El conflicte educatiu no dona treva: el calendari de mobilitzacions preveu 17 jornades de vaga fins al 5 de juny, amb cinc aturades per centre en menys d’un mes. Avui no han obert com qualsevol divendres. A Lleida, poc després de les 7.30 del matí, desenes de docents han tallat l’N-240 a les afores de la capital. Han bolcat contenidors a la calçada. Han cremat taules i cadires d’escola al mig de la carretera. I el missatge ha quedat clar: el conflicte educatiu no s’atura.
És el torn de Ponent, l’Alt Pirineu i l’Aran. Avui els seus professors i mestres s’incorporen al cicle de vagues que porta dies recorrent Catalunya territori per territori. A l’Alt Pirineu i l’Aran la protesta ha arrencat davant dels centres, a l’hora d’entrada dels alumnes. Després, els docents dels Pallars Jussà i Sobirà, la Vall d’Aran i l’Alta Ribagorça s’han concentrat a les Bordes per tallar l’N-230, prop del túnel de Vielha, d’11.00 a 13.00 hores amb interrupcions cada quinze o vint minuts. Han repartit octavetes als conductors, han explicat les seves raons i han continuat. Els de l’Alt Urgell i la Cerdanya han optat per una marxa pel túnel del Cadí.
Una reunió sense acord i un calendari que s’allarga
Ahir dijous la consellera Esther Niubó es va seure amb els sindicats. Van parlar durant hores. Van sortir sense acord. Això sí, el Departament va obrir la porta, per primera vegada, a estudiar una millora salarial que anés més enllà dels 3.000 euros anuals del pacte que CCOO i UGT van tancar amb el Govern al març. Els sindicats convocants —USTEC, Professors de Secundària (Aspepc), CGT i la Intersindical— consideren aquell acord una solució de cartró. Volen més. Molt més.
Les seves reivindicacions no han canviat: una pujada de sou real, més recursos per a l’escola inclusiva i menys paperassa. Mentre no arribi una resposta a l’altura, les vagues continuen.
I el calendari és llarg. Fins al 5 de juny hi ha previstes 17 jornades de vaga en total, entre aturades generals i territorials. Cada escola o institut acumularà cinc dies de paro en menys d’un mes. Les tres jornades generals —el 12 de maig ja feta, el 27 de maig i el 5 de juny— afectaran tots els centres de Catalunya alhora. Les territorials van per zones, i a Barcelona i el Barcelonès la propera cita és dilluns 18 de maig. Falta poc.
Serveis mínims, boicot a les colònies i xifres molt disputades
La Generalitat ha fixat uns serveis mínims d’un docent per cada tres aules a infantil, primària i ESO. Als centres d’educació especial el mínim puja al 50% de la plantilla; a les llars d’infants, al 33%. El personal de menjador, cuina, acollida i extraescolars ha de mantenir la meitat de l’activitat. I a cada centre hi ha d’haver com a mínim un membre de l’equip directiu.
Però les vagues no són l’única pressió. Prop d’un miler de centres s’han afegit a la campanya ‘Aturem les sortides educatives i les colònies’: els claustres han decidit suspendre aquestes activitats el curs vinent fins que arribin millores reals. No és un gest menor. Les famílies ho noten, i molt.
Pel que fa al seguiment, les xifres depenen de qui les doni. El Departament va calcular un 32% de participació a la vaga general del 12 de maig. Els sindicats van parlar del 70%. A la manifestació de Barcelona d’aquell dia, la Guàrdia Urbana va comptar 26.000 persones; les organitzacions convocants, 80.000. La distància entre unes xifres i les altres explica, en part, per què aquest conflicte porta tants mesos sense resoldre’s.
