El dispositiu, que s’activarà en la seva fase crítica entre el 6 i el 12 de juny, contempla la presència del pontífex a Madrid, Barcelona i Canàries, i inclou centres de coordinació específics per a cada seu.
El Pla Especial del Dispositiu de Seguretat per a la visita del papa Lleó XIV a Espanya mobilitzarà prop d’11.000 policies nacionals i més de 2.200 guàrdies civils, segons les primeres previsions del Ministeri de l’Interior. El titular del departament, Fernando Grande-Marlaska, va presentar les xifres aquest dilluns 4 de maig després d’una reunió de coordinació al màxim nivell celebrada a Madrid, en la qual també hi van participar els responsables dels Mossos d’Esquadra, encapçalats per Josep Lluís Trapero, que es va incorporar per videoconferència des de Barcelona.
Interior identifica l’amenaça terrorista com la principal preocupació, en un país que manté activat des de fa anys el nivell 4 reforçat d’alerta antiterrorista. A aquest risc s’hi sumen, segons va apuntar el ministre, els perills associats a possibles radicalismes i a moviments socials que puguin aprofitar la visita per visibilitzar reivindicacions. La premissa de fons, tal com va plantejar Marlaska, és protegir el pontífex sense que això suposi un retrocés de drets com el de manifestació.
Quatre fases i tres seus
L’operatiu es desplega en quatre fases successives. La preventiva s’allargarà fins a la mitjanit del 31 de maig i se centrarà en la feina d’intel·ligència i obtenció d’informació. Tot seguit arrencarà la fase d’alerta, que s’estendrà entre l’1 de juny i l’arribada del pontífex. La fase crítica, la de més tensió operativa, s’activarà al voltant del 6 de juny, data prevista per a l’inici de la visita, i es mantindrà fins al 12 de juny, quan l’avió que traslladi Lleó XIV abandoni l’espai aeri espanyol.
El pla s’articula al voltant de tres seus principals. Madrid concentrarà l’activitat des de la mitjanit del 5 de juny fins a les 13.30 hores del dia 9. Barcelona prendrà el relleu des de les 7 del matí del 9 fins a les 8 del dia 11, fet que col·loca la capital catalana en fase crítica durant tres jornades. L’anomenada seu Canàries s’activarà entre l’11 i el 12 de juny. A les quatre províncies afectades —Madrid, Barcelona, Las Palmas de Gran Canària i Santa Cruz de Tenerife— s’establiran centres de coordinació (CECOR) per dirigir els diferents cossos policials.
La xifra global d’agents pot créixer en les pròximes setmanes. Encara està pendent de tancar el nombre exacte de mossos que aportarà la Generalitat, així com els contingents de policies locals que se sumaran al desplegament. Des dels Mossos van avançar que la seva aportació es coneixerà en qüestió d’hores. La consellera d’Interior, Núria Parlon, no va assistir a la reunió de coordinació celebrada a Madrid.
Afluència massiva i un escenari internacional complex
Marlaska va subratllar que la visita papal implica un seguit d’actes públics i privats amb afluència massiva de fidels, fet que obliga a un esforç addicional de preparació i execució. El ministre va recordar que Espanya ja ha gestionat dispositius comparables, com la cimera de l’OTAN celebrada a Madrid el 2022 i les visites prèvies de Joan Pau II i Benet XVI, fet que situa el país com una referència en seguretat de grans esdeveniments.
A aquest repte s’hi afegeix un calendari exigent. La visita papal coincidirà amb els concerts de Bad Bunny a Madrid, programats des de finals de maig fins a mitjans de juny, fet que obliga a fer compatibles dos desplegaments de gran envergadura. El ministre va insistir que la prioritat dels actes vaticans no anirà en detriment d’altres esdeveniments ni de la vida quotidiana de la ciutadania.
A tot plegat s’hi suma un context internacional, segons el va descriure el mateix Marlaska, marcat per la guerra i les tensions geopolítiques, sobre les quals el Papa s’ha pronunciat amb fermesa creixent. Interior ja treballa amb l’equip de seguretat personal del pontífex, encara que de moment no hi han intervingut la Guàrdia Suïssa ni la policia italiana. Resten per concretar detalls com el trasllat entre Barcelona i Montserrat o els moviments a Canàries, on es valora una possible trobada amb migrants africans.
