El passeig del Born fa anys que és l’escenari d’una pugna que barreja interessos veïnals, negocis de restauració i una administració municipal que no renuncia als seus objectius. L’Ajuntament de Barcelona, amb Jaume Collboni al capdavant, ha posat en marxa un pla estructurat per abordar la contaminació acústica en una de les zones d’oci més emblemàtiques de la ciutat. No és una declaració d’intencions: és un full de ruta amb dates, fases i sancions.
Un problema documentat fins a l’últim decibel
Les dades parlen per si soles. Els sonòmetres instal·lats en punts estratègics del passeig i dels carrers del voltant han registrat de manera sistemàtica nivells de soroll que superen els 65 decibels en horari nocturn, molt per sobre del llindar que fixa l’ordenança municipal. Però el que acaba de revelar l’abast real del problema és la densitat de queixes per hectàrea: mentre que a la resta del districte de Ciutat Vella se n’enregistren unes 16, a la Zona Acústica de Règim Especial del passeig del Born la xifra s’enfila fins a les 221. Una diferència que no admet matisos.
Però hi ha un factor més que complica el diagnòstic: bona part del problema no neix als locals, sinó al carrer. El 2024, gairebé dues terceres parts de les queixes gestionades per la Guàrdia Urbana van tenir com a causa persones fent soroll o festa a la via pública. Els comiats de solter, els botellots i les aglomeracions a la sortida dels bars s’han convertit en el cor del problema, i les xifres d’expedients per incivisme gairebé s’han triplicat en els darrers dos anys.
Tres fases, nou mesos cadascuna, cap marge per a l’excusa
El govern municipal ha dissenyat un pla de reducció del soroll que funciona com un mecanisme d’escalada progressiva. En una primera fase, es preserven els horaris actuals però s’imposen mesures tècniques i campanyes de conscienciació als establiments de la zona. Si al cap de nou mesos les mesures acústiques no mostren una millora suficient, s’activa automàticament la segona fase: una reducció col·lectiva d’una hora en el tancament de terrasses i locals. Si el problema persisteix, la tercera fase preveu un retall de fins a dues hores respecte als horaris originals.
El pla també estableix obligacions tècniques immediates per als establiments de restauració i els mòduls de terrassa de la zona: elements d’insonorització al mobiliari, sistemes de gestió de cues per evitar aglomeracions als accessos i restriccions de reentrada en horari de matinada. Les botigues de conveniència i els cellers, identificats com a punt de subministrament clau per al consum d’alcohol al carrer, hauran de tancar entre les 23 i les 7 hores si s’activen les fases restrictives.
Més Guàrdia Urbana i sancions contundents
Per donar força a totes aquestes mesures, el consistori destinarà recursos addicionals, amb la part més important orientada a reforçar la presència de la Guàrdia Urbana a la zona. El règim sancionador s’endureix de manera notable: els reincidents podran enfrontar-se a mesures que van des del precinte de l’activitat fins a la revocació de la llicència i la inhabilitació del titular.
El sector de la restauració ha expressat les seves reticències, al·legant que una part significativa del soroll té l’origen a l’espai públic. L’Ajuntament n’és conscient, i precisament per això el pla actua en tots dos fronts. Per garantir que les decisions es prenen amb rigor i transparència, el consistori ha creat una comissió de seguiment amb representació de veïns, gremis i administració que avaluarà els resultats cada nou mesos.
Collboni ha situat el descans dels veïns al centre de la seva agenda. El pla és ambiciós, els terminis estan fixats i els mecanismes d’activació són automàtics. Ara toca executar-lo.
