Amb l’objectiu de desprestigiar al líder de la formació Pablo Iglesias
El jutge Santiago Pedraz ha imputat el comissari José Manuel García Catalán, que va ser alt càrrec de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF), en la causa on es prova d’esclarir si quan governava el PP des de la cúpula policial es van impulsar investigacions irregulars i sense aval judicial contra Podemos i els seus diputats entre el 2015 i el 2016.
El jutge ha cridat a declarar el pròxim dia 25 de juny en qualitat d’investigats a l’excap de la Brigada de Blanqueig de Capitals i Anticorrupció i a una funcionària de la policia després d’admetre un recurs de l’exvicepresident del Govern i exlíder de la formació Pablo Iglesias.
Iglesias es va personar com a acusació en el procediment i va recórrer la negativa del jutge de l’Audiència Nacional a admetre una ampliació de la querella contra els dos policies. Ara el jutge, seguint el criteri de la Fiscalia, ha reconsiderat la decisió i ha estimat el recurs.
D’aquesta manera, es pretén aclarir la visita que van fer els dos funcionaris a l’abril de 2016 al consulat espanyol a Nova York, amb l’investigat inspector cap José Ángel Fuentes Gago, per prendre declaració a l’exministre de Finances de Veneçuela Rafael Isea.
Segons l’escrit que va remetre fa mesos al jutge Santiago Pedraz, el «propòsit formal» d’aquell interrogatori era «obtenir la ratificació sobre un suposat document que vincularia membres de Podemos amb pagaments del govern veneçolà». Però, prosseguia l’escrit, «el veritable objectiu» no era «la recerca de la veritat material, sinó l’obtenció d’una declaració que legitimés la informació prèviament filtrada a la premsa i que servís com a coartada per continuar amb la campanya de desprestigi» contra Pablo Iglesias, altres persones del partit i la pròpia formació.
L’advocat de Pablo Iglesias es basa en la declaració que va prestar Rafael Isea el setembre del 2025 davant l’Audiència Nacional, on, segons l’escrit, «va assenyalar nombroses irregularitats» de l’acta de la declaració que va prestar a Nova York, «manifestant la seva voluntat de no incriminar-se reconeixent un document la veracitat del qual no podia assegurar».
L’exlíder de Podem sosté que els ara querellats «van redactar una acta oficial que va ometre deliberadament totes i cadascuna de les objeccions i dubtes manifestats» per Rafael Isea.
«Després de la manipulació de l’acta oficial es va produir la posterior filtració a mitjans de comunicació afins, generant un greu perjudici a la reputació de Podemos i dels seus dirigents i càrrecs públics», entre ells Pablo Iglesias, afegia l’escrit.
Entre els investigats en aquesta causa figuren l’exsecretari d’Estat de Seguretat Francisco Martínez i l’exdirector adjunt operatiu (DAO) de la Policia Eugenio Pino, que aquest dilluns ha declarat al judici del cas Kitchen que celebra l’Audiència Nacional.
La investigació de Pedraz es remunta a inicis del 2024, quan el jutge va admetre a tràmit una querella de Podemos que denunciava la posada en marxa, entre el 2015 i el 2016, d’investigacions prospectives» i «alienes» a l’interès policial i al control judicial sobre Podemos i els seus dirigents per després filtrar-les als mitjans i «desprestigiar” al partit.
La trama de Leire Díez
El jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz, ha ordenat aixecar «de manera parcial» el secret d’actuacions en la causa que investiga l’existència d’una suposada trama liderada per l’exmilitant socialista Leire Díez que buscava «desestabilitzar o obstaculitzar procediments judicials oberts contra el PSOE o el govern espanyol».
En una interlocutòria, s’explica que ja s’han practicat gran part de les diligències, tot i que es manté el secret d’una peça durant un mes per no perjudicar algunes de les diligències d’investigació pendents.
El cas es dirigeix contra Díez i contra l’exsecretari d’Organització del PSOE, Santos Cerdán, per presumptes delictes d’organització criminal, suborn, revelació de secrets i inducció al fals testimoni.
