El Nucli del Partit dels Treballadors (PT) de Madrid analitza els resultats de la primera volta, denuncia el pes de la desinformació i defensa la necessitat de construir una majoria democràtica per a la segona volta electoral al Brasil.
La primera volta de les eleccions presidencials brasileres ha deixat un escenari més complex del que s’esperava per al camp progressista. La posició de Luiz Inácio Lula da Silva davant de Flávio Bolsonaro ha sorprès fins i tot aquells que preveien una contesa molt polaritzada i una segona volta. El resultat ha tornat a situar al centre del debat el poder de la desinformació, la influència dels moviments religiosos conservadors i les dificultats d’una part de l’electorat per trobar motius per confiar en la política institucional.
Des de Madrid, el Nucli del Partit dels Treballadors (PT) segueix de prop el desenvolupament de la campanya i manté el contacte amb brasilers residents en diferents punts d’Espanya. La seva feina combina la difusió d’informació, l’articulació de grups de militància i l’orientació a les persones que volen participar en el procés electoral, però que troben obstacles econòmics o geogràfics per exercir el seu dret a vot.
En aquesta entrevista, el nucli reflexiona sobre els factors que expliquen els resultats de la primera volta, les prioritats de la candidatura de Lula davant de la votació definitiva i els reptes que van més enllà de la disputa presidencial. Per als seus integrants, el que està en joc no es limita a la continuïtat d’un govern: afecta el model de país, la sobirania brasilera i la capacitat de les seves institucions per garantir els drets socials i protegir la democràcia.
«La desinformació és un dels pilars del bolsonarisme»
1. Després dels resultats de la primera volta, com interpreteu l’escenari polític que s’obre al Brasil i quins són, al vostre parer, els principals factors que expliquen el resultat?
El que em va sorprendre va ser que Lula quedés per darrere de Flávio Bolsonaro. Sabia que el Brasil estava profundament polaritzat i sospitava que hi hauria una segona volta, però no m’esperava aquest resultat. Quan es va acabar la votació a Madrid, on vam guanyar, vaig arribar a pensar que Lula també guanyaria al Brasil.
Entre els principals factors, destacaria la maquinària de desinformació que fa anys que difon mentides a través de les xarxes socials i WhatsApp, alimentant un antipetisme visceral. És una estratègia que recorda la propaganda de Joseph Goebbels. També considero fonamental la influència del neopentecostalisme nord-americà i la importació de les teologies de la prosperitat i del domini, fins i tot mitjançant la formació de pastors als Estats Units. Per a mi, forma part d’un projecte ideològic i imperialista que utilitza la religió com a instrument de poder polític.
2. Què canvia en l’estratègia de la candidatura de Luiz Inácio Lula da Silva de cara a la segona volta? Quins missatges, propostes o prioritats s’haurien de reforçar per ampliar-ne el suport electoral?
Crec que el principal canvi és en la comunicació, especialment a les xarxes socials i en l’apropament als joves. Una iniciativa interessant és l’«Exèrcit de Lula», impulsat pel diputat André Janones.
Em sembla important recuperar els colors nacionals i la samarreta de la selecció brasilera, símbols dels quals, al meu parer, el bolsonarisme s’ha apropiat políticament. Quan vaig arribar a Espanya, el 1991, em va sorprendre la relació d’una part de la societat amb la bandera, marcada per la història del franquisme. Mai no m’hauria imaginat que passaria una cosa semblant al Brasil.
Però considero fonamental combatre la desinformació. No n’hi ha prou amb desenvolupar polítiques socials si una maquinària de mentides aconsegueix distorsionar-ne els resultats i alimentar el rebuig polític. També cal saber comunicar les conquestes i defensar la veritat davant de la manipulació.
Recuperar el diàleg amb les persones que s’han allunyat de la política
3. Quins sectors socials i electorals seran decisius en aquesta segona volta —joves, dones, treballadors, població evangèlica, classes mitjanes o votants indecisos, entre d’altres— i com pot dialogar la candidatura de Lula amb les seves preocupacions?
Crec que els sectors decisius seran els votants indecisos i les persones que es van abstenir a la primera volta. Hi ha molta gent cansada de la política, desencantada o que, senzillament, no s’hi interessa. És important escoltar-la, entendre les raons del seu desinterès i recuperar-hi el diàleg. Considero molt més difícil canviar l’opinió de les persones que mantenen una identificació molt forta amb el bolsonarisme. Per això, crec que cal prestar una atenció especial a les persones que encara no han pres una decisió o que s’han allunyat de la participació política.
4. Quins són els principals temes que poden determinar el vot a la segona volta —cost de la vida, ocupació, seguretat, salut, educació, habitatge, desigualtat o corrupció— i quines respostes considereu més convincents davant d’aquestes preocupacions?
Crec que dos dels temes que més poden influir en el vot són el cost de la vida i la corrupció. El primer afecta directament la vida quotidiana de les famílies, mentre que el segon influeix en la confiança de la població en la política i les institucions. Considero important abordar tots dos temes amb informació verificable, transparència i respostes concretes, més enllà dels discursos electorals.
5. Com valoreu la campanya de la candidatura rival i les seves propostes? Quines diferències fonamentals hi ha entre els dos projectes de país i com es poden explicar sense limitar el debat a l’enfrontament entre candidats?
La meva valoració de la campanya de Flávio Bolsonaro és profundament crítica. Considero que es basa massa en la desinformació i els atacs polítics, mentre que les seves propostes no ocupen el lloc que haurien d’ocupar. Per a mi, la defensa del seu pare, Jair Bolsonaro, i dels seus interessos polítics és una prioritat evident de la seva candidatura.
Entre els dos projectes de país hi ha un abisme. Hi veig diferències fonamentals en la concepció de la democràcia, els drets socials, el paper de l’Estat i la sobirania nacional. No es tracta simplement d’un enfrontament entre Lula i Flávio Bolsonaro, sinó de dues visions profundament diferents del futur del Brasil.
La disputa per la informació i la veritat
6. Quin paper estan tenint la desinformació, les xarxes socials i la circulació de notícies falses en aquesta fase de la campanya? Quines eines poden ajudar la ciutadania a contrastar la informació i prendre una decisió informada?
Considero que la desinformació és un dels pilars del bolsonarisme. Durant anys s’han difós mentides que alimenten l’odi i creen conviccions tan arrelades que, fins i tot davant de proves documentades, moltes persones es neguen a acceptar-les.
Avui tenim accés a incomptables fonts d’informació, però no n’hi ha prou amb tenir internet: també cal voler informar-se. És fonamental contrastar les notícies, consultar fonts fiables i no compartir continguts sense verificar-los.
Un exemple recent és el repte que Lula ha plantejat a Flávio Bolsonaro perquè tots dos revelin davant la justícia els seus secrets bancaris i telefònics, inclosos els dels seus familiars. La transparència i els fets comprovables són essencials per combatre la manipulació.
Organitzar la militància més enllà de Madrid
7. Quina feina està desenvolupant el vostre nucli del PT a Espanya per acompanyar la segona volta? Com s’estan organitzant la militància, els actes públics i la interlocució amb la comunitat brasilera resident al país?
Des del Nucli del PT de Madrid estem fent una intensa tasca de comunicació i articulació amb brasilers de diferents regions d’Espanya. Rebrem diàriament consultes a través de les xarxes socials, el correu electrònic i el nostre telèfon de contacte, fins i tot des de llocs tan llunyans com Tenerife.
Una de les nostres principals tasques és connectar persones que s’estaven mobilitzant de manera aïllada, sense conèixer-se entre elles. Hem reactivat comitès populars i hem ajudat a crear grups nous, facilitant-ne l’organització a través de WhatsApp.
Actualment articulem comitès a Madrid, Castella i Lleó, Andalusia i Galícia, a més d’un col·lectiu que reuneix. Compartim informació, orientem i donem suport a l’organització d’actes públics en diferents províncies. El més gratificant és veure com persones que abans lluitaven soles troben companys i companyes amb qui organitzar-se.
8. Com percebeu l’estat d’ànim de la comunitat brasilera a Espanya després de la primera volta? Heu observat canvis en la participació, en les converses polítiques o en la disposició a mobilitzar-se de cara a la votació definitiva?
Lula va guanyar a Espanya a la primera volta i estem observant una mobilització més gran de cara a la segona. Rebrem nombrosos missatges de brasilers que viuen lluny dels col·legis electorals i que no van votar a la primera volta, però que ara volen participar-hi.
També estem combatent la desinformació, perquè va circular la notícia falsa que les persones que no havien votat a la primera volta no podrien fer-ho a la segona.
El més emocionant és conèixer casos de persones que estan fent enormes esforços econòmics, fins i tot demanant diners prestats per comprar els bitllets de transport i poder votar. Això demostra la importància que aquestes eleccions tenen per a molts brasilers residents a Espanya.
El cost d’exercir el dret a vot des de l’estranger
9. Quines dificultats específiques afronten els brasilers residents a l’estranger per votar a la segona volta —distància als col·legis electorals, horaris laborals, desplaçaments o accés a la informació— i quina orientació pot oferir el vostre nucli?
La principal dificultat és econòmica. Som immigrants i no tothom es pot permetre pagar un bitllet d’anada i tornada per votar. Molts viuen a centenars de quilòmetres dels col·legis electorals i, quan no és possible tornar el mateix dia, també han d’assumir les despeses d’allotjament.
Des del nostre nucli oferim informació i orientació, però no podem resoldre el problema econòmic. El dret a vot existeix, però exercir-lo des de l’estranger pot representar una despesa que moltes famílies, senzillament, no poden assumir.
«Si perdem la democràcia, correm el risc de perdre-ho tot»
10. Més enllà de la Presidència, quines conseqüències podria tenir el resultat per a la democràcia, les institucions, els drets socials, les minories, la protecció ambiental i la posició internacional del Brasil?
He perdut moltes eleccions al llarg de la meva trajectòria política. Quan perdíem, ploràvem, esperàvem quatre anys i ho tornàvem a intentar. Però aquesta vegada és diferent. No estem parlant simplement de perdre unes eleccions. Per a mi, el que està en joc és la nostra democràcia.
I si perdem la democràcia, correm el risc de perdre-ho tot: la nostra sobirania, els nostres drets socials, la protecció ambiental i la nostra posició internacional. El Brasil podria deixar de ser un referent i un líder a l’Amèrica Llatina per convertir-se en el pati del darrere dels Estats Units.
Per això insisteixo: no es tracta només d’una elecció presidencial. El futur del nostre país està en joc.
11. Quines aliances, converses o gestos de diàleg considereu necessaris per construir una majoria a la segona volta? Com es pot buscar el suport de votants que no van triar Lula a la primera volta sense renunciar als principis del projecte polític?
Les principals aliances polítiques ja es van construir a la primera volta. Ara també és important dialogar amb les persones que van donar suport a altres candidats. Però crec que aquesta elecció va més enllà de les aliances entre partits.
Hi ha persones que mai no han votat Lula i que ara estan disposades a fer-ho perquè entenen el que representa el risc d’un projecte autoritari. Per a mi, la defensa de la democràcia ha d’estar per damunt de les diferències polítiques, sense que això signifiqui renunciar als nostres principis.
El Brasil i el seu paper al món
12. Quin missatge transmetríeu des d’Espanya als brasilers i les brasileres que aniran a les urnes a la segona volta? Què hi ha en joc i què espereu per al futur del país després de les eleccions?
El meu missatge és que no estem decidint només qui governarà el Brasil durant els pròxims quatre anys. També estem decidint quin paper volem que el nostre país tingui al món.
El Brasil és una potència regional i té una enorme responsabilitat en el futur de l’Amèrica Llatina, el Mercosur i els BRICS. Per a mi, el que està en joc és la nostra capacitat d’actuar amb independència, defensar la nostra sobirania i contribuir a un món multipolar.
Espero que el Brasil continuï sent un país democràtic, sobirà, respectat internacionalment i compromès amb la justícia social. Perquè el futur del Brasil també és important per al futur de l’Amèrica Llatina.
