L’Ajuntament manté el pla de reposició malgrat les dificultats de subministrament i preveu completar la plantació pendent durant les campanyes d’estiu i tardor d’enguany.
La sequera que va patir Catalunya entre el febrer del 2023 i l’abril del 2025 va deixar una empremta molt visible als carrers de Barcelona. Durant aquells dos anys de restriccions hídriques van morir 7.500 arbres a la capital, una xifra que dimensiona l’envergadura de la ferida que el consistori encara mira de tancar. Aquest 5 de maig la situació torna a estar damunt la taula, en un moment en què l’oferta dels vivers no acaba d’arribar al ritme que demana l’administració.
D’ençà que es van aixecar les limitacions al consum d’aigua, el govern municipal ha desplegat un esforç sostingut per recuperar el verd urbà. A finals del 2025 ja s’havien replantat 5.200 exemplars i, a finals d’abril, la xifra fregava els 7.000, prop del 93% de l’arbrat perdut. El consistori calcula ara que en falten uns 500 per tancar el cicle i preveu plantar-los al llarg de les campanyes d’estiu i tardor, malgrat la dificultat per localitzar les espècies i els calibres que necessita, sobretot en varietats de clima càlid i temperat. L’augment simultani de la demanda arreu de Catalunya, amb molts municipis engegant campanyes intensives alhora, ha tensat el mercat fins a uns límits poc habituals.
Municipis que es reinventen per no quedar-se sense arbrat
Altres ciutats de l’entorn metropolità expliquen un escenari semblant. Sabadell ha hagut de flexibilitzar projectes i pressupostos, ajustant mides, incorporant espècies alternatives i buscant proveïdors fins i tot al sud de França i a Itàlia. El consistori sosté que ha pogut executar les plantacions previstes, amb més complicacions en les alineacions de carrer on calen espècies concretes com els lledoners o les koelreutèries.
Santa Coloma de Gramenet reconeix un problema important de subministrament de les varietats més emprades a la ciutat i avisa que la situació pot allargar-se encara un parell d’anys, arrossegada per la caiguda de comandes durant la sequera. Com a mesura pal·liativa, planta exemplars més joves i de menor diàmetre, protegits amb quatre tutors, i des de fa dues temporades reserva arbres als vivers perquè continuïn creixent abans de portar-los més gruixuts l’any següent. En alguns casos ha hagut d’assumir que la reposició es farà en dos anys.
Terrassa assegura que ha aconseguit la major part de l’arbrat sol·licitat, encara que a vegades ha hagut de recórrer diversos vivers o esperar a rebre exemplars amb arrel nua. L’Hospitalet de Llobregat assenyala les sòfores piramidals com el repte de subministrament més gran i admet que també escassegen les tipuanes i els lledoners de gran perímetre, tot i que ja ha plantat més de 2.000 dels 2.500 arbres previstos per al 2026. Mataró estima que no rep entre el 10% i el 15% de les varietats que demana i, en conseqüència, canvia d’espècie o ajorna la plantació.
Un sector amb desajustos estructurals
Els productors descriuen una combinació de factors que va més enllà de la sequera. El sector arrossega una crisi vinculada a la construcció des del 2008, amb molts vivers tancats, costos de transport a l’alça i preus que ja no aguanten com abans. Alguns cultivadors que abans produïen un miler d’arbres ara amb prou feines arriben a la meitat. El gremi reconeix que cultivar un arbre exigeix entre cinc i sis anys i que el problema afecta tota Europa.
La majoria coincideix que el repunt dels encàrrecs municipals no respon només a la sequera, sinó a la necessitat d’incorporar varietats resistents al canvi climàtic i a la creació de refugis climàtics. Lledoners, alzines i altres espècies mediterrànies s’han convertit en les grans protagonistes del nou paisatge urbà. Mentrestant, Barcelona manté el full de ruta perquè cap espècie superi el 15% de l’arbrat i avança, a poc a poc, cap a un bosc urbà més divers i resilient.






