El Perú s’encamina cap a una segona volta presidencial marcada per la tensió política, l’ascens dels discursos conservadors i l’aprofundiment de la crisi institucional que travessa el país des de fa anys. Diumenge (17), la Justícia Electoral peruana va confirmar que la disputa decisiva per la presidència serà entre la candidata conservadora Keiko Fujimori i l’esquerrà Roberto Sánchez.
Filla de l’expresident Alberto Fujimori, Keiko va liderar la votació de la primera volta en obtenir el 17,1 % dels vots vàlids. Per la seva banda, Sánchez, representant del partit Juntos por el Perú, va assegurar la seva presència a la fase final de les eleccions amb el 12 % de les preferències electorals, segons les dades oficials divulgades pel Jurat Nacional d’Eleccions (JNE).
L’anunci es va produir després de setmanes de retard en la conclusió de l’escrutini. La primera volta s’havia celebrat el 12 d’abril, però problemes operatius i recursos presentats per sectors conservadors van prolongar la validació dels resultats. Grups vinculats a l’extrema dreta van denunciar un suposat frau electoral, tot i que observadors internacionals van afirmar que no existien evidències capaces de comprometre la legitimitat del procés.
Durant la campanya, Keiko Fujimori va reforçar una agenda alineada amb la dreta internacional i va acostar el seu discurs a les posicions defensades pel president dels Estats Units, Donald Trump. Entre les seves propostes destaquen mesures més estrictes contra la immigració irregular, l’enduriment de la seguretat pública i una lluita més agressiva contra el crim organitzat, qüestions que han guanyat força davant l’augment de la inseguretat al país.
La candidatura de la conservadora també ha tornat a situar al centre del debat el llegat polític del seu pare, que va governar el Perú durant la dècada del 1990. Mentre els seus simpatitzants associen aquell període amb l’estabilització econòmica i la derrota de grups armats, els seus detractors recorden el caràcter autoritari del règim i les denúncies de violacions dels drets humans.
L’any 1992, Alberto Fujimori va dissoldre el Congrés i va ampliar el control de l’Executiu sobre altres institucions de l’Estat en un episodi conegut com a “autocop”. Anys més tard, l’exmandatari va ser condemnat per la justícia peruana per crims relacionats amb violacions dels drets humans, convertint-se en un dels pocs excaps d’Estat llatinoamericans jutjats i condemnats al seu propi país.
A l’altre extrem de la disputa es troba Roberto Sánchez, exministre del govern de Pedro Castillo i figura recolzada per moviments progressistes, organitzacions camperoles i sectors indígenes. El candidat defensa reformes estructurals del model polític i econòmic peruà, incloent-hi una major intervenció estatal en l’economia i canvis a la Constitució.
Sánchez sosté que l’actual sistema polític ha aprofundit desigualtats històriques i ha deixat al marge una part significativa de la població rural i indígena. Per això, proposa la construcció d’un Estat “plurinacional”, amb un major reconeixement de la diversitat ètnica i cultural del país andí.
“Necessitem construir un nou pacte social que representi la veritable composició del Perú”, va afirmar el candidat en declaracions a Reuters abans de la celebració de la primera volta.
Les enquestes més recents mostren un escenari d’empat tècnic entre tots dos candidats, anticipant una contesa ajustada. El resultat de la segona volta es definirà enmig de la persistent inestabilitat política del Perú, marcada en els darrers anys per la successió de presidents, els constants enfrontaments entre l’Executiu i el Congrés i la creixent desconfiança ciutadana envers les institucions del país.
