Oslo es va tenyir d’atzurenc. El Barça femení va guanyar aquest dissabte la quarta Champions League de la seva història en golejar el Lyon per 4-0 a l’Ullevaal Stadion de la capital noruega. El marcador final és contundent, però no explica del tot una primera part molt disputada. Sí que és just, en canvi, amb el que va passar després del descans: una exhibició de futbol que va desmuntar el conjunt francès peça a peça. Quatre títols europeus i set finals en vuit anys. Les culés tornen a ser les millors d’Europa.
Pere Romeu va sorprendre amb l’onze inicial. Aitana Bonmatí, triple Pilota d’Or, es va quedar a la banqueta. Havia arrossegat una lesió de peronell i no tenia el ritme necessari per a una final d’aquestes característiques. Al seu lloc va jugar Clara Serrajordi, de divuit anys, que es va guanyar la titularitat amb una temporada de molt bon nivell. Paredes i Graham, totes dues recuperades de les seves molèsties físiques, també van sortir d’inici.
Una primera part per als nervis
El Lyon va arribar a Oslo amb tota la seva artilleria. Wendie Renard, a la seva dotzena final continental, i Ada Hegerberg van liderar un equip físic, intens i molt difícil de superar en duels individuals. Des del primer minut va quedar clar que seria un xoc d’estils: la força de les franceses contra el joc associatiu de les catalanes.
Les ocasions van anar i venir. El Lyon va creure que havia obert el marcador per mitjà de Heaps, però el VAR ho va desfer per fora de joc. Al costat blaugrana, Pajor va tenir un parell d’oportunitats que no va aprofitar i Alexia va avisar amb un remat que va passar just per fora. La primera part va acabar amb el 0-0 i, vist el que havia passat, era un resultat digne.
Però si hi havia una protagonista indiscutible d’aquells quaranta-cinc minuts era Cata Coll. La portera va aturar un mano a mano de Hegerberg, va respondre a una falta potent de Bacha i va resoldre amb solvència diverses situacions compromeses a pilota aturada. El Barça li devia molt.
Pajor obre la porta, Salma la tanca
La segona part va ser una altra cosa. El Barça va sortir amb més pressió, més amplitud i les idees molt més clares. Al minut 55, Patri Guijarro va trobar Pajor entre les línies rivals i la polonesa va definir creuat per batre Endler. Era el primer gol i va canviar-ho tot.
Romeu va moure la banqueta aviat. Graham va deixar pas a Clàudia Pina, que va rebre una ovació del públic noruec —i de tots els culés que omplien les graderies. La seva entrada va reactivar l’atac. En una jugada col·lectiva que va incloure Pina, Brugts i Salma, Pajor va rematar per fer el segon. Doblet per a la polonesa, que va tancar el torneig com a màxima golejadora amb onze gols i es va emportar el premi de millor jugadora de la final.
El Lyon ho va intentar. Chawinga va tenir una ocasió molt clara, però Cata Coll hi va tornar a ser. Mapi León i Aïcha —debutant en una final europea— van salvar una altra situació de perill. I quan el partit ja estava decidit, Salma va posar el punt final amb dues dianes, la darrera al minut 93 en una carrera individual des del mig del camp que va fer esclatar l’estadi.
A les graderies, més de quatre mil aficionats blaugranes van cantar durant tot el segon temps. El xiulet final va desfermar l’alegria: abraçades, llàgrimes i eufòria d’un equip que sap patir, sap competir i, quan arriba el moment, sap guanyar. El Barça és, una vegada més, el millor d’Europa.
