Els preus creixen més als municipis que queden fora de la declaració de mercat tensat, dos anys després de l’aplicació dels topalls
El lloguer mitjà a Catalunya es va situar en 877,81 euros mensuals durant el segon trimestre del 2026, un 2,7% més que en el mateix període de l’any anterior, segons les dades actualitzades pel Govern. A Barcelona ciutat, la renda mitjana va arribar als 1.140,89 euros, amb un increment interanual del 0,5%. Les xifres es coneixen quan fa dos anys de l’entrada en vigor dels topalls als lloguers a Catalunya. Des de llavors, els preus als municipis declarats zones de mercat residencial tensat han augmentat un 0,7%, mentre que als que han quedat fora de la regulació ho han fet un 11%.
A Barcelona ciutat, en canvi, el lloguer mitjà ha baixat un 4,4% des de l’aplicació dels topalls, entre el primer trimestre del 2024 i el segon del 2026, tot i que continua situant-se molt per sobre de la mitjana d’altres zones del país. Als municipis que no formen part de la declaració de mercat tensat, el lloguer mitjà va ser de 648,22 euros durant el segon trimestre, un 26,2% inferior a la mitjana catalana.
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha destacat la «contenció» dels preus a les zones de mercat tensat, en contrast amb l’increment “molt important» registrat als municipis que no estan subjectes a la regulació. Les dades es basen en les fiances dels contractes de lloguer que els propietaris han de dipositar obligatòriament a l’Institut Català del Sòl (Incasòl).
Pel que fa als contractes nous, el lloguer mitjà a les zones de mercat tensat va ser de 894 euros durant el segon trimestre. Segons les estimacions del Govern, sense l’aplicació dels topalls, aquesta xifra hauria arribat als 1.023 euros.
Els topalls no redueixen el nombre de contractes
El balanç del segon trimestre pel que fa als contractes de lloguer vigents és positiu, amb 2.512 contractes més dels que s’han extingit. Des de l’entrada en vigor dels topalls, les zones de mercat tensat han guanyat 23.506 contractes nets.
Paral·lelament, s’ha alentit el ritme de signatura de nous contractes. El Govern atribueix aquesta desacceleració a una menor rotació dels llogaters, i no pas a una reducció de l’oferta. «No hi ha un incentiu per buscar un nou llogater perquè pugui incrementar el preu del lloguer», ha argumentat Paneque. Actualment, Catalunya té més de 850.000 contractes de lloguer actius, una xifra que el Govern qualifica de «màxim històric».
També es manté la tendència a la baixa dels contractes de temporada. Durant el segon trimestre se n’han registrat 963 menys, fet que representa el tercer trimestre consecutiu de descens. A més, els nous contractes d’aquesta modalitat han caigut un 40% respecte del mateix període de l’any passat.
La compravenda també creix menys que en altres territoris
Un altre dels efectes que el Govern atribueix a la regulació dels lloguers és la contenció dels preus de compravenda. A la demarcació de Barcelona, els preus de compra han augmentat un 18% des del primer trimestre del 2024, davant del 29% registrat en altres territoris de l’Estat amb característiques similars. La diferència també es reprodueix a la resta de demarcacions, especialment a Lleida, on els preus han crescut un 11% en dos anys, en comparació amb el 33% d’altres regions de l’Estat amb característiques similars.
Pel que fa a l’esforç hipotecari, la quota que cal destinar a la compra d’un habitatge a Catalunya va representar el 33,5% del salari mitjà durant el segon trimestre. La xifra queda per sota de la de Madrid, on va arribar al 42,9%.
Paneque ha defensat que la regulació aporta certesa als compradors, tant particulars com empreses, perquè «saben que ho han de fer en unes condicions determinades i que tindran una rendibilitat determinada, justa i limitada». Segons la consellera, el fet que a Catalunya no es pugui llogar a qualsevol preu ni utilitzar l’habitatge com un bé financer ha fet que alguns compradors es retiressin del mercat. Això, ha afegit, ha afavorit operacions de compravenda entre grans tenidors i particulars, així com entre particulars.
Finalment, el Govern ha informat que ha tramitat fins ara 45 expedients sancionadors a propietaris per possibles incompliments de la regulació dels lloguers. Els procediments sumen prop d’1,3 milions d’euros en propostes de sanció.
En total, l’Executiu ha dut a terme prop de 600 inspeccions en habitatges de lloguer, principalment en immobles propietat de grans tenidors.
