Barcelona s’havia quedat sense marc normatiu propi per als mercats ambulants. Fins ara, la regulació d’aquest sector s’havia anat resolent sense una norma específica que ordenés les autoritzacions, els espais i les condicions d’activitat. El govern municipal de Jaume Collboni ha decidit posar fi a aquesta situació i ha iniciat la tramitació d’una ordenança que regularà, per primera vegada, els mercats de venda no sedentària de la ciutat. Més de 70 mercats quedaran emparats per la nova normativa, que pren com a referència el marc que estableix la legislació catalana en matèria de comerç, amb l’objectiu que entri en vigor durant el primer trimestre del 2027.
La comissió de govern va donar el tret de sortida al procés la setmana passada. Ara s’obre el període de consulta pública prèvia, durant el qual persones i organitzacions que puguin resultar afectades per la futura norma podran presentar les seves aportacions. Tancat aquest tràmit, vindrà l’aprovació inicial, l’exposició pública i, finalment, el debat i la votació al Consell Plenari.
Llicències individuals per quinze anys
El canvi més rellevant és el del model de llicències. L’ordenança establirà que els mercats de vendedors que s’instal·lin en espais públics de manera periòdica —amb una cadència mínima de dos cops anuals— hauran de tramitar llicències individuals amb una vigència de quinze anys prorrogables. El sistema actual, basat en llicències col·lectives, quedarà extingit. Les noves llicències individuals el substituiran, i els venedors vinculats a les antigues col·lectives que puguin acreditar activitat durant l’últim any podran acollir-se al règim de transició.
La normativa preveu un any d’adaptació per a les llicències vigents i el compromís d’analitzar els casos en què un mateix titular en concentri més d’una. L’objectiu és que cap venedor perdi la seva activitat per un canvi de model. Mentre dura la tramitació, no s’atorga cap nova llicència.
La tinenta d’alcaldia de Promoció Econòmica, Comerç, Mercats, Restauració i Ocupació, Raquel Gil, ha subratllat que la nova ordenança dotarà Barcelona per primera vegada d’un marc regulatori específic per a uns mercats que, al seu parer, aporten valor comercial, generen ocupació i complementen l’oferta del comerç de proximitat.
L’agricultura de proximitat, un debat obert
La tramitació arriba en un moment de relació tensa entre el consistori i el sector dels mercats d’agricultors. A principis del 2025, el tancament de dos mercats d’agricultors —un a Sant Antoni i un altre a Vallcarca— va generar una forta reacció. L’Assemblea Pagesa i Ciutadana Metropolitana (APiCM) va emetre un comunicat en el qual assegurava que aquells espais eren imprescindibles perquè els petits productors poguessin mantenir la seva activitat, i alertava que la seva clausura posava en risc la viabilitat d’aquest model productiu.
La consulta pública que ara s’obre servirà, entre altres coses, per recollir les posicions d’aquest sector. La qüestió de fons és clara: com encaixar la regularització dels mercats professionals amb el suport a la venda directa de l’agricultor. Serà, previsiblement, un dels debats més vius de tot el procés.
