El tribunal brasiler va acordar per unanimitat la retirada del material difós pel Partit Liberal. La decisió arriba durant la campanya de la segona volta i reflecteix diferències entre els magistrats sobre el fonament de la prohibició.
El Tribunal Superior Electoral (TSE) del Brasil va ordenar el 13 d’octubre al Partit Liberal (PL) retirar d’Instagram un vídeo que utilitzava intel·ligència artificial per simular la imatge de Luiz Inácio Lula da Silva i associar-lo amb una organització criminal. El comunicat oficial es va publicar a les 23.49, hora de Brasília.
Unanimitat en la retirada i diferències sobre els motius
La magistrada ponent, Estela Aranha, va considerar que l’associació amb organitzacions criminals no tenia un suport factual mínim i excedia els límits de la crítica política admissible. Altres magistrats van coincidir a retirar la publicació, però van fonamentar la seva posició en l’ús prohibit de la IA per simular una figura humana. Aquesta diferència és important: l’acord sobre la retirada no implica que tots compartissin el mateix raonament sobre cada element del vídeo.
El que confirma la comunicació judicial
La resolució es refereix a la propaganda qüestionada, identificada en la Representació 0600695-85.2026.6.00.0000. La informació del TSE no s’ha d’interpretar com una constatació de vincles del candidat amb el crim organitzat. Tampoc no acredita, per si sola, que el procediment hagi esdevingut ferm.
Una publicació es pot retirar en conjunt
En tres altres assumptes resolts aquella mateixa nit, el TSE va reafirmar que un fragment il·lícit pot justificar la retirada de tota una publicació. Les decisions van afectar continguts que associaven amb organitzacions criminals tant Lula, del PT, com Flávio Bolsonaro, del PL.
El tribunal va explicar que les imatges d’un carrusel formen part d’una única publicació vinculada a una mateixa adreça electrònica. La presència d’una part il·lícita pot justificar, per tant, la retirada del conjunt, encara que altres imatges, considerades per separat, no presentin irregularitats. En aquests tres casos, va fixar un termini de tres hores i va prohibir tornar a difondre continguts idèntics o substancialment equivalents.
Aquest criteri no converteix qualsevol crítica contundent en propaganda irregular. Segons la comunicació judicial, se superen els límits quan es formulen acusacions greus sense fonament o s’utilitzen declaracions descontextualitzades per vincular una candidatura amb la criminalitat.
La norma prohibeix les simulacions enganyoses d’imatge i veu
L’article 9-C de la Resolució 23.610, en el seu text refós, prohibeix els continguts fabricats o manipulats que difonguin fets manifestament falsos o descontextualitzats capaços de perjudicar l’equilibri electoral. El seu primer apartat prohibeix els continguts sintètics d’àudio o vídeo que creïn o alterin la imatge o la veu d’una persona per afavorir o perjudicar una candidatura, fins i tot amb autorització.
El TSE demana a les campanyes que frenin la desinformació
El 13 d’octubre, el president del tribunal es va reunir amb els representants jurídics de totes dues campanyes presidencials. La reunió va abordar l’ús indegut de la imatge i la veu mitjançant IA, els atacs contra la Justícia Electoral i la prevenció d’enfrontaments durant la jornada electoral.
El TSE va informar de 162 procediments de representació i dret de resposta registrats durant els nou dies posteriors a la primera volta, davant dels 51 del mateix període de 2022. Les xifres descriuen procediments oberts davant del tribunal, no infraccions demostrades. La segona volta està prevista per al 25 d’octubre.
