Ángel Gabilondo recorre la decisió del Suprem que manté suspès el dret de sufragi de fins a 163.020 espanyols residents a l’estranger que van obtenir la nacionalitat mitjançant la Llei de Memòria Democràtica.
La possibilitat de participar en les eleccions generals del pròxim 29 de novembre ha quedat pendent d’una nova decisió judicial per a milers de ciutadans espanyols residents fora del país. El Defensor del Poble, Ángel Gabilondo, ha acudit al Tribunal Constitucional per sol·licitar que es revisi la suspensió del dret de vot de les persones que van adquirir la nacionalitat mitjançant l’anomenada llei de nets i reclamar una resolució urgent abans de la cita electoral.
El recurs d’empara arriba després que el Tribunal Suprem ratifiqués el 12 d’octubre les restriccions cautelars sobre les inscripcions electorals d’aquest col·lectiu. La mesura pot afectar un màxim de 163.020 persones inscrites al Cens Electoral de Residents Absents (CERA). No obstant això, les persones que acreditin davant d’un consolat que compleixen els requisits legals podran exercir el seu dret de sufragi.
La controvèrsia gira al voltant de la interpretació de la Llei de Memòria Democràtica, aprovada el 2022 per facilitar l’accés a la nacionalitat als descendents d’espanyols exiliats per motius polítics, ideològics, religiosos o relacionats amb l’orientació o la identitat sexual. El conflicte es va intensificar després que una instrucció administrativa estengués la consideració d’exiliats a les persones que van abandonar Espanya entre el juliol de 1936 i el desembre de 1955, sense exigir que la sortida hagués estat motivada necessàriament per aquestes causes.
El Suprem qüestiona que aquesta interpretació s’ajusti als límits de la norma i considera necessari preservar la fiabilitat del cens electoral. Per això, ha mantingut la suspensió mentre s’examina la validesa del procediment utilitzat per a determinades inscripcions. La decisió, però, no anul·la les nacionalitzacions concedides ni implica la pèrdua de la ciutadania espanyola: la controvèrsia afecta l’exercici del dret de vot en les pròximes eleccions.
L’Advocacia de l’Estat i la Fiscalia havien defensat l’aixecament de la mesura, al·legant que revisar individualment els expedients abans de les eleccions era materialment inviable. També van advertir de les conseqüències que tindria impedir la participació electoral de ciutadans que ja han obtingut la nacionalitat. L’alt tribunal va rebutjar aquests arguments en considerar que no s’havia acreditat prou la depuració del cens.
Gabilondo ha presentat el seu recurs després de rebre peticions de particulars i entitats preocupats per l’exclusió electoral. La seva sol·licitud pretén que el Constitucional examini la interpretació judicial i adopti mesures cautelaríssimes que permetin votar a les persones afectades que així ho desitgin.
La resolució haurà d’arribar en un calendari especialment ajustat, amb la convocatòria electoral cada vegada més a prop. El conflicte enfronta l’exigència de garantir un cens fiable amb el dret dels ciutadans a participar en les eleccions, i el seu desenllaç determinarà si les persones que no puguin acreditar a temps els requisits exigits disposaran d’alguna via per exercir el dret de sufragi el 29 de novembre.
