Els de Xavi Pascual reben l’Estrella Roja en el play-in de l’Eurolliga amb l’única opció de guanyar. Una derrota tanca la temporada europea.
Una nit de finals, no de partits
Hi ha partits i hi ha partits. El d’aquest dimarts, 21 d’abril, al Palau Blaugrana (20.45 h) és dels segons. El Barça de bàsquet s’enfronta a l’Estrella Roja de Belgrad en la primera eliminatòria del play-in de l’Eurolliga amb una norma molt senzilla i implacable: guanyar o quedar eliminat. No hi ha marge, no hi ha demà. Un equip que ha lluitat tota la temporada per arribar als playoffs europeus es juga en quaranta minuts seguir tenint-hi opcions.
El Barça va acabar novè la fase regular amb 21 victòries i 17 derrotes, una posició que amb el sistema anterior —quan entraven directament els vuit primers— ja l’hauria deixat fora de qualsevol competència europea. El play-in, introduït la temporada 2023-24, li dona una oportunitat. Però és just una, almenys avui. Si els culers guanyen, hauran de repetir el divendres a domicili contra el perdedor del Panathinaikos-Mònaco, que es disputa el mateix dimarts a Atenes. Si perden, temporada europea es dona per acabada.
El Palau com a última trinxera
Pascual fa una crida explícita a l’afició. Sap que el Palau Blaugrana pot ser un factor determinant i ho demana sense embuts: vol el pavelló ple, sorollós i al costat de l’equip. «El Palau mai no falla. Encara que sigui dimarts, un quart d’hora més tard de l’habitual, estic convençut que el necessitem ple, amb molta positivitat i al costat de l’equip», va dir el tècnic de Gavà en la prèvia.
No és només retòrica. El Barça compta amb dues victòries contra l’Estrella Roja aquesta temporada, però cap de les dues va ser còmoda. A Belgrad, els culers van guanyar 79-89 en una visita exigent. Al Palau, fa menys d’un mes, van haver d’arribar a la pròrroga per tancar el partit (92-88). Un equip que en dos duels de fase regular ha puntuat fort, però ha patit en tots dos, no convida a l’excés de confiança.
La derrota de diumenge a Lleida (90-80) en la Lliga Endesa tampoc no ajuda a generar la millor sensació possible. Tornike Shengelia, un dels líders de l’equip, demana que no pesi: el georgià vol fer front al play-in amb la ment freda i una actitud positiva, perquè per a ell es tracta d’una final. Ha arribat fins aquí per guanyar-se una altra oportunitat d’estar als playoffs.
La plantilla, quasi sencera; Laprovittola, la gran absència
Pascual podrà comptar amb pràcticament tota la plantilla. L’única baixa és Nico Laprovittola. La gran notícia és Tomàs Satoransky, que ha deixat enrere uns problemes de salut que l’havien tingut apartat durant setmanes i que ja va demostrar en el duel decisiu de la fase regular contra el Bayern —victòria per 95-69— que quan és ell el Barça és un altre equip. Will Clyburn va exhibir-se també en aquell duel i arriba al play-in en bon moment.
Les referències ofensives que hauran de liderar l’atac blaugrana són conegudes: Kevin Punter, Clyburn i Tornike Shengelia formen el trio amb capacitat per decidir en moments de màxima pressió. Són els que han de donar al Barça allò que necessita: talent individual al servei d’un col·lectiu que ha d’imposar velocitat i cuidar la pilota contra un rival que viu de les segones oportunitats i la defensa agressiva.
L’amenaça sèrbia: Nwora, Moneke i la muralla física
L’Estrella Roja de Sasa Obradovic no és un equip vistós. No és dels que corren i juguen a marcadors alts. Treballa les possessions, es tanca molt bé en defensa, pressiona i és el líder en rebots totals de tota l’Eurolliga —i el segon en captures ofensives. Perdre pilotes o permetre segones oportunitats contra ells pot ser letal.
Els serbis arriben al Palau amb alguns jugadors tocats —Bolomboy, Ojeleye i Davidovac— però Obradovic espera poder comptar amb tots. Els seus principals perills estan intactes. Jordan Nwora acumula una mitjana de 17,8 punts per partit i ja va demostrar al Palau fa menys d’un mes que pot ser un malson per a qualsevol defensa: 26 punts i 9 rebots en aquell duel. Chima Moneke aporta físic, rebots i puntuació en moments decisius, mentre que Codi Miller-McIntyre és el cervell del sistema, el jugador que marca el ritme i activa els altres. Obradovic té clar el seu pla: replicar la defensa sobre Punter que va funcionar al duel anterior i vigilar el joc interior dels blaugranes.
Més enllà del dimarts: el premi i el risc
Si el Barça supera l’Estrella Roja, tindrà el divendres un segon duel —a domicili— contra el perdedor del Panathinaikos-Mònaco. Tots dos rivals van acabar per davant dels culers a la classificació i van demostrar en els últims trams de la fase regular ser superiors als blaugranes. El camí cap als playoffs no acabaria dimarts: n’hi hauria un altre, més difícil encara.
Però si tot surt bé —si es guanyen els dos play-in— el Barça seria als playoffs com a vuitè classificat i s’enfrontaria a l’Olympiacos, primer de la fase regular, en una primera ronda a cinc partits. Un repte monumental, sí. Però primer toca Estrella Roja. Primer toca avui. I avui al Palau, la paraula perdre no existeix.
