Només vuit dels 36 municipis metropolitans van superar el 2025 l’objectiu de reciclatge fixat en el 55 %
L’àrea metropolitana de Barcelona encara està lluny dels objectius de reciclatge establerts per a la recollida selectiva. Durant el 2025, els municipis metropolitans van separar el 39,9 % dels residus generats, només 1,1 punts més que l’any anterior. La dada queda 15,1 punts per sota del 55 % que s’havia d’assolir l’any passat.
En total, l’any passat es van generar 1.465.045 tones de residus municipals, un 1,6 % més que el 2024. L’augment, però, va anar lligat sobretot al creixement de la població. La generació per habitant pràcticament no va variar: va passar dels 422,39 quilos per persona als 422,42 quilos.
De les deixalles generades, 584.383 tones es van recollir de manera selectiva. Són gairebé 25.000 tones més que el 2024, quan se’n van separar 559.791. Tot i aquesta evolució positiva, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) considera que el ritme de millora encara és insuficient. Entre els factors que han contribuït a l’increment hi ha l’extensió de sistemes com el porta a porta o els contenidors tancats.
L’orgànica, una de les fraccions amb més marge de millora
Les dades varien considerablement segons el tipus de residu. La fracció orgànica continua sent un dels principals punts febles. Cada habitant va generar uns 106 quilos d’orgànica durant el 2025, però només el 35,5 % es va recollir separadament. Tot i representar un increment del 2,4 % respecte de l’any anterior, l’AMB calcula que encara es podrien incorporar a la recollida selectiva més de 60 quilos per habitant.
En el cas dels envasos lleugers domèstics i altres plàstics, se’n van generar 54 quilos per persona i se’n va separar el 36,7 %, 4,2 punts més que el 2024.
El vidre continua sent la fracció amb una millor taxa de recollida. El 64,6 % dels 31 quilos generats per habitant es van recollir selectivament. En el paper i cartró, el percentatge es va situar en el 43,9 %, sobre un total de 67 quilos generats per persona.
Mentrestant, la fracció resta continua concentrant la major part dels residus. El 2025 se’n van generar 880.662 tones, que representen el 60 % del total i equivalen a 254,2 quilos per habitant. Segons l’AMB, una part d’aquests residus encara conté materials que es podrien recuperar si es separessin correctament.
Només vuit municipis superen el 55 %
La fotografia també és desigual segons el municipi. Només vuit dels 36 municipis de l’àrea metropolitana van superar el 55 % de recollida selectiva el 2025: Begues, Castellbisbal, Corbera de Llobregat, el Papiol, Sant Just Desvern, Santa Coloma de Cervelló, Tiana i Torrelles de Llobregat.
A l’altre extrem, 28 municipis no van arribar al percentatge establert. L’AMB posa el focus en la implantació de nous sistemes de recollida, especialment els que permeten identificar els usuaris, com una de les eines per accelerar la millora.
Cornellà de Llobregat i el Prat de Llobregat es troben entre els municipis que estan avançant en aquesta línia. Segons l’AMB, aquestes ciutats estan incrementant la recollida selectiva i tenen previsió d’assolir els objectius europeus en els propers mesos.
Menys residus a tractaments finalistes
La manera com es gestionen els residus un cop recollits també marca diferències. El 35,2 % de les tones tractades durant el 2025 es van destinar a empreses recicladores. En canvi, el 43,3 % van acabar en tractaments finalistes, ja fos mitjançant valorització energètica o bé en dipòsits controlats.
La situació té també una dimensió econòmica. El tractament dels residus metropolitans va suposar l’any passat un cost operatiu d’uns 217 milions d’euros, és a dir, 62,5 euros per habitant.
L’AMB calcula que una implantació més generalitzada de sistemes de recollida més eficients podria reduir aquesta despesa en fins a 20 milions d’euros cada any. La principal via d’estalvi seria la reducció de la fracció resta i, en conseqüència, de l’impost associat a l’abocament controlat o a la incineració.
La taxa que paguen les llars també està condicionada pels resultats de cada municipi. L’índex de reciclatge intervé en el càlcul de la taxa metropolitana de tractament de residus (TMTR), de manera que els municipis amb millors nivells de separació poden arribar a pagar fins a tres vegades menys que els que obtenen pitjors resultats.
Actualment, el cost de tractament se situa entre els 60 i els 140 euros anuals per llar, en funció de la quantitat de residus generats i de l’índex de reciclatge.
El repte del 65 % per al 2035
L’AMB ja prepara la transformació del model de gestió de residus amb la mirada posada en el 2035. L’objectiu és elevar la taxa de reciclatge fins al 65 %.
Per aconseguir-ho, l’estratègia metropolitana preveu ampliar les instal·lacions especialitzades en la recuperació de materials, reforçar la recollida i el tractament de la fracció orgànica i construir una nova planta de posttractament. La finalitat és reduir el volum de residus que acaben en abocadors o en plantes de valorització energètica.
El canvi de model passa, segons l’AMB, per generar menys residus, recuperar una proporció més gran dels materials i reduir al màxim els tractaments finalistes. L’extensió dels sistemes de recollida selectiva amb identificació i l’impuls de polítiques de prevenció i economia circular seran algunes de les principals eines per intentar assolir-ho.
