Illa defensa un “salt d’escala política” a la UE i aposta pel “federalisme” europeu amb més participació de les regions
Catalunya ha superat el llindar dels 10.000 milions d’euros captats dels fons europeus Next Generation EU, procedent del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), amb un total de 10.180 milions d’euros captats. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha remarcat que Catalunya ha sigut la comunitat autònoma que més recursos hi ha captat i ha posat els Next Generation com un exemple de “federalisme” a Europa.
Illa també ha defensat fer un “salt d’escala política” dins la Unió Europea (UE) per afrontar els reptes de manera més conjunta. Un informe del Govern eleva a més de 262.000 els beneficiaris dels fons captats.
Entre altres sectors beneficiats pel Next Generation, Illa ha destacat les plantes de Seat i Ebro, amb 527 milions d’euros captats del fons, així com el sector agrari que, segons diu el president, creix un 9,3 % després d’haver rebut 290 milions per fer-hi inversions. També ha subratllat altres 1.000 milions d’euros en diversos àmbits com l’habitatge públic, les residències per a la gent gran, la modernització d’hospitals o el pla Cura per millorar la dependència.
Els fons Next Generation han tingut quatre vies d’entrada a Catalunya: en forma de concessió directa del govern espanyol a entitats catalanes (494 milions d’euros), des de fons captats per beneficiaris catalans que s’han presentat a convocatòries que publica l’executiu espanyol en règim de concurrència (4.605 milions), en conferències sectorials entre govern espanyol i comunitats (4.076 milions) i per les adjudicacions de licitacions del govern espanyol que tenen Catalunya com a lloc d’execució (1.005 milions).
Del total dels diners captats a Catalunya, uns 9.345 milions ja s’han distribuït entre 262.321 beneficiaris, inclosos 191.216 particulars, 67.829 empreses, 2.174 entitats sense ànim de lucre i del tercer sector, 735 corporacions locals, i 367 centres de recerca o formació, entre d’altres.
Per temàtiques, uns 4.100 milions d’euros han anat al sector del coneixement en àmbits com el desenvolupament i recerca (R+D), serveis, indústria i sector primari. També han contribuït a finançar infraestructures amb 3.924 milions per mobilitat, energia, aigua, medi ambient i connectivitat digital, així com 1.320 milions repartits entre economia social, educació, ocupació, foment de la llengua i la cultura catalanes, esport i sistema sanitari.
Defensa una UE del “bé comú” i els “valors humans”
Illa ha dit que Catalunya mostra el seu “compromís inequívoc” amb Europa i ha apostat perquè els pressupostos de la UE tinguin “les regions al centre” i també perquè els territoris participin directament en la presa de decisions i en el desplegament i execució d’inversions.
El president ha reivindicat el projecte de la Unió Europea perquè, segons reitera, la ciutadania n’és beneficiada en moments múltiples com quan un jove accedeix a un habitatge públic, un grup d’universitaris empren per crear una nova empresa o es gaudeix d’un parc públic protegit.
“Les institucions no poden caure en mans de qui pretenen buidar-les de contingut o posar-les al servei d’interessos que no responen ni al bé comú i als valors humans. El futur es construeix avançant i en sentit col·lectiu, no pas amb involució i amb projectes excloents”, ha conclòs Illa.
