El 55% afirma que mai votaria Flávio Bolsonaro i el 53% rebutja Lula, en un escenari en què la segona volta pot decidir-se pels electors que no volen cap dels dos
L’elecció presidencial brasilera arriba al tram decisiu amb una paradoxa: els dos candidats que concentren la major part de les intencions de vot són també els que acumulen els nivells més elevats de rebuig.
L’enquesta Quaest divulgada el 7 de setembre mostra que el 55% dels electors afirma que no votaria de cap manera Flávio Bolsonaro, mentre que el 53% expressa el mateix rebuig cap a Lula. Els percentatges es van mantenir pràcticament estables respecte del sondeig anterior.
La dada adquireix encara més importància perquè els principals sondejos mostren una disputa extremadament ajustada en una eventual segona volta. La mateixa Quaest situa Lula i Flávio empatats amb un 41% cadascun.
L’escenari obliga a mirar més enllà dels vots consolidats. En una segona volta, la capacitat de cada candidat per atraure els qui avui donen suport a terceres candidatures o es mantenen indecisos pot resultar determinant.
La situació tampoc és exactament simètrica des del punt de vista polític. Flávio Bolsonaro hereta bona part de la identitat política construïda pel bolsonarisme durant els darrers anys, mentre que Lula intenta defensar una candidatura de continuïtat d’un Govern que arriba a les eleccions afrontant desgast en determinats sectors de l’electorat.
La qüestió central serà, per tant, què pesa més: el vot a favor o el vot en contra. I en una elecció tan polaritzada, una elevada taxa de rebuig pot ser tant un sostre electoral com una oportunitat per mobilitzar l’electorat sota la lògica de l’anomenat «vot útil».
La segona volta, si es confirma, no es decidirà necessàriament entre els votants més convençuts, sinó entre aquells que estiguin disposats a triar el candidat que considerin menys perjudicial per al país.
