Luiz Inácio Lula da Silva ha guanyat la segona volta de les eleccions presidencials brasileres del 25 d’octubre i s’ha assegurat el seu quart mandat. La derrota de Flávio Bolsonaro manté el Brasil sota un govern d’esquerres i frena l’expansió regional de les forces conservadores, en un moment d’influència creixent dels dirigents propers al president dels Estats Units, Donald Trump.
La victòria culmina una remuntada respecte de la primera volta. Segons el Tribunal Superior Electoral, Bolsonaro havia obtingut el 47,03 % dels vots vàlids, davant del 45,16 % de Lula. El president va aconseguir capgirar aquest avantatge en la votació decisiva, d’acord amb les informacions coincidents de Reuters, Folha de S.Paulo i altres mitjans.
La continuïtat de Lula té una dimensió que va més enllà de la política brasilera. El Brasil i Mèxic, amb Claudia Sheinbaum al capdavant, mantenen governs d’esquerres, mentre que l’Uruguai conserva l’orientació de centredreta de Yamandú Orsi. La presidenta mexicana va felicitar el mandatari brasiler després de conèixer-se la seva victòria.
En bona part de l’Amèrica del Sud, l’escenari és diferent. L’Argentina, Xile, Colòmbia, el Perú i el Paraguai tenen governs situats a la dreta de l’espectre polític. L’Equador i Bolívia s’emmarquen en posicions de centredreta, tot i que aquestes etiquetes agrupen projectes diferents i no impliquen que hi hagi una política comuna entre tots ells.
El resultat brasiler limita, per tant, l’extensió d’aquest gir conservador, sense alterar els governs dels països veïns. El mapa regional mostra la coexistència d’orientacions polítiques diferents i ajuda a entendre la rellevància del Brasil com a interlocutor en les relacions entre els seus socis llatinoamericans.
Segons l’anàlisi de Folha de S.Paulo, Lula haurà de combinar la defensa del multilateralisme i dels espais d’integració regional amb relacions pragmàtiques amb governs de signe polític diferent. Les diferències amb dirigents com l’argentí Javier Milei i el colombià Abelardo de la Espriella formen part d’aquest escenari diplomàtic.
El principal obstacle intern serà parlamentari. Reuters assenyala que el president tindrà al davant un Congrés fortament conservador, capaç de condicionar les seves iniciatives. Guanyar la Presidència no garanteix disposar dels suports necessaris per aprovar el programa de govern.
La pròxima etapa també estarà marcada pel debat econòmic. Durant la campanya, Lula va defensar el reforç dels ajuts socials, la renegociació de deutes i propostes com ara el transport públic gratuït els caps de setmana. Associated Press va recollir els dubtes sobre el seu finançament i la seva sostenibilitat. La capacitat d’arribar a acords i de respondre a les necessitats de les llars serà una de les proves centrals del seu nou mandat.
«Soc pessimista pel que fa a la intel·ligència, però optimista gràcies a la voluntat». — Antonio Gramsci, carta a Carlo Gramsci, 19 de desembre de 1929.
Mapa del context regional
Percentatges de la segona volta
