La població que està exposada a nivells crítics de contaminació acústica disminueixen al 4,6 % de dia i al 5,9 % de nit
Catalunya ha reduït en més de 100.000 les persones exposades a alts nivells de soroll. Els darrers mapes estratègics mostren una disminució de la població exposada a nivells crítics de contaminació acústica del 4,6% de dia i del 5,9% de nit. Tot i la millora, el trànsit rodat continua sent la principal font de contaminació acústica, afectant pràcticament tota la població de les aglomeracions urbanes.
Actualment, la Generalitat treballa en un Projecte de decret per actualitzar la normativa aplicable a Catalunya en aquesta matèria.
Aquestes són algunes de les dades que s’han facilitat durant l’obertura institucional del VI congrés d’acústica de Catalunya (AcustiCat), que enguany s’ha centrat en l’impacte del soroll sobre la salut, la gestió del soroll en l’oci i els grans esdeveniments i la planificació del silenci a les ciutats.
La directora general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental, Sonsoles Letang, ha dit que “es confirma la tendència positiva en la millora de la qualitat acústica a Catalunya”, tot i que “encara es mantenen reptes significatius en la gestió del soroll derivat del trànsit i de l’oci”.
Letang ha explicat que el Govern treballa en la tramitació d’un projecte de decret per actualitzar la normativa aplicable a Catalunya en aquesta matèria. L’objectiu és millorar-ne la interpretació i aplicació, augmentar la seguretat jurídica, i reforçar la protecció ambiental en alguns casos específics.
Segons els resultats dels darrers treballs, sintetitzats en els Mapes Estratègics de Soroll, Catalunya ha aconseguit una lleugera reducció de la població exposada a nivells superiors als objectius de qualitat en les aglomeracions urbanes en els darrers cinc anys.
Trànsit, oci i escoles
Les dades refermen que el trànsit rodat és la font de soroll predominant, afectant pràcticament la totalitat de la població (99,9 %). Però també pren una rellevància creixent el soroll associat a l’oci i a l’organització de grans esdeveniments, així com als conflictes de convivència veïnal.
Un 75 % dels alumnes cursen els seus estudis en centres on al seu entorn se superen els nivells de qualitat acústica desitjables. El soroll excessiu a les escoles afecta negativament el desenvolupament cognitiu, la memòria i l’aprenentatge infantil, tal com s’ha remarcat durant el congrés.
Diagnosticar per actuar
Els Mapes Estratègics de Soroll es realitzen cada cinc anys i han de servir per dissenyar les polítiques de reducció de la contaminació acústica a mig i llarg termini. Aquests mapes són l’eina base per a l’elaboració de plans d’acció, la darrera fase dels quals, la quarta, està en redacció. Aquests plans han de recollir mesures concretes per reduir el soroll ambiental i preservar les zones tranquil·les, integrant les polítiques de soroll amb les de qualitat de l’aire i mobilitat sostenible per millorar el benestar de la ciutadania.
Letang ha detallat que “són necessaris canvis estructurals de llarg recorregut” en planificació territorial, mobilitat sostenible, renaturalització de les ciutats, creació i preservació de zones tranquil·les, implantació de ZBE i millora del transport públic, o implantació de manera generalitzada del vehicle elèctric.
També ha destacat “la importància de l’educació i la sensibilització com a eines clau de prevenció, ja que avançar cap a una millor qualitat acústica requereix no només canvis estructurals i normatius, sinó també una ciutadania informada, conscient i corresponsable”.
