Hi ha projectes que transcendeixen la construcció d‟un equipament per convertir-se en una oportunitat de transformació urbana i social. El nou Campus de Salut Clínic-UB n’és un. I per a l’Hospitalet representa, a més, una ocasió històrica per transformar i dignificar la seva façana nord, una zona densament poblada que durant massa anys ha conviscut amb grans infraestructures que han actuat com a barreres.
L´arribada del Clínic a aquest àmbit no s´ha d´entendre únicament com la construcció d´un nou hospital. Suposa ampliar els recursos sanitaris, reforçar la investigació i la formació universitària i generar una nova centralitat metropolitana al voltant de la salut i el coneixement. Però, sobretot, ha de servir per millorar la vida dels que ja hi viuen.
Hi ha una incongruència que aquest projecte ve a corregir: que veïns i veïnes del nord de l’Hospitalet hagin hagut de desplaçar-se fins a Sant Joan Despí per rebre atenció hospitalària quan a la ciutat hi ha un centre sanitari de primer nivell, com l’Hospital de Bellvitge. Amb el nou campus, els barris del Samontà disposaran d’un hospital de referència a la seva ciutat. És una qüestió d’eficiència, però també de justícia territorial. Solucionar una incongruència que encara ningú no entén.
La transformació va molt més enllà de la sanitat. El projecte preveu nous espais verds, millors connexions urbanes i una mobilitat més sostenible, contribuint a cosir territoris que durant dècades han estat separats per carreteres i grans nusos viaris. La façana nord de l’Hospitalet pot deixar de ser un límit per convertir-se en una porta d’entrada a una nova ciutat metropolitana.
I hi ha un altre element fonamental des d’una perspectiva progressista: l’habitatge. El nou planejament contempla 1.125 vivendes, amb el compromís que la meitat siguin protegides i assequibles. La majoria, unes 800, s’ubicarà a l’Hospitalet. En un context on accedir a un habitatge digne és un dels grans desafiaments socials, incorporar habitatge protegit des de l’inici d’una gran transformació urbana és una decisió política que mereix ser reivindicada.
Res d’això no seria possible sense col·laboració institucional. Generalitat, Hospital Clínic, Universitat de Barcelona, Barcelona, l’Hospitalet, Esplugues, Diputació i Àrea Metropolitana participen en un projecte que obliga a superar fronteres administratives. El Consorci Porta Diagonal-Campus Clínic, constituït el 2026, és precisament l’eina per coordinar aquesta transformació.
Aquesta és, en definitiva, la idea de la Gran Barcelona que necessitem: una metròpoli que no competeixi entre municipis, sinó que cooperi; que comparteixi equipaments, oportunitats i serveis; que entengui que millorar l’Hospitalet és millorar Barcelona i que avançar a Esplugues beneficia el conjunt de l’àrea metropolitana.
El Clínic pot ser molt més que un hospital. Pot ser salut, habitatge, coneixement, ocupació, espais verds i cohesió urbana. Pot demostrar que quan les administracions treballen juntes, els límits municipals deixen de ser fronteres i esdevenen punts de trobada.
Per a l’Hospitalet, el repte és especialment important: fer de la façana nord un nou espai de centralitat, dignitat i oportunitats. Per a la Gran Barcelona, una oportunitat que no hauríem de deixar passar.
