En l’imaginari del cinema europeu i de Hollywood, Jean Reno apareix sovint com una figura imponent: l’assassí silenciós de Léon: The Professional, el policia de The Crimson Rivers o l’agent que comparteix pantalla amb Tom Cruise a Mission: Impossible. Tanmateix, darrere del nom artístic que va fer la volta al món continua vivint el nen que va ser: Juan Moreno, fill d’una família andalusa marcada per l’exili i la memòria.
Per comprendre l’actor cal viatjar molt abans del cinema, fins a la història dels seus pares i fins a un lloc molt concret del sud d’Espanya: Jerez de la Frontera.
Una història d’exili i arrels andaluses
Jean Reno va néixer el 1948 a Casablanca, en el llavors protectorat francès del Marroc. El seu veritable nom és Juan Moreno y Herrera-Jiménez, i els seus pares eren andalusos: el seu pare procedia de Sanlúcar de Barrameda i la seva mare de Jerez de la Frontera. Ambdós es van veure obligats a abandonar Espanya després de l’esclat de la Spanish Civil War i el triomf del règim de Francisco Franco, a causa de les seves idees republicanes.
Com tantes famílies espanyoles de l’època, van buscar refugi primer al nord d’Àfrica. Allà naixeria el seu fill, en una llar on, malgrat la distància, Andalusia continuava viva en l’idioma, l’humor i els costums familiars.
El mateix actor ha recordat en nombroses ocasions que la seva casa estava plena d’aquest esperit andalús heretat:
- l’amor per la família
- la música i el sentit de l’humor
- una forma particular d’afrontar les dificultats amb ironia i dignitat.
“Penso que tinc un percentatge d’espanyol: l’ànima, el color, la música, un crit… això ve d’Andalusia”, ha explicat en entrevistes.
Jerez i Cadis: la memòria familiar
Encara que va créixer entre el Marroc i França, el sud d’Espanya sempre va ser un territori emocional per a Reno. La terra dels seus pares —la província de Cadis— representa per a ell quelcom més que un origen: és un vincle íntim amb la seva història familiar.
Quan el 2006 va ser nomenat Fill Adoptiu de la província de Cadis, l’actor va esclatar a plorar durant l’acte. Va reconèixer llavors que aquella distinció l’emocionava més que algunes de les més prestigioses condecoracions franceses. “No vaig plorar quan Jacques Chirac em va nomenar cavaller de la Legió d’Honor… i sí aquí”, va confessar.
En les seves visites a la regió ha recordat amb freqüència la seva mare de Jerez i el seu pare de Sanlúcar. D’ells va heretar, segons ha explicat, aquesta barreja tan característica del caràcter andalús: la capacitat de parlar de coses profundes sense perdre mai el somriure.
Jerez, amb la seva cultura del vi, la seva tradició popular i la seva memòria històrica, forma part d’aquesta identitat familiar que Reno considera inseparable de la seva pròpia personalitat.
De Juan Moreno a estrella internacional
Als 17 anys la família es va traslladar a Marsella, on el jove Juan va començar a interessar-se pel teatre. Després de realitzar el servei militar, va estudiar interpretació i va fer els seus primers passos als escenaris francesos.
Va ser llavors quan va adoptar el nom artístic Jean Reno, una adaptació més francesa de la seva identitat original. Tanmateix, com ell mateix ha dit en diverses ocasions, aquest canvi mai va significar renunciar al seu origen:
“El petit Juan continua dins meu”.
La seva carrera s’enlairaria gràcies al director Luc Besson, amb qui va rodar pel·lícules fonamentals com Le Grand Bleu, Nikita o Léon: The Professional. Amb el temps treballaria també en grans produccions internacionals com Godzilla (1998 film) o The Da Vinci Code.
La seva figura —alta, serena, de mirada profunda— es va convertir en una de les presències més recognoscibles del cinema europeu.
Andalusia com a identitat interior
Malgrat una carrera global i viure gran part de la seva vida a França, Reno mai ha deixat de reivindicar la seva herència andalusa. Parla espanyol amb naturalitat i conserva records de les visites familiars al sud d’Espanya durant la seva infància.
Per a ell, Andalusia no és només una geografia, sinó una manera de sentir el món. En paraules del mateix actor, la cultura dels seus pares li va transmetre una forma de mirar la vida:
- amb humor fins i tot en la dificultat
- amb orgull per les arrels
- i amb una profunda consciència de la història familiar.
Potser per això ha confessat que tornar a la terra dels seus pares li produeix una emoció difícil d’explicar: tornar a Cadis o a Jerez és, per a ell, “com néixer de nou”.
L’actor i la memòria
La vida de Jean Reno podria resumir-se com un viatge entre mons:
Casablanca, França, Hollywood… i sempre, en algun racó de la seva memòria, Andalusia.
En la seva història personal conviuen el cinema internacional i el record d’una família republicana que va haver de marxar d’Espanya per començar de nou. Aquesta herència —feta d’exili, cultura i orgull— és potser la raó per la qual l’actor mai ha oblidat qui va ser abans de ser famós.
Perquè, encara que el món el conegui com Jean Reno, en algun lloc de la seva mirada continua vivint Juan Moreno, el fill de Jerez.
