És un dels principals espais de debat a Espanya sobre indústria i innovació
El ministre d’Indústria, Jordi Hereu, i l’alcaldessa de Viladecans, Olga Morales, van presidir la desena edició de la jornada IND+I, que és l’acrònim de les paraules indústria i innovació i un dels principals espais de debat referents a Espanya sobre indústria i innovació. Els participants van demanar que Europa prengui el lideratge industrial del món.
La jornada va comptar amb la conferència “Europe’s Industrial Future”, a càrrec de Mariana Mazzucato, professora de l’University College of London, economista referent i teòrica de l’estudi del paper de l’administració en la innovació i el desenvolupament industrial.
També van intervenir a l’IND+I Day 2026 el director general d’Indústria de la Generalitat, Xavier Roca; el vicepresident de Desenvolupament Social i Econòmic de l’AMB, Jordi Valls; el diputat adjunt de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic i Turisme de la Diputació, Juan Antonio Pérez García; el president del Consell Econòmic i Social d’Espanya, Antón Costas; el secretari d’Estat d’Indústria, Jordi Garcia Brustenga; el president de Navantia, Ricardo Domínguez García-Baquero, i la secretària general d’Innovació del govern d’Espanya, Teresa Riesgo.
L’IND+I Day 2026 es va celebrar sota el lema “Missió 2036: El futur serà el lideratge industrial”, una crida a l’acció col·lectiva per construir durant la dècada vinent una indústria europea sòlida, competitiva i amb propòsit. Aquesta Missió 2036 proposa reflexionar sobre quin model industrial volem i com aconseguir-ho: una indústria capaç de generar valor, benestar i ocupació de qualitat, que contribueixi a la transició verda i digital, i que consolidi l’autonomia estratègica del continent.
Durant la jornada, els assistents van coincidir en la importància d’apostar per un model basat en l’autonomia, la resiliència, el talent i la innovació per crear les condicions perquè Europa recuperi el lideratge industrial. Els ponents van posar èmfasi en dos eixos: reinventar les cadenes de valor existents i adaptar-les utilitzant les noves tecnologies i la innovació, i reindustrialitzar amb noves capacitats productives per crear els sectors de la indústria del 2036.
Mazzucato demana “missions clares”
L’economista Mariana Mazzucato, estrella de la jornada atès el seu prestigi internacional i el seu paper inspirador de les polítiques econòmiques de diversos països, va destacar el pes de les administracions en el desenvolupament de la innovació, en col·laboració amb l’empresa i l’acadèmia. Va defensar que Europa necessita recuperar una política industrial ambiciosa i deixar enrere la idea que el mercat pot resoldre per si sol els grans desafiaments tecnològics i socials. “Sense capacitats públiques no podem afrontar els grans reptes tecnològics, econòmics i socials”, va incidir.
L’economista va demanar “repensar l’economia política des del bé comú i la intel·ligència col·lectiva” i va reclamar un “nou contracte social” basat en una col·laboració real entre administracions, universitats i empreses. Al seu judici, Europa ha comès durant anys l’error de limitar-se a regular el mercat mentre altres potències desenvolupaven polítiques industrials molt més agressives. “La solució no passa només per regular des de fora, sinó també per redissenyar el mercat des de dins”, va afirmar. Mazzucato es va mostrar a favor de la necessitat que s’impulsin “missions clares” que orientin la inversió pública i privada cap a objectius estratègics comuns com la transició energètica, la sobirania tecnològica o la digitalització industrial. Un model que inspira part de les polítiques industrials impulsades des de Brussel·les.
Hereu, seguidor de l’esperit de l’IND+I
El ministre Jordi Hereu va aplaudir el paper que el IND+I ha exercit durant l’última dècada com a laboratori d’idees per a la política industrial espanyola. El ministre va destacar que moltes de les línies estratègiques impulsades des del Ministeri d’Indústria “han seguit l’esperit de l’IND+I”, en referència a l’aposta per la innovació, la col·laboració publicoprivada i la reindustrialització vinculada a la transició verda i digital. Hereu va valorar positivament la missió escollida enguany per l’IND+I sobre la necessitat d’apostar per la industrialització d’Europa durant el pròxim decenni. “Estem a l’IND+I per enfortir Europa com a projecte polític de cara el 2036. El debat és essencial, perquè el futur és el lideratge industrial: cal tenir, visió, propostes i fixar una meta, la ‘Metamissió 2036’, l’enfortiment del projecte europeu”.
En aquest sentit, el ministre va subratllar que la Unió Europea afrontarà una dècada decisiva en la qual haurà de decidir si lidera la nova economia verda i digital o queda relegada enfront d’altres potències, sense aconseguir la seva pròpia sobirania econòmica. En plena carrera internacional per atreure fàbriques de semiconductors, bateries, centres de dades i tecnologies netes, Hereu va destacar que Europa necessita territoris, que, com el Baix Llobregat o Catalunya, siguin capaços d’innovar i produir al mateix temps. “Viladecans és un exemple de transformació industrial lligada a valors com la igualtat, el talent i la sostenibilitat”, va concretar.
L’alcaldessa d’aquesta localitat, Olga Morales, va centrar el seu discurs en l’aniversari de l’IND+I: “Durant aquests deu anys, l’IND+I ha estat molt més que una jornada. Ha estat un espai de pensament, conversa i acció. Un punt de trobada entre empreses, administracions, universitats, centres tecnològics, persones emprenedores i veus expertes que comparteixen una mateixa convicció: que la innovació no és un luxe, sinó una necessitat. I que la indústria no és alguna cosa del passat, sinó una de les claus del nostre futur”, va dir.
Les institucions, amb la reindustrialització
Xavier Roca, director general d’Indústria de la Generalitat, va explicar que Catalunya es troba davant el repte de la reindustrialització, que ha de fer “en clau moderna i sostenible”. Roca va apostar per fer costat a sectors emergents a la vegada que cal ajudar els sectors tradicionals per reforçar la capacitat d’innovació, assegurar la residència de les cadenes de subministrament i reduir la dependència a l’exterior en tecnologies crítiques. “Tenim deures per davant i és vital la col·laboració publicoprivada, per als 10 anys vinents”, va sentenciar.
Jordi Valls, vicepresident de Desenvolupament Social i Econòmic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), va explicar que aquesta administració ha impulsat el Pla de Desenvolupament Urbanístic Metropolità (PDUM) amb criteris també de creixement industrial: “El PDUM defineix sectors estratègics on aquest entorn demogràfic de coneixement i territorial té capacitats importants”, va dir. Valls va destacar que l’àrea metropolitana és “un dels hubs demogràfics, d’industrials i de coneixement més importants d’Europa”.
El diputat Juan Antonio Pérez va refermar el compromís de la Diputació de Barcelona amb el món local. “Els municipis són un gran focus d’innovació i, com a administració supramunicipal, el nostre paper és brindar una gran xarxa de suport perquè els projectes industrials puguin consolidar-se i crear riquesa”, ha assenyalat. “Les aliances entre administracions, i entre el sector públic i privat, són claus perquè les bones idees es puguin fer realitat”, va afegir.
