Dos anys d’escàndols judicials que afecten l’entorn de Pedro Sánchez, i el PP segueix sense presentar la moció de censura. L’exministre Ábalos, el seu col·laborador Koldo García, l’exsecretari d’organització Santos Cerdán i ara l’expresident Zapatero han protagonitzat una cadena de causes que Alberto Núñez Feijóo ha aprofitat per endurir el discurs. Però una cosa és el to, i una altra és actuar. El líder del PP, de moment, es queda en el to.
A la sessió de control del Congrés va afirmar que sense el Consell de Ministres, Zapatero no hauria pogut «delinquir». El secretari general Miguel Tellado va parlar de «capos de la trama que comencen a caure», i la portaveu parlamentària Ester Muñoz va repassar totes les investigacions que afecten l’entorn presidencial. Contundència verbal, cap acció extraordinària.
Sense vots, sense moció
Feijóo ha reconegut en privat que, si depengués d’ell, ja hauria registrat la moció. Els números, però, no li surten, i no la presentarà per perdre-la. Al nucli dur del partit s’ha instal·lat un cert consens sobre quin seria el detonant: la sentència del cas de les mascaretes, protagonitzat per Ábalos. Quan els tribunals es pronunciïn, el PP haurà de prendre la decisió de debò. Feijóo ho anomena «el moment processal adequat», i la majoria de dirigents ho interpreten igual.
El dilema es repeteix cada poques setmanes. Presentar la moció per enviar un senyal a l’electorat conservador, que porta temps reclamant contundència, o esperar fins a tenir els vots. Alguns dirigents han defensat en privat que hauria de presentar-se tot i saber que es perdria: una derrota calculada, argumenten, és també un missatge polític potent.
Junts, l’única opció; Vox, fora de l’equació
Per a la moció arribi a bon port, el PP necessita suports que ara no té. El PNV es dona per perdut, i l’únic grup al qual alguns dirigents populars veuen com una possibilitat real —remota, però possible— és Junts. Feijóo ha llançat missatges en aquesta direcció en diverses ocasions, sempre amb el grup catalanista en ment.
El que el PP descarta sense vacil·lació és moure’s al ritme de Vox. El grup d’extrema dreta no té prou escons per registrar la moció sol, i cada vegada que Abascal l’ha reclamat, els populars han pres distància. La portaveu Ester Muñoz va ser directa: si Abascal insisteix en una cosa «condemnada al fracàs», serà ell qui haurà d’explicar-ho.
El PP en mode espera
La imputació de Zapatero ha tornat el debat sobre la moció a primera línia, però el PP ha respost igual que sempre: duresa en les paraules, zero moviment en els fets. No hi va haver cap roda de premsa extraordinària, ni manifestació, ni iniciativa parlamentària nova. Res comparable a les mobilitzacions de l’any passat, quan Feijóo va encapçalar concentracions multitudinàries al costat d’Aznar i Rajoy.
L’estratègia és clara: acumular desgast sobre el govern, deixar que la justícia marqui el ritme i actuar quan els números acompanyin. Fins llavors, paraules.
