Segons un estudi liderat per l’Hospital Sant Joan de Déu de Sant Boi
Quatre de cada deu dones joves han tingut ideació suïcida alguna vegada, segons les dades de l’estudi PROSIA-Y, liderat pel Parc Sanitari Sant Joan de Déu amb el suport de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa”. En concret, el 40,8 % de les participants afirma haver experimentat ideació suïcida, davant del 24,8 % dels homes, una diferència de 16 punts percentuals.
La desigualtat també es manté en els intents de suïcidi i en les autolesions sense intenció de morir. El 17,1 % de les dones joves participants assegura haver intentat suïcidar-se alguna vegada, davant del 6,6 % dels homes. Pel que fa a les autolesions sense intenció de morir, la proporció és del 37,9 % entre les dones i del 15,4 % entre els homes.
Les dades corresponen a una mostra de 4.182 joves i han estat presentades per la investigadora del Parc Sanitari Sant Joan de Déu Regina Vila durant la jornada Dona i salut mental: Ferides invisibles, veus visibles, que ha inaugurat la Setmana de la Salut Mental 2026 del centre de Sant Boi.
Vila ha destacat que incorporar la perspectiva de sexe en l’anàlisi de la conducta suïcida permet fer visibles diferències que les xifres globals poden ocultar. Els resultats de PROSIA-Y posen així el focus en la necessitat d’analitzar de manera diferenciada el malestar psicològic i les conductes relacionades amb el suïcidi entre nois i noies joves.
La situació coincideix amb altres indicadors que apunten a un augment dels problemes de salut mental entre les adolescents. Una investigació realitzada a Catalunya amb més de dos milions de joves va detectar que les noies presentaven aproximadament el doble de nous diagnòstics de depressió i ansietat que els nois, així com gairebé nou vegades més diagnòstics de trastorns de la conducta alimentària.
Segons la psiquiatra infantil i juvenil Marta Pardo, l’increment del patiment entre les adolescents no respon a una única causa, sinó que probablement és el resultat de la interacció de factors biològics, evolutius, psicològics i socials. Pardo també ha advertit que alguns trastorns, com el TDAH o el trastorn de l’espectre autista, poden passar més desapercebuts entre les noies perquè durant anys els models diagnòstics s’han construït principalment a partir de patrons masculins.
La jornada també ha posat el focus en el paper del trauma i les violències en la salut mental de les dones. La psicòloga clínica Vanessa Narváez ha assenyalat que algunes dones arriben als serveis de salut mental amb símptomes d’ansietat, depressió o estrès posttraumàtic sense que s’explori prou el context de violència que pot haver-hi al darrere.
En aquest sentit, les professionals participants han defensat la importància d’abordar no només els símptomes, sinó també les circumstàncies que els poden haver provocat.
La perspectiva de sexe i gènere també ha estat assenyalada com un element necessari per avançar en la recerca i l’atenció en salut mental. La psiquiatra i investigadora Judith Usall, presidenta de la International Association for Women’s Mental Health, ha advertit que l’androcentrisme en la recerca ha contribuït històricament a prendre l’experiència masculina com a referència i ha limitat el coneixement sobre alguns aspectes de la salut mental de les dones.
La jornada ha abordat també la salut mental perinatal, les necessitats específiques de les dones amb esquizofrènia, la seguretat sexual durant les hospitalitzacions psiquiàtriques i les conseqüències dels biaixos de gènere en l’àmbit de la salut mental.
Les participants han coincidit a assenyalar que incorporar la perspectiva de sexe i gènere és necessari per millorar la recerca, la prevenció, el diagnòstic i l’atenció en salut mental. Les dades de l’estudi PROSIA-Y contribueixen a posar xifres a aquestes diferències i a evidenciar la necessitat d’abordar el malestar psicològic dels joves tenint en compte també el sexe i el gènere.
