La modificació del PGM redueix les reserves obligatòries en zones amb bona connexió en transport públic i dona més marge als municipis
La normativa que regula els aparcaments a l’àrea metropolitana de Barcelona canvia. La Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Àmbit Metropolità de Barcelona ha aprovat definitivament la modificació del Pla General Metropolità (PGM), una reforma impulsada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) amb la participació de 28 municipis.
El nou marc actualitza les obligacions d’aparcament tant als carrers com als edificis i introdueix criteris diferents segons la connexió de cada zona amb el transport públic. La reforma també busca adaptar les reserves d’estacionament a les polítiques d’habitatge, a les noves formes de mobilitat i als objectius ambientals.
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha defensat que la reforma permetrà adaptar les normes urbanístiques “a la realitat i a la diversitat territorial, als nous requeriments ambientals i també a l’orientació de l’urbanisme actual”.
Paneque ha situat entre els objectius de la modificació la revisió de les places que els edificis han de reservar per a vehicles. Segons ha explicat, flexibilitzar aquestes obligacions pot afavorir tant l’ús del transport públic com la construcció d’habitatge assequible.
El vicepresident executiu de l’AMB, Antonio Balmón, ha remarcat que la reforma no pretén eliminar el vehicle privat ni restringir de manera generalitzada l’aparcament. La intenció, ha assenyalat, és que les exigències responguin millor a les característiques de cada municipi i al seu nivell d’accessibilitat.
Balmón també ha relacionat el canvi de criteris amb la necessitat d’afavorir l’habitatge protegit, especialment en un moment d’emergència habitacional.
Tres criteris segons la connexió amb el transport públic
Una de les principals novetats del nou PGM és que les exigències d’aparcament deixen de ser homogènies i tenen en compte la facilitat per desplaçar-se en transport públic.
La normativa diferencia tres grans àmbits. El primer correspon a les zones situades dins de les Rondes de Barcelona, delimitades per la Ronda de Dalt i la Ronda Litoral. En aquests espais, on la densitat urbana i l’oferta de transport públic són elevades, s’establirà un nombre màxim de places d’aparcament per a turismes.
El segon grup el formen les zones situades fora de les Rondes però amb una bona connexió ferroviària. En aquest cas, es consideren especialment els àmbits situats a un màxim de 800 metres d’una estació ferroviària. Aquí les reserves mínimes obligatòries seran més baixes que les actuals, perquè es considera que els residents disposen de més alternatives al vehicle privat.
La resta del territori regulat pel PGM mantindrà reserves mínimes, però actualitzades d’acord amb les característiques de cada municipi i el grau de dependència del cotxe.
Menys obligacions per als habitatges assequibles
La reforma també modifica les places que s’han de preveure quan es construeix un edifici nou, s’amplia un immoble o es canvia el seu ús.
A partir d’ara, els requisits dependran de dos factors principals: l’activitat que es desenvolupi a l’edifici i la seva ubicació. La normativa també incorpora reserves específiques per a bicicletes i vehicles de mobilitat personal.
En el cas dels turismes, una de les novetats és que es podran substituir fins al 25 % de les places obligatòries per a cotxes per places de motocicleta, amb una equivalència de tres places de moto per cada plaça de turisme.
Els habitatges assequibles i els allotjaments comunitaris quedaran exempts de l’obligació de disposar d’un nombre mínim de places de turisme. El mateix passarà amb els establiments de proximitat i amb determinats equipaments essencials.
Per contra, els edificis d’habitatge lliure hauran de mantenir una reserva mínima de places per a cotxes. Quan estiguin situats dins de les Rondes de Barcelona, també hi haurà un límit màxim, que es calcularà segons la superfície de l’edifici.
En el cas dels allotjaments turístics, la quantitat mínima de places dependrà del nombre d’unitats d’allotjament.
La nova normativa fixa, a més, reserves mínimes per a bicicletes i vehicles de mobilitat personal en edificis de qualsevol ús, amb la voluntat d’incorporar aquests mitjans de transport a la planificació dels nous espais.
Els carrers podran recuperar espai per a altres usos
El canvi de planejament també afecta l’aparcament a la via pública. Les noves regles desvinculen les reserves de places d’algunes figures urbanístiques i les calculen a partir de factors com els usos previstos, l’edificabilitat, la planificació de la mobilitat i el disseny de l’espai públic.
L’objectiu és que part de l’espai que actualment es destina a aparcament pugui tenir altres funcions en el futur. Entre les possibilitats hi ha actuacions relacionades amb la mobilitat, però també amb la millora ambiental, l’adaptació al canvi climàtic o la generació d’espais per a la vida comunitària.
La implantació d’edificacions o instal·lacions de mobilitat de més de 100 metres quadrats de sostre sobre rasant requerirà, a més, l’elaboració d’un pla especial que en concreti les característiques.
Més capacitat de decisió per als municipis
El nou planejament dona més marge als ajuntaments per adaptar les reserves d’aparcament a les necessitats dels seus barris i municipis.
Entre les eines que incorpora hi ha la possibilitat de reduir o deixar sense efecte determinades reserves, reorganitzar les places de les plantes soterrànies, intercanviar places entre diferents tipus de vehicles o modificar-ne la ubicació.
Els aparcaments públics també podran incorporar nous usos vinculats a la mobilitat. Alguns espais soterranis, per exemple, es podran destinar a activitats com els centres de distribució d’última milla o els armaris de paqueteria.
Els consistoris podran establir, a més, regulacions específiques per a determinades zones quan les seves condicions de mobilitat o les característiques urbanes ho justifiquin.
