Un sondeig d’Ipsos per a La Vanguardia augura una pujada d’Aliança Catalana, que passaria de 2 a 30 diputats al Parlament
El panorama polític a Catalunya pot ser ingovernable els propers anys. Una enquesta elaborada per Ipsos per a La Vanguardia, elaborada entre els dies 23 de setembre i 1 d’octubre sobre una mostra de 2.000 entrevistes, dibuixa un escenari caòtic i fragmentat en què l’ascens imparable de la ultradreta (catalana i espanyola), l’enfonsament de Junts i la caiguda del PSC dinamiten qualsevol majoria. La majoria progressista actual, que va enlairar Illa amb els vots d’ERC i els Comuns ja no seria possible.
Segons l’estudi, el PSC perdria 12 escons i passaria dels 42 del 2024 a 30, empatant amb Aliança per Catalunya; ERC pujaria de 20 a 23 escons i els Comuns passarien de sis a quatre.
Per la seva banda, Junts patiria un daltabaix històric: cediria 19 escons i passaria dels 35 diputats actuals a un pronòstic de 16.
La ultradreta espanyola també tindria un increment significatiu, sumant 18 escons.
Amb 48 escons, el Parlament de Catalunya comptaria amb un 35% de representants de la ultradreta un dels percentatges més alts a Europa.
En principi, el bloc independentista tornaria a assolir la majoria absoluta, encara que tindria serioses dificultats per traduir aquest resultat en un acord de govern. Aliança Catalana, Junts, ERC i la CUP sumarien 72 escons, però les possibilitats d’entesa entre aquestes formacions serien limitades. A la pràctica, només Junts podria trobar punts d’acord amb Aliança per Catalunya. En un context de polarització política forta, Sílvia Orriols tindria complicat reunir els suports necessaris per impulsar una nova declaració d’independència.
Davant d’aquest panorama, Catalunya es podria veure abocada a una repetició electoral, ja que ni Salvador Illa ni Sílvia Orriols tindrien assegurada una majoria suficient per governar. El PSC continuaria sent la força més votada, amb el 21,7% dels sufragis. Tot i això, el sistema electoral espanyol, que afavoreix la representació de les circumscripcions menys poblades davant de les grans àrees urbanes, condiciona la distribució d’escons. Catalunya, per part seva, no ha aconseguit aprovar una llei electoral pròpia des de la recuperació de la democràcia, una situació que històricament ha beneficiat determinades forces polítiques, entre elles CiU. Les conseqüències d’aquest desequilibri es fan cada cop més visibles mentre Aliança Catalana continua guanyant terreny.
L’accés a l’habitatge se situaria com el principal problema per als catalans, en línia amb el que passa al conjunt d’Espanya. Pel que fa a la valoració dels dirigents polítics, Gabriel Rufián ocuparia la primera posició, amb un 52% d’aprovació, seguit de Salvador Illa, que assoliria el 36%.
Els resultats de l’enquesta dibuixen un escenari polític especialment complex, marcat per la dispersió del vot entre vuit formacions amb representació, una polarització creixent i la dificultat de construir majories parlamentàries sòlides. Davant d’aquesta situació, Illa disposa de dos anys per intentar revertir la tendència i recuperar suports. Tot i això, l’avenç de la ultradreta no és un fenomen exclusiu de Catalunya, sinó que respon a una dinàmica política més àmplia que s’estén per nombrosos països europeus.
