Hi ha una xifra que avui centra totes les converses futbolístiques del país: vuit punts. És el marge que separa el Barça del Reial Madrid a la classificació de LaLiga, i és la distància que ha encès el compte enrere del títol. El conjunt de Hansi Flick surt avui al Coliseum de Getafe (16.15 h) amb 82 punts i un partit menys que els blancs. Guanyar no és només obligatori per seguir sumant: és la primera peça d’un puzle que podria acabar amb l’alirón molt abans del que ningú esperava, i amb una imatge que el barcelonisme porta setmanes imaginant: el passadís madridista al Spotify Camp Nou.
Tres resultats, un títol
Les comptes plantegen una possibilitat que fins fa poc semblava llunyana. Si el Barça guanya avui a Getafe i repeteix victòria el 2 de maig a Pamplona contra l’Osasuna, i l’endemà el Madrid no s’imposa a Cornellà-El Prat contra un Espanyol que s’estarà jugant la permanència a Primera, els culers serien campions aquell mateix diumenge 3 de maig. I llavors vindria el que cap aficionat blaugrana no gosa dir en veu alta però tots pensen: el passadís. El Madrid hauria d’entrar al Spotify Camp Nou el 10 de maig —el dia del Clàssic— fent el passadís a un Barça ja coronat. Una escena que no es veu des de fa anys i que, si les peces encaixen, podria ser una realitat en menys de dues setmanes.
Tres resultats. Tres condicions. Cap miracle: l’Espanyol tindrà tota la motivació del món per frenar el Madrid, i el Barça, malgrat les baixes, fa mesos que és l’equip més fiable de la competició.
El regal del Madrid
El context el va posar ahir el Reial Madrid al Benito Villamarín. Un gol de Bellerín al minut 93 va salvar un punt per al Betis i va deixar els blancs amb 74 punts, a vuit del líder. Va ser un d’aquells empats que expliquen moltes coses: Arbeloa va apostar pels seus habituals, va deixar Carvajal a la banqueta durant tot el partit i l’equip va mostrar una vegada més la mateixa manca d’intensitat i de recursos quan el marcador no acompanya. Si el Barça guanya avui, l’avantatge pujarà fins als onze punts amb cinc jornades per davant. Una renda que, a la pràctica, ja és gairebé insalvable.
Les baixes que preocupen Flick
La gran incògnita de la tarda al Coliseum és com respon el Barça a dues absències molt importants. La primera, i la més dolorosa, és la de Lamine Yamal. L’extrem de Rocafonda tanca la seva participació en el campionat amb 16 gols i 12 assistències —números de jugador franquícia— i no jugarà cap de les sis jornades que resten per una lesió muscular. La seva última aparició a la Lliga va ser al Camp Nou contra el Celta, amb un penal provocat i transformat que va decidir el partit. Difícil de substituir, impossible d’imitar.
La segona absència és Eric García, que compleix sanció i no viatja a Getafe. Malgrat tot, les estadístiques fan costat a l’equip: sense Yamal, el Barça ha guanyat cinc dels sis últims partits. L’única excepció va ser la derrota a Sevilla per 4-1, un resultat puntual que no trenca una dinàmica sòlida. Roony Bardghji és el candidat natural a ocupar l’espai que deixa Yamal.
El camí fins al títol
Al Barça li resten sis partits: avui Getafe, Osasuna a Pamplona, el Clàssic al Camp Nou, Vitòria, el Betis a casa i Mestalla. Al Madrid, set jornades que inclouen Cornellà, el Camp Nou, l’Oviedo, el Sevilla i l’Athletic. El paper ho aguanta tot, però els números i les sensacions apunten en una sola direcció.
El títol porta nom blaugrana des de fa setmanes. L’única pregunta que queda és quan es farà oficial i, sobretot, si el barcelonisme podrà celebrar-ho a casa amb el passadís madridista al damunt.
