Superen en més de la meitat la mitjana catalana
Alella és, per primera vegada, el municipi de Catalunya amb el nivell de renda per habitant més elevat, entre els municipis de més de 1.000 habitants, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Aquest municipi, amb una renda per càpita de 35.425 euros l’any 2023 junt amb Matadepera (34.766 euros), Sant Just Desvern (33.256) i Cabrils (31.280), supera en més d’un 50 % la mitjana catalana (20.789). Els segueixen Sant Cugat del Vallès, Tiana i Teià.
A l’altre extrem, hi ha 5 municipis amb una renda per habitant inferior al 70 % de la mitjana catalana: Santa Margarida de Montbui (14.390 euros), el Perelló (14.198), Castelló d’Empúries (14.136), Lloret de Mar (14.009) i Salt (13.633).
El Barcelonès, amb 23.632 euros, continua sent la comarca catalana amb la renda familiar disponible bruta per habitant més elevada l’any 2023, i supera en un 13,7% la mitjana catalana. La segueixen les comarques del Vallès Occidental (21.314 euros), el Baix Llobregat (21.188), el Garraf (20.950) i el Maresme (20.916). A l’altre extrem, hi ha 7 comarques amb un nivell de renda inferior al 80% de la mitjana catalana, concretament el Priorat (16.611 euros), el Baix Ebre (16.459), l’Alt Urgell (16.310), l’Alt Empordà (16.222), la Noguera (16.203), la Terra Alta (16.072) i el Montsià (15.287).
L’Idescat publica per primera vegada informació de la renda per habitant del Lluçanès, comarca creada l’any 2023. En aquest sentit, la renda per habitant de l’any 2023 és de 20.082 euros, un 3,4 % per sota de la mitjana catalana.
Les rendes salarials són el principal ingrés de les famílies a tots els municipis i representen el 60,8 % dels principals recursos de les famílies de Catalunya, mentre que els ingressos procedents de l’excedent brut d’explotació representen el 18,8 % i els derivats de les prestacions socials el 20,4 %. L’anàlisi de la distribució dels recursos mostra diferències entre els municipis. Així, en el cas dels municipis amb més renda per habitant, les proporcions de remuneració d’assalariats són força més elevades que en els municipis amb menys renda, i al contrari passa amb les prestacions socials, on els municipis de rendes baixes tenen percentatges més elevats d’ingressos procedents de prestacions socials.
