La meva iaia em va ensenyar, amb una fregona i unes quantes paraules, que per dirigir cal aprendre i que la feina dels altres mereix respecte. Una lliçó que encara té molt a dir sobre com vivim i com entenem l’empresa.
La meva primera lliçó de vida va tenir a veure amb fregar un terra.
Un dia, la meva iaia em va dir que ajudés la meva mare amb les feines de casa. Em va dir que agafés la fregona i em posés a fregar. Jo li vaig respondre que no en sabia. Ella em va dir que n’havia d’aprendre.
Fins aquí, una conversa força habitual. Però llavors vaig deixar anar una frase que avui recordo per la resposta que va provocar:
—Per què n’he d’aprendre, si jo tindré algú contractat a casa que faci aquestes feines?
La meva iaia tenia molt clar què m’havia de respondre. El seu raonament era senzill: precisament per això tenia encara més motius per aprendre’n. Primer, per saber explicar a aquella persona què havia de fer. Segon, per valorar la seva feina. I tercer, per comprovar que l’havia feta bé.
Després va venir la instrucció que va tancar qualsevol possibilitat de continuar discutint:
—Així que ja pots agafar la fregona i posar-te a fregar el terra.
Jo volia parlar del meu futur. Ella em va fer veure quina era la meva responsabilitat en aquell moment.
Amb el temps he entès tot el que hi havia darrere d’aquella resposta.
La meva iaia no qüestionava que jo pogués aspirar a una vida en què contractés algú que m’ajudés. M’ensenyava que aquella aspiració no m’estalviava haver d’aprendre ni em situava per damunt de qui fes aquella feina.
Poder pagar perquè algú faci una tasca no vol dir que sigui fàcil. Tampoc fa menys important la persona que la fa.
«Tenir autoritat per donar una ordre no garanteix tenir criteri per donar-la bé».
Netejar demana esforç, temps i atenció. Com tantes altres feines de les quals gairebé no ens adonem quan estan ben fetes i que, en canvi, trobem a faltar de seguida quan algú deixa de fer-les. Ens acostumem al resultat i oblidem el que ha costat aconseguir-lo.
Aquella fregona m’obligava a mirar la feina des de l’altra banda. Des de la banda de qui la fa.
I em continua semblant una lliçó necessària.
Hi ha lliçons de les nostres iaies que ens queden gravades perquè estaven lligades a la vida quotidiana. A ajudar a casa, cuidar les coses, complir el que havíem promès o acabar una tasca encara que no ens vingués de gust.
La meva no va necessitar cap gran discurs per explicar-me què era la responsabilitat. Va aprofitar la meva resistència a col·laborar i em va fer veure allò que jo passava per alt.
En la seva resposta hi havia una idea de justícia: abans d’exigir, entén. Abans de jutjar un resultat, coneix l’esforç que demana. I quan algú faci alguna cosa per tu, valora-ho.
Això també s’aprèn a casa. En com es reparteixen les tasques, en com es demana ajuda i en com es tracta qui treballa per a nosaltres. Difícilment podem parlar de respecte si considerem que certes feines estan per sota de les nostres aspiracions.
La meva iaia em va deixar somiar que arribaria lluny, però em va deixar clar que havia de començar fent el que em tocava.
Penso molt en aquella conversa quan observo com entenem l’èxit i, especialment, el món empresarial.
Voler ser empresari implica molt més que voler donar ordres. Vol dir assumir responsabilitats, prendre decisions i entendre que darrere de cada resultat hi ha persones fent la seva feina.
No crec que qui dirigeix una empresa hagi de dominar tots els oficis del seu equip. Sí que crec que s’hi ha d’interessar, conèixer-ne les dificultats i escoltar les persones que els exerceixen.
Com podem exigir un termini raonable si no sabem què comporta una tasca? Com podem valorar una feina ben feta si només mirem el resultat i mai el procés? Com podem dirigir un equip si no respectem l’aportació de cadascú?
Aprendre des de baix ajuda a construir aquest criteri. Permet entendre que una instrucció poc clara pot acabar en un error, que els recursos importen i que l’esforç no sempre es veu a primera vista.
També ensenya una cosa que convé recordar quan tot va bé: ningú tira endavant una empresa tot sol.
Hi ha una diferència entre delegar i desentendre’s.
Delegar demana explicar, proporcionar els mitjans necessaris, confiar i reconèixer la feina feta. Desentendre’s és demanar que una cosa estigui resolta sense voler saber res del que cal per resoldre-la.
«Primer aprèn, després exigeix i respecta sempre».
La meva iaia m’ensenyava a delegar abans que jo conegués aquella paraula.
La seva lliçó tampoc consistia només a comprovar si el terra havia quedat net. Consistia a entendre la persona que l’hauria de fregar. A saber que el seu temps tenia valor, que el seu esforç mereixia consideració i que contractar-la no em donava dret a tractar-la de qualsevol manera.
Em sembla legítim aspirar a arribar lluny. Voler millorar, emprendre i construir una vida pròpia, també. Però les aspiracions necessiten feina, aprenentatge i constància. No n’hi ha prou d’imaginar on volem arribar; cal assumir el camí que ens hi ha de portar.
Per això continuo recordant aquella conversa. Perquè en unes quantes frases la meva iaia va unir ambició i responsabilitat, dues coses que no s’haurien de separar mai.
La meva primera lliçó de vida va començar amb un terra que calia fregar. I cada vegada que em toca demanar, delegar o valorar la feina d’algú, hi torno: primer aprèn, després exigeix i respecta sempre.
Gràcies, iaia Encarna, per tot el que m’has ensenyat al llarg de la teva vida al costat de la meva.
Rocío Espinosa és periodista per la Universitat de Sevilla i compta amb un màster en Comunicació Empresarial i Institucional per la Universitat Nebrija. Especialitzada en comunicació empresarial i institucional, ha desenvolupat la seva trajectòria ajudant pimes, autònoms i emprenedors a millorar el seu posicionament i visibilitat.
És fundadora i directora de PYMES Magazine, un mitjà digital enfocat a donar veu al teixit empresarial i apropar contingut de valor sobre negoci, màrqueting i comunicació. A més, és cofundadora d'ICONM Comunicación, una agència boutique des de la qual impulsa estratègies de comunicació orientades a resultats, combinant visió periodística, enfocament estratègic i aplicació d'intel·ligència artificial en processos de comunicació i vendes.
To provide the best experiences, we use technologies like cookies to store and/or access device information. Consenting to these technologies will allow us to process data such as browsing behavior or unique IDs on this site. Not consenting or withdrawing consent, may adversely affect certain features and functions.
Funcional
Sempre actiu
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari amb la finalitat legítima de permetre l'ús d'un determinat servei sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'única finalitat de realitzar la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències
L'emmagatzematge tècnic o l'accés és necessari amb la finalitat legítima d'emmagatzemar preferències que no siguin sol·licitades pel subscriptor o usuari.
Estadístiques
L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques.The technical storage or access that is used exclusively for anonymous statistical purposes. Without a subpoena, voluntary compliance on the part of your Internet Service Provider, or additional records from a third party, information stored or retrieved for this purpose alone cannot usually be used to identify you.
Màrqueting
L'emmagatzematge tècnic o l'accés són necessaris per crear perfils d'usuari per enviar publicitat o per fer un seguiment de l'usuari en un lloc web o en diversos llocs web amb finalitats de màrqueting similars.
