El recinte hospitalari recupera els bancs modernistes on l’arquitecte va assajar tècniques que després va aplicar al Park Güell
L’arquitecte Antoni Gaudí va assajar les grans obres que després va construir al passeig de Gràcia de Barcelona, a la Sagrada Família o al Park Güell amb els interns de l’antic manicomi de Sant Boi, avui rebatejat com a Parc Sanitari Sant Joan de Déu. Els interns van fer de peons per donar forma a l’obra més desconeguda, enigmàtica i silenciada del genial artista.
Coincidint amb la commemoració del centenari de la mort de Gaudí, l’Ajuntament de Sant Boi i el Parc Sanitari Sant Joan de Déu impulsen una programació conjunta d’activitats culturals, educatives i divulgatives per posar en valor la petjada del modernisme i la relació de Gaudí amb la ciutat. L’agenda preveu rutes, tallers, exposicions, activitats escolars, propostes familiars i accions participatives, amb la finalitat de difondre la figura de l’arquitecte des d’una perspectiva contemporània i recuperar espais singulars del municipi vinculats al modernisme.
El conjunt arquitectònic modernista situat al recinte del Parc Sanitari i conegut com el Jardí Invisible és un dels punts més visitat. Un dels aspectes més destacats d’aquest indret són els bancs modernistes, restaurats recentment, uns elements revestits amb trencadís de colors vius i decoració diversa.
La recuperació d’aquests elements l’ha dirigit l’arquitecte David Agulló, que precisament és l’autor de la tesi que atribueix a Antoni Gaudí el conjunt arquitectònic modernista del Jardí Invisible, construït entre 1906 i 1912. Agulló manté que el Jardí Invisible va ser el banc de proves d’alguns dels projectes més emblemàtics de Gaudí, com ara la Sagrada Família o la cripta de la Colònia Güell.
En aquest escenari, Gaudí, amb la col·laboració de Josep Maria Jujol, va crear tres conjunts arquitectònics: la cova cascada (1906), una construcció de rocalla amb forma de cova i muntanya coronada per un baldaquí; la Capella de la Verge (1911), una gruta també de rocalla en forma de drac que contenia la figura d’una singular Mare de Déu de Lourdes amb una corona de 12 estrelles de l’Apocalipsi (com la que corona la Torre de la Verge a la Sagrada Família), i una plaça amb bancs revestits de trencadís (1912). La capella, de la qual brollava aigua, era al mig d’un llac i de la cova sortia una gran cascada.
Les obres i les dates en què es van fer estan perfectament documentades i acotades cronològicament a la Revista Frenopática Española, que era la publicació interna del psiquiàtric, on s’informava de les activitats del centre i es publicaven estudis i notícies relacionades amb la malaltia mental, però en cap cas es feia referència al seu autor malgrat que en aquella època ja era una celebritat. Això s’atribueix a l’estigma que ja llavors perseguia als malalts mentals i a la dificultat que suposava reconèixer que Gaudí assajava amb ells obres que posteriorment es durien a terme a la zona burgesa de la capital.
Un programa que vol acabar amb l’estigma
La recuperació del Jardí Invisible forma part de l’estratègia del Parc Sanitari Sant Joan de Déu de Sant Boi per visibilitzar la contribució de l’art i la cultura a la salut, i concordava directament amb la tasca que du a terme Torrents d’Art, un programa inclusiu, comunitari i no estigmatitzant on les persones, tinguin o no tinguin un trastorn mental, participen conjuntament en processos de creació artística.
Donades les característiques d’aquest conjunt modernista, una de les hipòtesis que es plantegen és que en el procés de construcció del Jardí Invisible les persones residents a l’antic psiquiàtric de Sant Boi, actualment emmarcat dins el recinte del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, haurien participat en la seva construcció, seguint les directrius d’un complex projecte ideat per Antoni Gaudí.
Això es deu al fet que l’antic psiquiàtric de Sant Boi va ser una de les primeres institucions que van estudiar l’ergoteràpia, una corrent procedent d’Europa, que consistia en utilitzar el treball com a eina terapèutica per tractar les persones amb problemes de salut mental. Es disposava de tallers on els pacients aprenien l’ofici de paleta i participaven així en les diferents obres que es realitzaven al centre.
La recuperació del Jardí Invisible connecta amb el llegat del Parc Sanitari Sant Joan de Déu i es marca com a objectiu millorar la qualitat de vida de les persones amb trastorns mentals a través del treball de creació en comunitat i inclusiu.







