral espereu trobar el 4 d’octubre i quins creieu que seran els principals factors que determinaran el resultat? Contempleu un escenari de segona volta?
Espero trobar un escenari favorable, però soc molt prudent quan es tracta d’eleccions. L’experiència ens ha ensenyat que una campanya pot canviar fins i tot en els seus últims dies i que les enquestes ajuden a entendre el moment, però no substitueixen el vot a les urnes.
Crec que seran fonamentals la mobilització en aquesta recta final, la participació dels qui encara estan indecisos i el nivell d’abstenció.
Naturalment, ens agradaria que l’elecció es resolgués en la primera volta, però també contemplem la possibilitat d’una segona volta i estem preparats per a aquest escenari.
Finalment, quin missatge traslladaríeu des d’Espanya als brasilers que acudiran a les urnes i què espereu que passi al Brasil després d’aquestes eleccions?
Encara que portem molts anys vivint fora, continuem estimant profundament el Brasil i volem el millor per al nostre país. Jo visc a Espanya des de fa més de 35 anys i, precisament per això, tinc perspectiva per veure quant ha canviat el Brasil durant aquestes dècades.
Vaig sortir del Brasil el 1991. El SUS ja existia aleshores, però he pogut acompanyar-ne la consolidació i la dimensió que va anar adquirint com a sistema públic i universal de salut. També he vist famílies en què ningú no havia arribat mai a la universitat i els fills de les quals van ser els primers a aconseguir un títol universitari, així com l’impacte de les polítiques d’inclusió i de les quotes per ampliar les oportunitats a joves negres, pobres i procedents de l’escola pública.
Aquestes transformacions canvien no només una vida, sinó la història d’una família durant generacions.
El meu missatge als qui aniran a votar és que pensin en el Brasil que volen deixar als seus fills i als seus nets. El Brasil té una riquesa humana i natural extraordinària i totes les condicions per construir un país més just, sobirà i amb oportunitats per a tothom.
Visquem on visquem, el Brasil continua sent també el nostre país i el seu futur ens importa profundament.
