Després de la confirmació de casos a l’Índia relacionats amb el virus Nipah, la comunitat internacional i les agències de salut van encendre l’alarma sobre el virus. Les autoritats índies van notificar a la Organització Mundial de la Salut dos casos d’infecció per Nipah al laboratori, a Bengala Occidental, el gener de 2026. Des d’aleshores, més de 190 contactes han estat rastrejats i ha generat una alerta, sobretot als països del sud i sud-est asiàtics – com l’Índia, Bangladesh, el Nepal, Malàisia.
Descobert fa 30 anys a Malàisia, el Nipah és un virus zoonòtic del gènere Henipavirus, de la família Paramyxoviridae. Un virus zoonòtic és aquell transmès d’animals a humans, ja sigui pel contacte proper amb un animal infectat, o pel consum d’aliments contaminats amb saliva, orina i excrements d’aquests animals. Ratpenats frugívors o guineus voladores (espècies de Pteropus) són els hostes naturals del virus.
També pot ser transmès directament de persona a persona per mitjà del contacte proper amb una persona infectada.
Símptomes
Els símptomes solen aparèixer després del període d’incubació del virus – que varia entre 4 i 14 dies. La infecció pel virus Nipah pot afectar el sistema nerviós i respiratori.
Els símptomes inicials poden ser: febre, mal de cap, mal de gola, tos, dificultat per respirar, debilitat, dolor muscular, vòmits. En alguns casos, confusió mental i convulsions poden indicar un sistema nerviós compromès. El Nipah té la capacitat d’inflamar el cervell (encefalitis aguda), i aquí rau el major risc. Els senyals d’excessiva somnolència, marejos i confusió mental poden ser una gran senyal d’alerta. Fins i tot, en alguns casos, el pacient contaminat amb el virus pot patir convulsions i entrar en coma en tan sols 24 o 48 hores.
En aquests casos, encara que molts pacients aconsegueixen recuperar-se, encara existeix la possibilitat que romanguin amb seqüeles neurològiques, com ara trastorns convulsivants, per exemple.
Alta letalitat
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la letalitat entre els infectats varia entre el 40% i el 75% (depenent de les capacitats locals per a la vigilància epidemiològica i els tractaments mèdics). No obstant això, malgrat l’alta taxa de letalitat, la probabilitat de disseminació del virus a altres estats de l’Índia o a altres països es considera baixa. Fins i tot davant la baixa possibilitat de disseminació, països veïns i alguns aeroports asiàtics van reforçar les mesures de vigilància sanitària.
Prevenció
Com que no existeix cap vacuna o tractament específic per al Nipah, la conscienciació, la vigilància i l’aïllament són eficaços per al control epidemiològic. En aquest sentit, les estructures eficaces de vigilància són respostes profitoses davant el virus.
Segons el comunicat de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), els esforços per prevenir la transmissió s’han de centrar en primer lloc a reduir l’accés dels ratpenats a la collita de palmeres i altres productes alimentaris frescos. El suc de palmera acabat de collir s’ha de bullir i les fruites s’han de rentar i pelar abans del consum. Les fruites amb signes de mossegades de ratpenats s’han de rebutjar. Les àrees on se sap que els ratpenats dormen s’han d’evitar. (OMS, 2025)
També és important la reducció del risc de transmissió d’humà a humà. Es poden prendre algunes mesures per prevenir la transmissió, com ara rentar-se les mans amb freqüència i desinfectar superfícies i objectes. A més, evitar el consum d’aliments no cuits en àrees conegudes de transmissió del virus i fins i tot no consumir fruites que estiguin, per exemple, parcialment menjades per animals.
A més, eviteu el contacte amb ratpenats, porcs i altres animals malalts. Per als professionals de la salut, useu sempre equip de protecció quan cuideu de persones amb la malaltia.









