Barcelona ha hagut de tornar a fer front a un incendi forestal amb conseqüències directes per a zones habitades. El foc declarat dimarts a la serra de Collserola ha afectat aproximadament 45 hectàrees i ha obligat a confinar preventivament els barris de Torre Baró i Ciutat Meridiana, al districte de Nou Barris. L’emergència ha posat de manifest, una vegada més, la proximitat entre un dels principals espais naturals de Barcelona i alguns dels seus nuclis residencials.
Els equips dels Bombers de la Generalitat i dels Bombers de Barcelona han treballat durant la nit per contenir les flames. L’evolució de l’incendi ha permès aixecar progressivament les mesures de confinament i recuperar la normalitat als barris afectats, tot i que els serveis d’emergència han mantingut la vigilància davant de la possibilitat que quedessin punts calents o que es produïssin noves propagacions.
L’emergència també ha provocat afectacions en la mobilitat i ha obligat a modificar temporalment alguns serveis i accessos a l’entorn de Collserola. La prioritat dels equips d’emergència ha estat evitar que les flames arribessin a les zones habitades i garantir la seguretat dels veïns que viuen als voltants de la serra.
La dimensió de l’incendi és especialment rellevant perquè Collserola ja havia patit un altre episodi greu poques setmanes abans. La successió d’incendis torna a posar sobre la taula la vulnerabilitat d’aquest espai natural, situat entre una de les àrees metropolitanes més densament poblades d’Europa.
El tinent d’alcaldia de Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, ha assenyalat precisament la necessitat de reforçar la vigilància a les zones forestals de la ciutat després dels últims episodis. La qüestió ja no es limita a la capacitat dels serveis d’emergència per apagar un incendi un cop s’ha declarat, sinó també a la prevenció i al manteniment d’un territori especialment sensible durant els mesos de més risc.
La situació meteorològica també té un paper fonamental. Les temperatures altes, la sequedat de la vegetació i determinats episodis de vent poden afavorir una propagació ràpida del foc i dificultar les tasques d’extinció. Quan l’incendi es produeix al costat de barris residencials, a més, l’emergència deixa de ser exclusivament forestal i adquireix immediatament una dimensió urbana.
Per als veïns de Torre Baró i Ciutat Meridiana, el confinament ha estat la conseqüència més visible d’aquesta proximitat. Les recomanacions de Protecció Civil els han obligat a quedar-se als domicilis mentre els equips d’emergència treballaven per controlar les flames.
L’incendi torna a plantejar així una qüestió estratègica per a Barcelona: com protegir alhora el patrimoni natural de Collserola i els milers de ciutadans que viuen als seus límits. La prevenció, la gestió forestal i la capacitat de resposta dels serveis públics seran cada vegada més importants davant d’un escenari d’estius més càlids i de condicions que poden afavorir incendis de més intensitat.
Tot i que l’emergència ha quedat estabilitzada, les seves conseqüències van més enllà de les hectàrees afectades. L’episodi és un nou avís sobre els riscos que comporta la combinació de canvi climàtic, massa forestal i expansió urbana. A Barcelona, on la ciutat pràcticament es troba amb la muntanya, la prevenció dels incendis forestals també és una qüestió de seguretat ciutadana.
