La recerca evidencia que la presència de canya altera els ecosistemes aquàtics i facilita el desenvolupament de larves en absència de depredadors
Un estudi científic recent ha posat de manifest que la canya (Arundo donax), una planta exòtica invasora molt present a les riberes de rius, basses i canals, pot afavorir el creixement de les poblacions de mosquit comú quan no hi ha depredadors naturals. La recerca, publicada a la revista NeoBiota, ha comptat amb la participació del Servei de Control de Mosquits del Consell Comarcal del Baix Llobregat, que és referent en la gestió d’aquests insectes en entorns periurbans.
L’estudi ha estat dirigit pel professor Alberto Maceda-Veiga, de la Universitat de Barcelona, i liderat per l’investigador Oriol Cano Rocabayera, amb la col·laboració de diversos centres de recerca i universitats nacionals i internacionals.
La investigació revela que l’acumulació de fullaraca de canya altera de manera significativa la qualitat de l’aigua i la composició de les comunitats biològiques. Aquestes modificacions generen condicions òptimes per al desenvolupament de les larves de mosquit, especialment de l’espècie Culex pipiens. Mitjançant experiments en microcosmos, els investigadors van comparar els efectes d’aquesta planta amb els del canyís autòcton (Phragmites australis), constatant que la presència de canya incrementa tant la supervivència com el creixement de les larves.
Segons l’estudi, aquest fenomen està relacionat amb l’alteració de les comunitats de microeucariotes, organismes microscòpics essencials per a l’equilibri dels ecosistemes i que formen part de la dieta dels mosquits en fase larvària.
Malgrat encara es coneixen poc els impactes globals de les plantes invasores de ribera, els resultats evidencien que poden tenir efectes directes sobre el benestar humà. L’augment de les poblacions de mosquits pot comportar molèsties i, en alguns casos, riscos sanitaris, ja que el mosquit comú pot actuar com a vector de malalties.
En aquest context, els investigadors subratllen la importància de la col·laboració entre el món científic i els serveis públics. La participació del Servei de Control de Mosquits reforça la necessitat de millorar la capacitat de predicció, prevenció i control en zones amb elevada presència humana.
Els autors proposen prioritzar l’eliminació de la canya en espais envaïts i apostar per la restauració amb vegetació autòctona, així com ampliar la recerca sobre les preferències de cria dels mosquits i la seva relació amb els depredadors naturals.
Malgrat els riscos detectats, els experts demanen evitar alarmismes i recorden que els mosquits formen part dels ecosistemes naturals. Destaquen, a més, que la tasca de seguiment i intervenció dels serveis especialitzats permet mantenir-ne el control i minimitzar-ne l’impacte en zones habitades.
