Un estudi liderat per l’Hospital de Bellvitge, l’IDIBELL i la Universitat Autònoma de Barcelona utilitza xarxes neuronals per identificar perfils psicològics i factors de risc associats als trastorns del joc en persones d’entre 50 i 85 anys
La intel·ligència artificial pot esdevenir una eina clau per detectar de manera precoç els trastorns del joc entre les persones grans. Un estudi liderat per l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB), l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha utilitzat xarxes neuronals per identificar perfils psicològics i factors de risc associats a la ludopatia en persones d’entre 50 i 85 anys.
La recerca obre noves vies per millorar la detecció precoç d’aquesta problemàtica, especialment des dels centres d’atenció primària i els serveis de salut mental geriàtrica. Els resultats permeten identificar marcadors psicològics que poden ajudar els professionals sanitaris a reconèixer les persones amb més vulnerabilitat i facilitar intervencions més primerenques i personalitzades.
Les dades de l’Hospital de Bellvitge posen de manifest la importància d’abordar aquesta realitat. Durant el 2025, una de cada quatre de les 269 primeres consultes ateses per la Unitat de Joc Patològic i Addiccions Comportamentals del Servei de Psicologia Clínica corresponia a persones de més de 50 anys. Aquesta proporció s’ha mantingut estable durant les darreres dues dècades. Malgrat això, els especialistes alerten que els trastorns del joc en aquesta franja d’edat continuen infradiagnosticats, ja que moltes persones només demanen ajuda quan el problema ja ha assolit una gravetat considerable.
Un problema amb múltiples factors de risc
Els trastorns del joc poden tenir conseqüències importants sobre la salut mental i el benestar de les persones grans. Els canvis psicològics, cognitius i socials associats a l’envelliment, sovint acompanyats d’altres problemes de salut, poden incrementar la vulnerabilitat davant les conductes problemàtiques relacionades amb el joc.
Per analitzar aquesta complexitat, l’equip investigador ha recorregut a les xarxes neuronals, sistemes d’intel·ligència artificial inspirats en el funcionament del cervell humà. Aquesta tecnologia processa grans volums de dades mitjançant nodes interconnectats i permet detectar patrons i relacions que poden passar desapercebuts amb els mètodes estadístics tradicionals.
L’estudi ha analitzat les dades de 745 persones que han rebut tractament a la Unitat de Joc Patològic de l’Hospital de Bellvitge des del 2014, així com les d’un grup de control format per 136 persones sense problemes relacionats amb el joc.
Els resultats han permès identificar un perfil de risc multifactorial en què conflueixen característiques psicològiques individuals i processos associats a l’envelliment. Entre els factors més destacats hi ha el malestar emocional, la vulnerabilitat afectiva, la impulsivitat i la cerca de novetats. També hi tenen un paper rellevant les dificultats per regular les emocions i les creences distorsionades sobre el joc, com ara la falsa percepció de poder controlar-ne els resultats o les interpretacions esbiaixades de les jugades.
A partir d’aquestes dades, els investigadors han desenvolupat un model capaç de distingir les persones amb trastorn del joc, identificar diferents perfils psicològics i predir la gravetat de la problemàtica entre les persones afectades.
Cap a una detecció i un tractament més personalitzats
La recerca ha estat liderada per la doctora Susana Jiménez Murcia, cap del Servei de Psicologia Clínica de l’Hospital de Bellvitge i investigadora principal de l’IDIBELL, juntament amb Roser Granero, catedràtica d’Estadística i Metodologia de la UAB.
Jiménez Murcia destaca que l’enfocament integrador de l’estudi permet abordar l’origen multifactorial dels trastorns del joc en la població gran i facilita la identificació de perfils amb un risc més elevat. Aquesta informació, subratlla, és fonamental per avançar cap a decisions clíniques més personalitzades i eficaces.
En aquest sentit, els investigadors plantegen incorporar protocols específics de cribratge als centres d’atenció primària i als serveis de salut geriàtrica. L’avaluació de factors com la impulsivitat, la cerca de novetats i les dificultats de regulació emocional podria contribuir a identificar les persones amb més risc de desenvolupar un trastorn del joc i diferenciar-les d’aquelles que no presenten aquesta problemàtica.
L’estudi també posa de manifest la necessitat d’impulsar tractaments integrals que vagin més enllà del control de la conducta de joc. Els especialistes consideren que les intervencions han d’abordar també la regulació emocional, els trastorns psicològics associats, les creences errònies sobre el joc i les estratègies per gestionar l’estrès.
En la investigació també hi han participat Jeffrey Derevensky, del Centre Internacional per als Trastorns del Joc i Conductes d’Alt Risc en Joves de la McGill University de Mont-real (Canadà), i Sally Gainsbury, de l’Escola de Psicologia, Cervell i Ment de la Universitat de Sydney (Austràlia).
Els resultats reforcen el potencial de la intel·ligència artificial com a eina de suport a la pràctica clínica i obren noves perspectives per millorar la prevenció, la detecció precoç i el tractament dels trastorns del joc entre les persones grans.







