Barcelona tindrà quatre noves residències públiques per a gent gran que sumaran prop de 500 places a la xarxa d’atenció de la ciutat. El projecte és fruit d’un acord entre la Generalitat i l’Ajuntament i preveu construir nous equipaments a Sant Andreu, la Nova Esquerra de l’Eixample, la Marina del Prat Vermell i l’entorn de Glòries.
La iniciativa vol reforçar l’oferta pública d’atenció residencial en un moment en què l’envelliment de la població està fent créixer la demanda de serveis per a la gent gran. La previsió de les administracions és que els quatre centres puguin estar acabats abans que acabi el mandat municipal, el 2031.
L’acord també incorpora un mecanisme pensat per accelerar l’execució. La Generalitat aportarà els recursos necessaris, mentre que l’Ajuntament, a través de Barcelona d’Infraestructures Municipals (BIMSA), s’encarregarà d’impulsar les licitacions i les obres. Un cop construïts, els equipaments quedaran integrats a la xarxa gestionada per la Generalitat.
El conseller de Drets Socials, Raúl Moreno, ha situat el projecte dins de l’objectiu del Govern de crear 6.000 noves places públiques residencials a Catalunya fins al 2028. Segons les dades facilitades per la Generalitat, més de la meitat d’aquest objectiu ja s’hauria assolit a través de diferents actuacions desplegades pel territori.
L’operació de Barcelona té una importància especial perquè la capital catalana concentra una població nombrosa i envellida, però també perquè la disponibilitat de places públiques és una qüestió especialment sensible per a les famílies. Accedir a una residència pot suposar una càrrega econòmica considerable quan l’única alternativa disponible és la privada.
Els nous centres estaran repartits en quatre zones de la ciutat, cosa que permetrà ampliar l’oferta més enllà d’un únic districte. La ubicació dels equipaments també respon a la necessitat d’acostar els serveis socials als barris on viuen les persones grans i les seves famílies.
El projecte preveu una inversió que podria situar-se al voltant dels 50 milions d’euros en conjunt, tot i que el cost definitiu dependrà dels projectes constructius i dels processos de licitació. La Generalitat vol que el nou sistema administratiu redueixi els terminis i permeti convertir més ràpidament els terrenys disponibles en equipaments efectius.
L’anunci també té una dimensió política. L’alcalde Jaume Collboni ha reivindicat l’acord com una manera de recuperar la cooperació entre l’Ajuntament i la Generalitat en matèria de serveis socials, després d’anys en què la construcció de noves residències públiques a Barcelona ha avançat a un ritme considerat insuficient.
Però anunciar les obres encara no vol dir disposar de les places. Entre l’acord institucional i l’obertura dels centres s’hauran de completar els projectes tècnics, les licitacions i la construcció. El calendari del 2031 situa, per tant, el resultat final a uns quants anys vista.
Per a les famílies, la qüestió serà comprovar si aquest nou impuls aconsegueix convertir-se en places realment disponibles i en una xarxa pública capaç de respondre al creixement de la demanda.
Barcelona afronta així un dels principals reptes derivats de la seva transformació demogràfica. La qüestió no és només quantes persones grans hi haurà els pròxims anys, sinó quina capacitat tindrà la ciutat per garantir-los una atenció digna, accessible i pública. Els quatre projectes anunciats representen un pas concret en aquesta direcció, però també estableixen un compromís que s’haurà de seguir de prop durant els pròxims anys.
