Sis mesos abans de morir, Isak Andic tenia una idea entre mans. Volia donar forma estable a tot el que feia de manera dispersa: ajudar persones en dificultats, acompanyar emprenedors, canalitzar recursos cap a qui més els necessitava. Una fundació. Un projecte que portava temps madurant i que estava a punt de convertir-se en realitat. El 14 de desembre de 2024 va morir en caure durant una excursió de muntanya. Avui, la investigació judicial situa aquella fundació al cor del cas: la magistrada la considera un possible detonant del crim.
El fill gran d’Andic, Jonathan, va ser detingut dijous acusat d’homicidi. Segons les conclusions que es deriven de les converses de WhatsApp examinades pels investigadors, Jonathan va saber a mitjan 2024 que el seu pare tenia la intenció de modificar el testament per crear una fundació benèfica. Des d’aquell moment, el seu comportament va canviar de manera perceptible: va buscar la reconciliació amb el pare, va acceptar que la seva actitud amb els diners no havia estat l’adequada i va proposar una sortida a la muntanya per parlar a soles. El pare va dir que sí. La jutgessa recull tot plegat en l’acte i qualifica la fundació de «possible mòbil econòmic».
Una fundació que retallava la part dels hereus
El que estava en joc era molt concret. Si el projecte s’hagués executat, una porció rellevant dels beneficis de Mango hauria deixat de repartir-se entre els fills. El 2024, la companyia va obtenir uns guanys de 219 milions d’euros, un 27% més que l’exercici anterior. El 2025, la xifra va créixer fins a prop dels 250 milions. En els dos darrers exercicis, els hereus es van repartir 200 milions en dividends.
Lluís Bassat, publicista i amic proper d’Andic durant dècades, va explicar públicament poc després de la seva mort que el projecte estava decidit. Andic havia triat destinar-hi «un percentatge molt important» dels beneficis de l’empresa. La institució, descrivia Bassat, hauria estat «molt ben dotada per fer coses importants». La seva visió d’Andic era nítida: no volia només construir una empresa; volia construir alguna cosa per a la gent.
Anys de compromís que anaven més lluny de Mango
La vocació social d’Andic no era circumstancial. Va ser ell qui va impulsar dins de Mango una àrea dedicada a projectes socials, educatius i de suport a comunitats vulnerables. A títol personal, col·laborava amb l’Hospital Sant Joan de Déu, la Fundació FERO —dedicada a la lluita contra el càncer— i la Fundació Ared, centrada en la igualtat de gènere. Va ser també patró de la Fundació Elena Barraquer i va participar en el projecte Alpan d’ajuda alimentària a persones necessitades.
Dins de l’empresa, el projecte de la fundació continuava viu un any i mig després de la seva mort. El nom, les àrees d’actuació i la persona que l’havia de liderar eren qüestions pendents. La situació judicial del fill gran condicionava els terminis. Ara, amb la detenció de Jonathan, tot aquell procés torna a quedar en suspens mentre els tribunals fan el seu camí.







