Hi ha una vella dita castellana que resumeix molts errors empresarials: «és pitjor sostenir l’error que esmenar-lo». Poques vegades aquesta màxima resulta tan pertinent com ara, quan el contracte públic més important de l’aigua a Catalunya ha deixat de ser un expedient administratiu per convertir-se en un cas observat amb atenció més enllà de les fronteres espanyoles.
Las grandes multinacionales suelen medir el éxito en cuotas de mercado, expansión internacional y resultados financieros. Sin embargo, existe otro indicador que rara vez aparece en los informes corporativos: la confianza. Se tarda décadas en construirla y apenas unos días en ponerla en cuestión.
Això és precisament el que comença a passar amb Veolia. La controvèrsia al voltant de la seva oferta per gestionar el contracte de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, valorat en més de mil milions d’euros durant vint-i-cinc anys, ja no pertany exclusivament a l’àmbit local. La decisió de l’Administració d’obrir el procediment per verificar una oferta anormalment baixa, després de detectar una reducció pròxima al 60 % en les inversions previstes, situa el debat en l’escenari on realment es decideixen les grans batalles empresarials: el dels mercats internacionals.
Perquè la llengua de la reputació corporativa no és ni el català, ni el castellà, ni el francès. És l’anglès. És la llengua que parlen els inversors, els reguladors, les agències de qualificació, els fons internacionals i una competència que observa cada moviment amb la paciència de qui sap que els mercats tenen memòria.
Cal recordar-ho: l’obertura d’aquest procediment no constitueix una condemna ni demostra cap irregularitat. La legislació espanyola obliga l’Administració a sol·licitar explicacions quan una oferta s’allunya de manera significativa dels paràmetres econòmics previstos. És una garantia del sistema, no una sentència anticipada. Precisament per això, el moment exigeix transparència, arguments sòlids i una justificació capaç de dissipar qualsevol dubte sobre la viabilitat econòmica, tècnica i operativa de la proposta.
Persistir en un plantejament que no aconsegueixi aclarir aquestes incògnites seria un error de gran transcendència. En la contractació pública, rectificar mai no ha estat un símptoma de feblesa; forma part de la bona gestió. Entestar-se a defensar allò que és indefensable, en canvi, pot acabar perjudicant no només la imatge d’una empresa, sinó també la credibilitat del mateix procediment d’adjudicació.
El problema, a més, transcendeix una sola licitació. Durant els darrers anys, Veolia ha consolidat una presència extraordinàriament rellevant en el sector de l’aigua a Catalunya. Aquesta posició dominant no constitueix, per si mateixa, cap infracció. Però, precisament per la seva dimensió, qualsevol decisió empresarial adquireix un impacte que supera l’interès privat i arriba inevitablement a l’interès general. Com més gran és el poder de mercat, més alt hauria de ser també el nivell de responsabilitat i d’exemplaritat.
Les empreses solen repetir que el temps posa cadascú al seu lloc. És cert. Però els mercats també prenen mesures. Measure times, diuen els analistes anglosaxons quan recorden que tota decisió acaba essent avaluada per les seves conseqüències. I aquestes conseqüències no es limiten a un balanç financer; afecten la confiança dels inversors, la percepció dels reguladors i la legitimitat amb què una companyia aspira a continuar gestionant serveis públics essencials.
I, sobretot, qui no pot pagar les conseqüències d’una estratègia empresarial fallida són els ciutadans de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. En un servei essencial com l’aigua, l’interès general ha de situar-se sempre per damunt de qualsevol ambició comercial, estratègia d’expansió o posició de mercat. Perquè l’aigua no és un producte qualsevol. És un bé públic la gestió del qual exigeix competència lleial, transparència absoluta i una convicció irrenunciable: quan s’administra un recurs indispensable per a milions de persones, la mesura de l’èxit no hauria de ser únicament el preu d’una oferta, sinó la capacitat de garantir un servei sostenible, fiable i digne de la confiança de tota la societat.
