No va trigar ni mitja hora. Des que es va saber que la UCO era a la seu del PSOE, Alberto Núñez Feijóo ja era davant les càmeres al Congrés reclamant a Pedro Sánchez que convoqui eleccions «de forma immediata». La situació, va dir, és «d’extrema gravetat». L’ambient polític, «irrespirable». I el Govern, un executiu que «fa pudor» i que els seus socis haurien de deixar de sostenir.
El discurs va ser directe i contundent. Feijóo va desgranar en veu alta tot allò que, al seu parer, acumula l’executiu: batudes, comissions, mordides, diners en bosses, joies, sumaris. Va parlar d’una «agonia política» que afecta la credibilitat de tota la classe dirigent, no només del govern, i va demanar als partits que l’aguanten que reflexionin sobre la seva responsabilitat.
Sánchez al Vaticà mentre la UCO treballa a Madrid
El detall geogràfic va donar peu a un dels moments més comentats de la jornada. Pedro Sánchez no era a Madrid: es trobava al Vaticà per a la seva primera trobada oficial amb el nou papa, Lleó XIV. Feijóo va aprofitar la imatge. Li va recomanar que, ja que estava tan a prop del pontífex, tingués presents el setè manament —»no robaràs»— i el vuitè —»no mentiras». La frase va córrer per tots els passadissos de la cambra.
A mesura que avançava la jornada i s’aclarien els termes del requeriment —vinculat al cas Leire Díez i no a una investigació per finançament il·legal del PSOE, com havien suggerit alguns primers titulars—, Feijóo va modular el to però no la posició de fons. Amb el que ja se sap, va insistir, «hi ha poques coses que canviïn».
Cap soci del Govern mou fitxa
Les paraules del líder del PP no van provocar la resposta que buscava. El portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, va admetre que és una «anomalia terrible» que la Guàrdia Civil accedeixi a la seu d’un partit, però va negar-se a treure conclusions anticipades. «No sabem què és cert i què és campanya», va dir. Va recordar el precedent de la moció de censura contra Rajoy —recolzada per ERC quan ja hi havia sentència ferma contra el PP pel cas Gürtel— i va deixar entendre que el criteri seria el mateix ara. Una imputació, se li va preguntar, seria suficient per actuar? «M’esteu demanant massa detalls. Els processos judicials són molt llargs», va respondre.
Águeda Micó, de Compromís, va compartir la prudència. El seu grup, va dir, necesita saber qui és el jutge, quines acusacions hi ha i quina solidesa presenten abans de pronunciar-se. Sense aquells elements, cap moviment. Feijóo, en canvi, va sortir de la cambra igual que hi havia entrat: convençut que la situació és insostenible i que l’única sortida passa per les urnes.
