La democràcia brasilera no depèn d’una profecia, sinó de la voluntat lliure i sobirana del seu poble.
Al Brasil hi ha una referència electoral singular: les anomenades 167 ciutats profetes. Són municipis el comportament electoral dels quals ha coincidit històricament amb el resultat nacional de les eleccions presidencials. La seva trajectòria les converteix en un interessant termòmetre polític, tot i que els resultats anteriors no garanteixen que tornin a anticipar el desenllaç electoral.
Segons la informació publicada per El País l’11 d’octubre, l’anàlisi d’aquestes ciutats constitueix un dels indicadors que s’estan utilitzant per interpretar la segona volta del pròxim 25 d’octubre.
Però la veritable incògnita es troba en els 33 milions de brasilers que es van abstenir a la primera volta. La seva eventual participació podria alterar significativament l’equilibri electoral. Amb un percentatge d’indecisos que Datafolha situa al voltant de l’1%, la mobilització dels qui no van anar a votar adquireix una rellevància especial.
L’esquerra brasilera ha reaccionat amb una intensa mobilització social. El Partit dels Treballadors, les organitzacions progressistes i sectors del centreesquerra estan protagonitzant concentracions multitudinàries, com la celebrada a l’avinguda Paulista de São Paulo.
La mobilització de joves i dones constitueix un dels fenòmens polítics més significatius d’aquesta segona volta. La seva presència als carrers, acompanyada d’organitzacions socials i col·lectius defensors dels drets civils, reflecteix una renovada implicació ciutadana en el debat sobre el futur democràtic del Brasil.
A aquesta mobilització s’hi afegeix l’amplitud de la coalició que dona suport a Lula, des de l’esquerra representada pel PSOL fins a sectors moderats vinculats al seu vicepresident, Geraldo Alckmin. També hi ha diferències dins del món empresarial brasiler pel que fa a les polítiques econòmiques i institucionals del bolsonarisme. Tanmateix, seria prematur interpretar aquestes discrepàncies com un suport electoral generalitzat a Lula.
La segona volta enfronta dos projectes polítics i econòmics diferents, en una societat on la defensa de les institucions democràtiques, la seguretat i el cost de la vida ocupen un lloc central.
L’esquerra busca recuperar la iniciativa mitjançant la participació ciutadana, mentre que Flávio Bolsonaro intenta consolidar els suports territorials i parlamentaris obtinguts per la dreta a la primera volta.
El desenllaç dependrà, entre altres factors, de la distribució territorial del vot, de la participació efectiva i de la capacitat de totes dues candidatures per ampliar els seus respectius electorats.
Lula, la resistència i el futur del Brasil
El president Lula no ho té gens fàcil. Mai no ho ha tingut fàcil. La seva capacitat de resistència, el seu compromís amb les classes populars i la seva visió de país el converteixen en un dels lideratges polítics més rellevants del Brasil, de l’Amèrica Llatina i del món contemporani.
La polarització és evident. Sectors econòmics vinculats al trumpisme troben en el bolsonarisme un aliat per als seus interessos estratègics. Una eventual victòria de Flávio Bolsonaro podria reforçar la influència de les grans elits financeres internacionals, dels sectors més radicals del fonamentalisme evangèlic i d’una política exterior subordinada a Washington. A això s’hi afegeix la preocupació per les possibles ingerències digitals estrangeres, que cal investigar i acreditar.
Vull acabar expressant una esperança personal: que el Brasil trobi en la participació del seu poble, dels seus treballadors, de les seves dones i dels seus joves la força necessària per preservar i enfortir la seva democràcia.
El Brasil mereix decidir el seu futur amb plena llibertat, sense ingerències estrangeres, sense manipulacions i sense que els interessos de les grans elits econòmiques prevalguin sobre la voluntat popular.
Las 167 ciudades profetas forman parte de la memoria electoral brasileña. Los 33 millones de abstencionistas constituyen una de las grandes incógnitas del presente. Pero el futuro no está escrito en ninguna estadística.
La democràcia brasilera no depèn d’una profecia, sinó de la voluntat lliure i sobirana del seu poble.
I aquesta és, precisament, la meva esperança al Brasil.
