La selecció espanyola va superar Bèlgica per 2-1 i va aconseguir el bitllet per a les semifinals del Mundial 2026. Fabián Ruiz va obrir el marcador, De Ketelaere va empatar abans del descans i Mikel Merino va tornar a sortir de la banqueta per decidir l’eliminatòria al minut 88.
Espanya torna a estar entre les quatre millors seleccions del món. Setze anys després del títol aconseguit a Sud-àfrica, l’equip de Luis de la Fuente disputarà unes noves semifinals mundialistes després de derrotar Bèlgica per 2-1 en un partit intens, incòmode i resolt quan la pròrroga ja semblava molt a prop.
La selecció espanyola va dominar durant bona part del duel, però no va poder desconnectar en cap moment davant una Bèlgica capaç de fer mal al contraatac. Jérémy Doku va ser una amenaça constant, Kevin De Bruyne va intentar accelerar cada recuperació i Thibaut Courtois va mantenir viu el seu equip fins que una lesió el va obligar a abandonar el terreny de joc.
Espanya necessitava un últim impuls. I, una vegada més, aquest impuls va arribar des de la banqueta.
Mikel Merino va entrar al minut 86 i va marcar al 88. Dos minuts que van tornar a ser suficients per convertir-lo en l’heroi d’una eliminatòria.
Fabián respon a l’aposta de De la Fuente
La gran novetat de l’onze espanyol va ser la suplència de Pedri. Luis de la Fuente va apostar per Fabián Ruiz per reforçar el mig del camp, guanyar recorregut i afegir arribada des de la segona línia.
Espanya va començar amb la pilota i amb la intenció de jugar a prop de l’àrea belga. Rodri controlava el ritme, Dani Olmo buscava espais entre línies i Lamine Yamal encarava cada vegada que rebia a la banda dreta.
Bèlgica esperava més enrere. El seu pla passava per protegir la zona central i córrer quan recuperava la pilota. Doku era el jugador encarregat de convertir cada pèrdua espanyola en una situació de perill.
El domini d’Espanya va trobar premi al minut 30. Dani Olmo va rematar des de la frontal, Courtois va rebutjar la pilota i Fabián va aparèixer dins de l’àrea per enviar-la al fons de la porteria.
El gol confirmava l’encert de De la Fuente. Fabián no només ajudava Rodri en la construcció, sinó que arribava a zones ofensives i obligava els migcampistes belgues a perseguir-lo.
Espanya va continuar buscant el segon gol, especialment a través de Lamine Yamal, però Bèlgica no va perdre la calma. Castagne va trobar espai per la dreta al minut 41 i va enviar una centrada que Charles De Ketelaere va rematar de cap.
L’empat va acabar amb una ratxa de 650 minuts d’Unai Simón sense encaixar cap gol en un Mundial.
Bèlgica posa el partit al límit
La segona part va començar amb una Bèlgica més valenta. L’equip de Rudi Garcia va avançar línies, va pressionar millor la sortida de pilota i va obligar Espanya a jugar més lluny de la porteria.
Doku continuava creant problemes i De Bruyne intentava connectar amb De Ketelaere i Trossard. Espanya tenia la possessió, però li faltava velocitat per trencar la defensa.
De la Fuente va reaccionar amb l’entrada de Pedri i Ferran Torres. Pedri va aportar pausa i control, mentre que Ferran va donar profunditat i va atacar l’espai a l’esquena dels laterals.
Bèlgica també va moure la banqueta i va introduir Romelu Lukaku per guanyar força dins de l’àrea. El partit havia entrat en una fase en què qualsevol detall podia decidir l’eliminatòria.
Un d’aquests detalls va ser la lesió de Courtois. El porter belga, que havia evitat més d’un gol, no va poder continuar i va ser substituït per Senne Lammens.
Merino torna a fer possible allò que semblava impossible
Els minuts passaven i Espanya no trobava el segon gol. La pròrroga semblava cada vegada més probable quan De la Fuente va donar entrada a Mikel Merino.
El migcampista va entrar al minut 86. Al 88, ja havia canviat el partit.
Pau Cubarsí va avançar amb la pilota i va provar un xut des de fora de l’àrea. La pilota va botar davant de Lammens, que no la va poder blocar. Merino va llegir l’acció abans que ningú, va atacar el rebuig i va marcar el 2-1.
El navarrès tornava a decidir una eliminatòria després d’haver marcat també el gol de la victòria contra Portugal. Merino es va convertir en el primer jugador que marca dos gols guanyadors en eliminatòries diferents d’un mateix Mundial sortint des de la banqueta.
Bèlgica va buscar l’empat durant el temps afegit. Lukaku va fixar els centrals i els belgues van penjar pilotes a l’àrea, però Espanya va resistir i va protegir un resultat que la tornava a situar a les semifinals.
Anàlisi: Espanya domina, però també sap patir
Espanya va acabar el partit amb 17 rematades, mentre que Bèlgica només en va fer cinc. La diferència confirma que l’equip de De la Fuente va tenir més presència ofensiva, tot i que no explica completament la dificultat del partit.
Bèlgica no volia competir per la possessió. Volia tancar els espais interiors, obligar Espanya a circular per fora i aprofitar la velocitat de Doku al contraatac. Durant alguns trams, ho va aconseguir.
La selecció espanyola va ser superior quan Rodri, Fabián i Olmo van poder jugar junts a prop de l’àrea. Les arribades de Fabián van sorprendre la defensa i van donar sentit a l’aposta inicial del seleccionador.
A la segona part, Espanya va perdre fluïdesa. L’entrada de Pedri va permetre recuperar el control, però va ser Merino qui va aportar la determinació final.
La banqueta va tornar a marcar la diferència. De la Fuente disposa d’una plantilla amb futbolistes capaços d’entrar en qualsevol moment i entendre ràpidament què necessita el partit.
MVP: Lamine Yamal
Lamine Yamal va ser escollit millor jugador del partit. L’extrem va ser l’atacant més constant d’Espanya, va encarar repetidament la defensa belga i va obligar Courtois a intervenir en diverses ocasions.
No va marcar, però va generar perill cada vegada que va rebre a prop de l’àrea. La seva capacitat per atraure dos defensors va obrir espais per a les arribades dels migcampistes.
Merino va decidir el resultat i es va convertir en l’heroi de la nit. El reconeixement a Lamine, però, va premiar la seva influència durant tot el partit.
Declaracions
Mikel Merino va assegurar després del partit que les seves aparicions decisives no són una coincidència. El migcampista va explicar que intenta estar preparat per aprofitar cada minut i va recordar que Espanya és a només dos partits de guanyar el Mundial.
Luis de la Fuente va destacar el compromís de tota la plantilla i la capacitat dels suplents per acceptar el seu paper. El seleccionador va insistir que l’equip està per sobre dels noms i que tots els jugadors poden ser determinants.
Lamine Yamal, escollit MVP, va afirmar que arriba amb confiança a la semifinal i que se sent preparat per afrontar el duel contra França.
França espera a les semifinals
Espanya jugarà contra França el dimarts 14 de juliol a Dallas. La selecció francesa es va classificar després de superar el Marroc per 2-0.
La Roja torna a estar a un sol partit d’una final mundialista. Hi arriba després de demostrar que sap dominar, que sap patir i que té recursos per canviar qualsevol partit des de la banqueta.
Contra Bèlgica, el temps s’acabava. Però per a Merino, dos minuts van tornar a ser una eternitat.
