• Qui som
Diumenge, novembre 22, 2026
  • Inicia la sessió
17 °c
Barcelona
El Contrapunt
  • Inicio
  • Local
    • Barcelona ciutat
    • Àrea metropolitana
  • Nacional
  • Internacional
  • Actualitat
    • Societat
    • Economia
    • Medi ambient / sostenibilitat
    • Turisme
    • Cultura
  • Salut i benestar
  • Esports
  • Opinió
    • Entrevista
    • Columnistas
    • Editoriales
    • Fàbrica del fang
    • Vidres trencats
ca Català es Español
El Contrapunt
ca Català es Español
Inici Opinió Columnistas

Brasil, un país de molts països electorals: com la història va construir el mapa del vot

perBlas Ballesteros Sastre
octubre 4, 2026
a Columnistas, Especial eleccions 2026, Opinió, Portada
Temps de lectura: 6 mins de lectura
0
Brasil, un país de molts països electorals: com la història va construir el mapa del vot
0
VEGADES COMPARTIT
35
VISITES
Share on FacebookShare on Twitter

Brasil no cap sencer en una papereta, encara que cada quatre anys milions de brasilers intentin resumir-lo en ella. Amb més de 158 milions d’electors, distribuïts entre 5.571 municipis i 186 ciutats a l’exterior, el país arriba a les eleccions de

2026 convertit en una suma de territoris polítics amb històries, interessos i tradicions electorals diferents. São Paulo concentra més de 34 milions de votants; Minas Gerais, 16,3 milions; Rio de Janeiro, 12,8 milions. Junts, els tres reuneixen gairebé el 40% de l’electorat nacional.

Related posts

Enquesta 40dB amb els percentatges de vot i la projecció d'escons del PP, PSOE i Vox

El PSOE es queda a només tres dècimes del PP en l’última enquesta de 40dB, però la dreta manté la majoria

novembre 22, 2026
El Centre d’Art Tecla Sala de l’Hospitalet presenta el Loop Festival 2026 amb una exposició sobre identitat i migracions

El Centre d’Art Tecla Sala de l’Hospitalet presenta el Loop Festival 2026 amb una exposició sobre identitat i migracions

novembre 22, 2026

Per això, per entendre qui pot guanyar al Brasil, no n’hi ha prou amb mirar una enquesta nacional. Cal mirar el mapa. El vot brasiler també explica una història de desigualtat, industrialització, migracions, programes socials, transformacions religioses, crisis polítiques i canvis culturals. El resultat nacional és, en realitat, la suma de molts Brasil.

De la dictadura a la democràcia

La història recent comença amb una absència: durant la dictadura militar, entre 1964 i 1985, els brasilers no van poder elegir directament el president. La redemocratització va retornar progressivament el vot a la ciutadania i va culminar amb la recuperació de les eleccions presidencials directes.

L’elecció de 1989 va portar Fernando Collor de Mello a la Presidència, en una campanya que va inaugurar una nova etapa de competència nacional. El seu impeachment, el 1992, va donar pas al Govern d’Itamar Franco i, posteriorment, al cicle de Fernando Henrique Cardoso. Amb Lula, elegit el 2002, va començar un altre període decisiu: el Partit dels Treballadors va convertir el Nord-est en un dels seus principals territoris electorals i va ampliar la seva capacitat de disputar sectors populars d’altres regions.

Després van arribar Dilma Rousseff, la seva reelecció i l’impeachment de 2016. El terratrèmol polític va desembocar en l’elecció de Jair Bolsonaro el 2018 i, quatre anys després, en el retorn de Lula al Palau de Planalto. Des de llavors, la política brasilera ha quedat marcada per una polarització que ja no es limita als partits: també reorganitza territoris, identitats i maneres d’interpretar el país.

El Nord-est i la geografia del lulisme

L’exemple més evident és el Nord-est. No perquè tots els seus habitants votin de la mateixa manera —la política mai és tan ordenada com un mapa electoral—, sinó perquè Lula hi ha construït un avantatge sostingut al llarg de diferents eleccions.

Bahia, Pernambuco, Ceará, Maranhão i Piauí formen part d’aquest nucli, acompanyats per Rio Grande do Norte, Paraíba, Sergipe i Alagoas. El 2022, Bahia va donar a Lula un avantatge d’aproximadament quatre milions de vots sobre Jair Bolsonaro, una diferència capaç d’alterar per si sola la dimensió nacional d’una elecció.

Però reduir el fenomen a l’etiqueta de «regió lulista» seria massa senzill. Al darrere hi ha xarxes polítiques locals, transformacions socials, polítiques públiques, estructures econòmiques i una relació històrica amb el PT que s’ha consolidat durant dècades. La pregunta electoral rellevant no és només qui guanya al Nord-est, sinó per quant i amb quin nivell de participació.

L’altre Brasil electoral

El contrapès apareix amb més força en parts del Sud, del Centre-Oest i del Nord. Santa Catarina, Paraná, Mato Grosso, Mato Grosso do Sul, Rondônia, Roraima i el Districte Federal s’han convertit en territoris especialment importants per mesurar la fortalesa de la dreta i del bolsonarisme.

Les dades recents mantenen aquesta divisió geogràfica. Una anàlisi de les enquestes estatals situa Lula amb avantatge en bona part del Nord-est, mentre Flávio Bolsonaro apareix competitiu o per davant en diversos estats del Sud i del Centre-Oest.

Això no significa que Brasil estigui dividit en dos blocs perfectament delimitats. Goiás, per exemple, manté una dinàmica pròpia al voltant de Ronaldo Caiado. Minas Gerais continua sent un territori especialment competitiu. I les ciutats poden comportar-se de manera diferent dels seus propis estats.

São Paulo, Minas i Rio: on les dècimes pesen milions

La dimensió importa. A São Paulo, un punt percentual representa centenars de milers de vots. L’estat concentra més de 34 milions d’electors, el 21,6% del total nacional. Minas Gerais suma altres 16,3 milions i Rio de Janeiro, 12,8 milions.

Per això, una elecció aparentment equilibrada als grans col·legis electorals pot modificar substancialment el resultat nacional. En les últimes dades de Datafolha, Lula apareix per davant a Minas Gerais, mentre Flávio Bolsonaro lidera a Rio de Janeiro i São Paulo presenta un escenari extremadament competitiu.

L’aritmètica electoral brasilera té, així, una petita ironia: una diferència diminuta en un estat gegantí pot valer més que una victòria contundent en diversos estats petits.

Participar també és una qüestió de geografia

La participació afegeix una altra capa. No n’hi ha prou amb saber quants brasilers voten; cal saber on voten més.

Un augment de participació a Bahia, Pernambuco, Ceará, Maranhão o Piauí no té necessàriament la mateixa conseqüència política que un increment equivalent a Santa Catarina, Paraná, Mato Grosso o Rondônia. La participació no determina automàticament el vot, però modifica l’electorat efectiu que acaba expressant-se a les urnes.

Aquest és un dels motius pels quals el mapa electoral resulta més revelador que una xifra nacional aïllada.

El Brasil que arriba al 2026

L’elecció de 2026, per tant, no comença el 2026. És el resultat d’una llarga transformació política. La polarització entre Lula i Flávio Bolsonaro es recolza sobre geografies que van anar adquirint significat durant les darreres dècades, però que continuen sent dinàmiques.

L’última fotografia nacional de Datafolha situa Lula amb un 45% dels vots vàlids i Flávio Bolsonaro amb un 42%, dins del marge d’error de dos punts. El 87% dels entrevistats declara tenir decidit el seu vot.

Però fins i tot aquest empat estadístic necessita ser desmuntat per regions. Perquè Brasil no vota com una sola societat electoral. Vota com un conjunt de societats que conviuen dins de les mateixes fronteres.

El Nord-est aporta una de les majors reserves electorals de Lula; el Sud i parts del Centre-Oest i del Nord constitueixen espais de fortalesa bolsonarista; São Paulo concentra una massa electoral capaç d’inclinar la balança; Minas Gerais conserva la seva condició de territori competitiu; Rio de Janeiro representa un dels principals nuclis de força de la dreta.

Aquest és, finalment, el mapa que cal aprendre a llegir. L’elecció brasilera no és només una disputa entre candidats: és també una disputa entre memòries polítiques, territoris, nivells de participació i diferents maneres d’imaginar el futur del país.

Per comprendre qui pot guanyar Brasil, abans cal entendre com Brasil va aprendre a votar. I, sobretot, recordar que darrere de cada percentatge hi ha un territori, darrere de cada territori hi ha una història i darrere de cada resultat nacional existeixen molts països electorals que, durant una sola jornada, tornen a decidir junts.

Etiquetes: Brasileleccionshistòriamapapaís
Article anterior

Les protestes per l’habitatge s’estenen per Espanya i reclamen una vaga general

Següent article

L’avenç de la ultradreta i la baixada de l’esquerra deixen un panorama ingovernable a Catalunya

Blas Ballesteros Sastre

Blas Ballesteros Sastre, advocat i politòleg, és llicenciat en Dret per la Universitat de Sevilla i graduat en Ciències Polítiques i Gestió Pública per la Universitat Internacional de La Rioja (UNIR). Està especialitzat en Dret Públic, comunicació política, anàlisi electoral i gestió pública. Així mateix, va cursar estudis d'Administració i Direcció d'Empreses (ADE) a La Salle – Universitat Ramon Llull (Barcelona), complementant la seva formació amb coneixements en gestió empresarial i direcció estratègica. Desenvolupa una àmplia trajectòria com a analista polític i jurídic, col·laborant amb diversos mitjans de comunicació i publicant articles d'anàlisi i opinió en capçaleres com El País, Nueva Tribuna i Correo de Andalucía, on aborda l'actualitat política, jurídica i social des d'una perspectiva rigorosa i fonamentada. És columnista i articulista dels diaris digitals pertanyents al Grupo Crónica i al Grupo ContraPunto. Ha estat president de la Unión de Juristas Independientes de Andalucía, exercint una tasca activa en la defensa de l'Estat de Dret, la independència de la professió jurídica i la promoció del debat jurídic i institucional. És codirector de l'obra jurídica Proceso Penal, Presunción de Inocencia y Medios de Comunicación, una obra de referència sobre la relació entre el procés penal, el dret a la presumpció d'innocència i el tractament informatiu dels procediments judicials. Al llarg de la seva trajectòria ha participat en diferents fòrums nacionals i internacionals, aquests darrers des de la seva condició de cònsol honorari del Brasil a Sevilla.

Següent article
L’avenç de la ultradreta i la baixada de l’esquerra deixen un panorama ingovernable a Catalunya

L'avenç de la ultradreta i la baixada de l'esquerra deixen un panorama ingovernable a Catalunya

Deixa un comentari Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Noticias recomendadas

Els Països Baixos i el Marroc protagonitzen un dels encreuaments més exigents dels setzens de final

Els Països Baixos i el Marroc protagonitzen un dels encreuaments més exigents dels setzens de final

fa 5 mesos
Un cartell informa sobre la presència de l’os bru a la Val d’Aran

Un cartell informa sobre la presència de l’os bru a la Val d’Aran

fa 3 mesos
Llum verda al pla urbanístic del front fluvial de Sant Vicenç dels Horts

Llum verda al pla urbanístic del front fluvial de Sant Vicenç dels Horts

fa 6 mesos
Ouahbi elogia la reacció del Marroc i Marsch lamenta la manca d’encert del Canadà

Ouahbi elogia la reacció del Marroc i Marsch lamenta la manca d’encert del Canadà

fa 5 mesos

Síguenos en redes sociales

Navega por categorías

  • Actualitat
  • Agenda cultural
  • Agenda Electoral
  • Àrea metropolitana
  • Barcelona ciutat
  • Brasil
  • Calendari
  • Candidats
  • Columnistas
  • Cultura
  • Economia
  • Editoriales
  • EE.UU.
  • Eleccions generals
  • Enquestes
  • Enquestes
  • Entrevista
  • Entrevistes
  • Especial eleccions 2026
  • Esports
  • Fàbrica del fang
  • Gastronomia
  • Grups
  • Internacional
  • La Roja
  • Literatura
  • Local
  • Medi ambient / sostenibilitat
  • Mundial 2026
  • Nacional
  • Notícies
  • Noticies de cultura
  • Oci
  • Opinió
  • Opinió
  • Partits i propostes
  • Política
  • Portada
  • Salut i benestar
  • Sense categoria
  • Sevilla
  • Societat
  • Turisme
  • Vidres trencats
El Contrapunt

Otra mirada sobre la actualidad.
Un espacio para el pensamiento libre, el debate y las ideas sin consignas.

Síguenos en nuestras redes sociales:

Recent News

  • El PSOE es queda a només tres dècimes del PP en l’última enquesta de 40dB, però la dreta manté la majoria
  • El Centre d’Art Tecla Sala de l’Hospitalet presenta el Loop Festival 2026 amb una exposició sobre identitat i migracions
  • Els conflictes de Gaza i Ucraïna, la crisi mediambiental i les protestes ciutadanes protagonitzen el World Press Photo 2026

Categorías

  • Actualitat
  • Agenda cultural
  • Agenda Electoral
  • Àrea metropolitana
  • Barcelona ciutat
  • Brasil
  • Calendari
  • Candidats
  • Columnistas
  • Cultura
  • Economia
  • Editoriales
  • EE.UU.
  • Eleccions generals
  • Enquestes
  • Enquestes
  • Entrevista
  • Entrevistes
  • Especial eleccions 2026
  • Esports
  • Fàbrica del fang
  • Gastronomia
  • Grups
  • Internacional
  • La Roja
  • Literatura
  • Local
  • Medi ambient / sostenibilitat
  • Mundial 2026
  • Nacional
  • Notícies
  • Noticies de cultura
  • Oci
  • Opinió
  • Opinió
  • Partits i propostes
  • Política
  • Portada
  • Salut i benestar
  • Sense categoria
  • Sevilla
  • Societat
  • Turisme
  • Vidres trencats

Recent News

Enquesta 40dB amb els percentatges de vot i la projecció d'escons del PP, PSOE i Vox

El PSOE es queda a només tres dècimes del PP en l’última enquesta de 40dB, però la dreta manté la majoria

novembre 22, 2026
El Centre d’Art Tecla Sala de l’Hospitalet presenta el Loop Festival 2026 amb una exposició sobre identitat i migracions

El Centre d’Art Tecla Sala de l’Hospitalet presenta el Loop Festival 2026 amb una exposició sobre identitat i migracions

novembre 22, 2026
  • Qui som
  • Politica de cookies
  • Politica de Privacidad
  • Avís Legal

© 2026 El Contrapunt

Benvingut/da de nou!

Inicia la sessió al teu compte a continuació

Has oblidat la contrasenya?

Recuperar contrasenya

Si us plau, introdueix el teu nom d'usuari o correu per restablir la contrasenya.

Inicia la sessió
Gestionar el consentiment
To provide the best experiences, we use technologies like cookies to store and/or access device information. Consenting to these technologies will allow us to process data such as browsing behavior or unique IDs on this site. Not consenting or withdrawing consent, may adversely affect certain features and functions.
Funcional Sempre actiu
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari amb la finalitat legítima de permetre l'ús d'un determinat servei sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'única finalitat de realitzar la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències
L'emmagatzematge tècnic o l'accés és necessari amb la finalitat legítima d'emmagatzemar preferències que no siguin sol·licitades pel subscriptor o usuari.
Estadístiques
L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques. The technical storage or access that is used exclusively for anonymous statistical purposes. Without a subpoena, voluntary compliance on the part of your Internet Service Provider, or additional records from a third party, information stored or retrieved for this purpose alone cannot usually be used to identify you.
Màrqueting
L'emmagatzematge tècnic o l'accés són necessaris per crear perfils d'usuari per enviar publicitat o per fer un seguiment de l'usuari en un lloc web o en diversos llocs web amb finalitats de màrqueting similars.
  • Gestiona les opcions
  • Gestiona els serveis
  • Gestiona {vendor_count} proveïdors
  • Llegeix més sobre aquests propòsits
Veure preferències
  • {title}
  • {title}
  • {title}
Sense resultats
Veure tots els resultats
  • Inicio
  • Local
    • Barcelona ciutat
    • Àrea metropolitana
  • Nacional
  • Internacional
  • Actualitat
    • Societat
    • Economia
    • Medi ambient / sostenibilitat
    • Turisme
    • Cultura
  • Salut i benestar
  • Esports
  • Opinió
    • Entrevista
    • Columnistas
    • Editoriales
    • Fàbrica del fang
    • Vidres trencats
  • Qui som

© 2026 El Contrapunt

  • Català
  • Español (Espanyol)