Amb la intenció que “ningú es quedi enrere”
El Govern de la Generalitat ha anunciat la creació de 50.000 noves places per aprendre català destinades a les persones migrades regularitzades. Per al curs 2026-2027, el Consorci de Normalització Lingüística posarà a disposició més de 150.000 places d’ensenyament del català, el que significa un increment de 50.000 respecte les 100.000 actuals de nivells A1 i A2, per cobrir tota la demanda derivada de la regularització que es fa aquests dies.
La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha dit que el paquet de mesures que s’ha aprovat avui dimarts, es posen en marxa amb la “voluntat que cap de les persones que té dret a la regularització quedi fora per manca d’informació, d’acompanyament o de recursos”. Paneque ha assegurat que la iniciativa “situa Catalunya com a referent del procés de regularització”.
Els objectius del pla són els de garantir l’accés universal al coneixement i ús del català, afavorir la integració social i la integració lingüística de les persones regularitzades i impulsar l’accés a les competències lingüístiques com a eina d’inserció al mercat laboral.
La nova oferta de cursos de català es distribueix entre el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL),les escoles de formació d’adults (CFA),els cursos de català subvencionats a entitats i ajuntaments, i els programes d’acreditació. L’objectiu és garantir que cap persona interessada en aprendre la llengua no es quedi sense poder accedir-hi.
Paral·lelament, el Govern donarà un impuls a l’aprenentatge no formal i a la creació de xarxes d’integració entre iguals a través del reforç del programa de voluntariat lingüístic com Voluntariat per la Llengua i el suport a altres activitats d’aprenentatge informal i no formal mitjançant una nova línia de subvencions i convenis adreçada als ajuntaments i entitats de la societat civil.
Finalment, el Govern desplegarà una estratègia informativa i de sensibilització adreçada a les persones beneficiàries del procés de regularització, per traslladar-los la necessitat d’aprendre català com a eina de reconeixement, de cohesió social i de progrés econòmic.
