Keir Starmer ha decidit abandonar definitivament la primera línia de la política britànica. L’exprimer ministre ha anunciat aquest dimarts que renunciarà a l’escó que ocupa des del 2015 per la circumscripció londinenca de Holborn i St Pancras, només unes setmanes després de deixar Downing Street i el lideratge del Partit Laborista. La seva sortida activarà el procediment per celebrar unes eleccions parcials en un dels districtes històricament més favorables als laboristes.
La decisió suposa un canvi respecte de la posició que Starmer havia mantingut immediatament després de deixar el Govern. Aleshores havia indicat que continuaria com a diputat fins a les pròximes eleccions generals. Ara explica que, després de reflexionar durant l’estiu, ha arribat el moment de deixar l’escó en mans d’un successor i dedicar la seva activitat a qüestions internacionals, especialment defensa, seguretat, comerç i tecnologia.
La seva retirada parlamentària posa punt final a onze anys de presència a Westminster. Starmer va arribar a la Cambra dels Comuns el 2015, després de desenvolupar una llarga carrera com a advocat especialitzat en drets humans i com a director de la Fiscalia Pública d’Anglaterra i Gal·les. El 2020 va assumir el lideratge laborista i quatre anys després va conduir el partit a una victòria contundent a les eleccions generals, posant fi a catorze anys de governs conservadors.
El desenllaç del seu mandat va ser, però, molt menys favorable. La pèrdua progressiva de suport electoral i les tensions internes dins del Partit Laborista van acabar precipitant la seva dimissió com a primer ministre al juny. Andy Burnham va assumir posteriorment el Govern, convertint-se en el setè cap de l’Executiu britànic en una dècada.
La renúncia de Starmer tindrà ara una conseqüència institucional concreta: Holborn i St Pancras haurà d’escollir un nou representant mitjançant unes eleccions parcials. Tot i que el districte continua considerant-se un feu laborista, el resultat de les eleccions del 2024 va mostrar una fragmentació més gran. Starmer hi va obtenir 18.884 vots, el 48,9%, mentre que l’independent Andrew Feinstein en va aconseguir el 18,9% i el candidat del Partit Verd, el 10,4%. La majoria laborista va ser d’11.572 vots.
L’escenari obre una oportunitat per a formacions situades a l’esquerra del laborisme. El líder del Partit Verd, Zack Polanski, ha mostrat interès a competir per l’escó, mentre que les eleccions podrien convertir-se també en una primera prova rellevant per al Govern de Burnham.
Des d’una perspectiva institucional, la sortida de Starmer té un significat més gran que una simple renúncia parlamentària. El dirigent que va arribar al poder avalat per una de les majories més àmplies de la història recent britànica abandona ara Westminster poc més de dos anys després d’aquella victòria. El seu futur queda orientat cap a l’àmbit internacional, mentre el Partit Laborista ha de consolidar un nou cicle polític sota el lideratge de Burnham i afrontar unes eleccions parcials que, encara que limitades territorialment, poden convertir-se en un termòmetre de la nova correlació de forces al Regne Unit.
