La reforma laboral, aprovada per una àmplia majoria al Senat, es converteix en una de les principals conquestes legislatives del president abans de la segona volta davant de Flávio Bolsonaro, mentre la premsa internacional destaca el seu potencial impacte polític
L’aprovació de la fi de la jornada laboral 6×1 al Brasil ha adquirit una dimensió que transcendeix l’àmbit de les relacions laborals. A menys de dues setmanes de la segona volta presidencial, prevista per al 25 d’octubre, la reforma s’ha convertit en un important actiu polític per a Luiz Inácio Lula da Silva, el programa progressista del qual ha situat l’ampliació dels drets socials i la millora de les condicions de vida dels treballadors entre les principals prioritats.
El Senat va aprovar el 14 d’octubre la proposta d’esmena constitucional PAC 221/2019 en dues votacions consecutives, ambdues amb 75 vots favorables i un en contra. El resultat reflecteix un suport parlamentari ampli a una mesura que feia anys que formava part del debat laboral brasiler i que havia guanyat força gràcies a la mobilització social. El text manté la versió aprovada prèviament per la Cambra de Diputats i pot avançar cap a la promulgació.
La reforma estableix una transició des del model 6×1 –sis dies de treball per un de descans– cap a una organització 5×2, amb dos dies de descans remunerat a la setmana. També redueix progressivament la jornada màxima de 44 a 40 hores setmanals sense disminució salarial. Els canvis es començaran a aplicar 60 dies després de la promulgació: inicialment, el límit serà de 42 hores setmanals i, dotze mesos més tard, arribarà a les 40 hores.
La premsa internacional ha interpretat la votació com una victòria política per a Lula en un moment decisiu de la campanya. Reuters va descriure l’aprovació com un triomf legislatiu per al president, mentre que El País va destacar el segon dia de descans setmanal com una conquesta per a desenes de milions de treballadors. Altres mitjans, entre ells la BBC i la Deutsche Welle, han examinat tant l’abast laboral de la iniciativa com la possible repercussió electoral.
La reforma respon a una reivindicació que va cobrar força nacional a partir del 2023, impulsada per campanyes ciutadanes i organitzacions defensores de la reducció de la jornada. La mobilització va contribuir a situar al debat públic una qüestió central: l’equilibri entre l’ocupació, el descans, la vida familiar i el temps disponible per a activitats personals.
Segons estimacions del Govern citades per Reuters, més de 37 milions de treballadors amb ocupació formal podrien beneficiar-se de la reducció del límit setmanal. Tot i això, l’abast efectiu dependrà de l’aplicació de les noves regles. Els treballadors autònoms i una part important dels que desenvolupen la seva activitat a l’economia informal no quedaran automàticament coberts per la reforma.
La iniciativa també ha generat crítiques de sectors empresarials, que adverteixen sobre els costos dadaptació i defensen terminis de transició més prolongats. A nivell polític, l’oposició ha qüestionat la proximitat de la votació amb la segona volta. Flávio Bolsonaro, rival de Lula, va acabar donant suport a la proposta després d’haver-se oposat anteriorment, en un context en què el suport popular a la mesura va elevar el cost polític de mantenir el rebuig.
L’aprovació no garanteix, per si mateixa, un resultat electoral favorable al president. Sí que incorpora a la campanya una decisió legislativa concreta sobre les condicions de treball i el temps de descans. Per a Lula, la reforma permet presentar una conquesta vinculada a una demanda social de llarga trajectòria; per als adversaris, planteja el desafiament d’explicar com respondrien a una reivindicació que ha reunit suports més enllà de les fronteres partidistes.
Amb la segona volta a la vista, la fi de la jornada 6×1 ha esdevingut un dels principals punts de trobada entre l’agenda laboral i la disputa pel futur polític del Brasil.
