La comunitat educativa qüestiona el pla pilot de la Generalitat per introduir els Mossos en centres amb conflictivitat i reclama més recursos educatius en lloc de mesures policials.
El pla de la Generalitat de Catalunya per desplegar agents dels Mossos d’Esquadra en instituts de secundària ha generat un ampli rebuig entre professorat, famílies i estudiants. La iniciativa, plantejada com un projecte pilot per fer front a l’augment de la conflictivitat a les aules, ha reobert el debat sobre el paper de la seguretat en l’entorn educatiu i els límits entre intervenció policial i acció pedagògica.
La proposta contempla la presència d’agents —sense uniforme i sense armes— en diversos centres considerats conflictius, amb funcions de mediació, prevenció i suport a la comunitat educativa. Tanmateix, lluny de generar consens, la mesura ha estat rebuda amb crítiques per bona part dels actors implicats.
Un rebuig ampli en la comunitat educativa
Sindicats docents, associacions de famílies i col·lectius estudiantils coincideixen a assenyalar que el desplegament policial no aborda el problema de fons. Al seu parer, la convivència en els centres educatius no pot resoldre’s des d’una lògica de seguretat, sinó a través de recursos pedagògics i socials.
El rebuig s’articula entorn d’una idea central: l’autoritat a l’aula ha de recaure en el professorat, no en la presència d’agents externs. Per a molts docents, introduir figures policials pot erosionar aquesta autoritat i traslladar un missatge equivocat sobre la gestió dels conflictes.
A més, consideren que aquesta mesura pot contribuir a estigmatitzar determinats centres educatius, especialment aquells ubicats en entorns més vulnerables, on les dificultats socials i econòmiques ja condicionen el dia a dia de l’alumnat.
Menys recursos educatius, més presència policial
Un dels arguments més repetits per qui critica el pla és el context en què es planteja. En els darrers anys, el nombre de professionals dedicats a la integració social en els centres educatius ha descendit de forma significativa, passant d’uns 420 a prop de 300, segons estimacions del sector.
Aquesta reducció contrasta amb l’aposta per introduir agents policials, fet que ha alimentat la percepció que es prioritza una resposta de caràcter reactiu davant d’una inversió estructural en educació.
Per a bona part de la comunitat educativa, el reforç de figures com orientadors, educadors socials o personal especialitzat en salut mental seria una via més eficaç per abordar els conflictes a l’aula.
El Govern defensa una mesura preventiva
Des de la Generalitat, però, s’insisteix que el pla té un caràcter preventiu i busca donar resposta a un augment dels episodis de violència en els centres educatius.
El projecte pilot es desplegarà inicialment en una quinzena d’instituts i preveu la presència d’agents que treballaran en coordinació amb els equips directius i docents, centrant la seva tasca en la mediació i la detecció precoç de conflictes.
La conselleria d’Interior defensa que no es tracta de substituir la tasca educativa, sinó de complementar-la en situacions on els recursos actuals resulten insuficients.
Un debat de fons sobre el model educatiu
Més enllà del rebuig immediat, el desplegament dels Mossos en instituts ha obert un debat més ampli sobre el model de gestió de la convivència escolar.
Per a molts experts, l’augment de la conflictivitat a les aules està directament relacionat amb factors socials més amplis, com la desigualtat, la precarietat o la falta d’expectatives entre els joves. En aquest sentit, adverteixen que les solucions centrades en el control poden ser insuficients si no s’acompanyen de polítiques educatives i socials més ambicioses.
El risc, assenyalen, és que la presència policial s’acabi normalitzant com a resposta a problemes que, en essència, requereixen una intervenció educativa i comunitària.
Crítiques polítiques i petició d’explicacions
El pla també ha generat crítiques en l’àmbit polític. Formacions com ERC, Comuns i CUP han sol·licitat explicacions al Govern al Parlament, qüestionant tant el fons de la mesura com la forma en què s’ha presentat, sense un debat previ ampli amb la comunitat educativa.
Aquestes formacions consideren que la iniciativa pot tenir efectes contraproduents i han plantejat com a alternativa reforçar les plantilles docents i els recursos de suport als centres.
Entre la prevenció i la percepció
El debat sobre la presència dels Mossos en instituts reflecteix una tensió de fons: com equilibrar la necessitat de garantir la seguretat en els centres educatius amb la preservació del seu caràcter formatiu.
Mentre el Govern defensa una mesura orientada a la prevenció, una part significativa de la comunitat educativa tem que s’estigui avançant cap a un model on el control substitueixi l’educació com a eix central.
L’evolució del pla pilot serà clau per determinar-ne la continuïtat, però el debat ja és sobre la taula. No es tracta només de com gestionar la conflictivitat a les aules, sinó de definir quin paper han de jugar les institucions en la formació dels joves.
En aquest context, la pregunta que travessa el debat és clara: si els problemes educatius requereixen més policia o més educació.
